If you take any world problem, any issue on the planet, the solution to that problem certainly includes education
Aquesta lúcida afirmació va ser feta per Nicholas Negroponte en la presentació de l’ordinador de 100$ destinat, diuen, a ser l’eina d’educació dels nens del tercer món. El projecte va ser anunciat pel mateix Negroponte a Davos el passat mes de gener i ara han mostrat les que vendrien a ser les primeres imatges i especificacions d’aquests ordinadors. La idea bàsica d’aquest projecte és posar a l’abast d’aquests nens una eina i una finestra al món. Basats en Linux -es veu que le Negroponte també deu haver esdevingut un evangelitzador d’aquests tan perillosos- tindran de tot -àdhuc Wi-Fi- encara que amb poca memòria, fixada d’entrada en 1 GB. Quan els ordinadors són endegats passen a ser un node d’una xarxa p2p amb els ordinadors que estiguin a prop i estimular així el treball cooperatiu entre els alumnes involucrats. Continua la lectura de Els ordinadors de 100$ de Negroponte: una cucada
Certament intrigats, uns alumnes de l’últim any de telecos de Barcelona m’han fet arribar aquestes dues imatges. La de l’esquerra correspon al logo que varen disenyar i incorporar a un treball d’una assignatura dels seus estudis, entregat el desembre del 2004, i del qual varen obtenir un rònec sis i escaig. La de la dreta correspon al del web d’una 
De l’altra estan intrigats per les coincidències i consideren, vist l’èxit, que el sis i escaig inicial era més curt del que es pensaven. Jo els he intentat explicar que la fossa que fan servir és una de les habituals en alguns sistemes operatius i que no tenen el patrimoni de les idees i coses així. Ells m’han dit que sí, que d’acord, però que les similituds i la seqüència temporal no afavoreixen precisament aquesta interpretació i que ara estan massa enfeinats per començar a buscar una possible connexió oculta. Algú els pot ajudar?
Amb el segon correu a Iberia Plus he tingut més sort que amb el primer. Avui mateix he obtingut resposta i, en una primera aproximació, jo diria que és prou satisfactòria. Ara veurem si la cosa passa de les bones intencions. Aquest és el text del correu:
Diuen els d’Iberia Plus que és molt fàcil fer servir el seu sistema de chek in on line. Diuen també que només per ser membre del programa de punts, ja hi tens dret. I les dues coses són mentida: ja que, a més de ser membre d’Iberia Plus, t’obliguen a ser membre de la secta dels usuaris de windows. I fins aquí podíem arribar. El fet és que cada vegada que he d’agafar un vol d’Iberia rep un correu com el de la imatge. Amb la freqüència que ho faig, això ho s’acosta bastant a spam. Com el de l’estafa nigeriana/espanyola. Per això mateix els hi he enviat aquests dos correus. Potser algú dirà que el que he de fer és deixar de volar amb Iberia i/o esborrar-me d’Iberia Plus: usuari de windows no, però idiota tampoc. 
Resulta que l’anomenat 
UNA. Segons “El Periodico”, el president de l’Associació Espanyola d’Internautes, Víctor Domingo, considera que l’obtenció del domini .cat suposa “un èxit” per a la comunitat catalana, però en la xarxa ha produït “un cert ressentiment”, ja que, amb el .cat de primer nivell, aquesta comunitat lingüística “es deslliga completament” de l’espanyola. El senyor Domingo hauria de saber que aquest deslligament el van començar ells ja fa molta d’estona. Fet i fet, devers l’any 96 -o potser abans- vaig intentar donar d’alta el meu flamant web que tenia al servidor de Readysoft a un cercador espanyol. La resposta que vaig obtenir deixava poc marge al dubte: Sentimos no poder dar de alta su página web porque no està en español. Durant un temps vaig tenir aquest missatge a l’entrada del web. I ara es queixen que ens deslliguem perquè podrem identificar-nos amb el .cat? De què van?
“En Baleares” és el títol d’una secció que ocupa, els diumenges, la darrera pàgina de l’edició de Catalunya de “El País” que es distribueix a les Illes. N’Andreu Manresa, n’és el responsable d’aquesta pàgina dedicada a explicar històries de la vida i dels miracles de la gent de les Illes. He de dir que totes les vegades que m’ha esmentat -la qual cosa fa tot sovint- ho fa d’una manera amable i elogiosa per a aquelles coses que motiven la cita. Particularment, em va impressionar -i molt- les dues vegades que em va esmentar amb relació a l’homenatge -en forma d’article recollit a La Seducció de les Noves Tecnologies– que vaig fer al meu pare quan va morir. Fet i fet, n’Andreu va tenir el llibre a les seves mans abans que jo mateix i per això mateix li vaig demanar que en fes la presentació a Palma, la qual cosa va fer extraordinàriament bé. Tot això ve a rotllo perquè l’article d’avui està dedicat llistar un grapat (“un parell” o “una partida” que diríem per aquí) de blocs de les Illes. El títol és justament “Un puñado de ‘blogs'” i el subtítol és “Algunas sugerencias para un menú no exhaustivo de navegación en Internet por una parte de la realidad balear”. Fa una repassada molt interessant i, tot i que algú hi pot trobar mancances notables, com la del 
