Casualitat, telepatia o inspiració sobrevinguda?

logo treballCertament intrigats, uns alumnes de l’últim any de telecos de Barcelona m’han fet arribar aquestes dues imatges. La de l’esquerra correspon al logo que varen disenyar i incorporar a un treball d’una assignatura dels seus estudis, entregat el desembre del 2004, i del qual varen obtenir un rònec sis i escaig. La de la dreta correspon al del web d’una discoteca inaugurada el setembre del 2005. D’una banda, els alumnes es congratulen de veure la seva idea implementada. logo discotecaDe l’altra estan intrigats per les coincidències i consideren, vist l’èxit, que el sis i escaig inicial era més curt del que es pensaven. Jo els he intentat explicar que la fossa que fan servir és una de les habituals en alguns sistemes operatius i que no tenen el patrimoni de les idees i coses així. Ells m’han dit que sí, que d’acord, però que les similituds i la seqüència temporal no afavoreixen precisament aquesta interpretació i que ara estan massa enfeinats per començar a buscar una possible connexió oculta. Algú els pot ajudar?

2 pensaments quant a “Casualitat, telepatia o inspiració sobrevinguda?”

  1. No sé si é vero però pot ser que hagués nat així:
    cop Google / imatges …
    Nom curt en anglès … algú diu “ja ho tinc” … i ja està.

    Havieu d’haver previst l’èxit i anar a l’oficina de patents 😉

    Ara bé, això que esteu aprenent val infinitament més que el 7 , el 8, el 9 o 10 que us mereixieu.

    Haureu après una gran lliçó:
    “La *malallet no nase, se hase “…

    … en comptes d’anar amb el cul destapat, cal anar amb un roc a la faixa.
    Molt útil per a sobreviure a la selva.

  2. Si obviam la telepatia i la casualitat
    (no sé quina de les dues és més provable), hi ha una altra opció que fuig de la dolentia.
    Un dels problemes més grans de la nostra memòria és l’accés a la informació. És a dir, veim, escoltam, llegim coses, però moltes d’aquestes coses no les contextualitzam i són més males de recordar. Algú podria haver vist el logo i haver-lo reproduït creient-lo propi, per que no és capaç de recordar que ja l’havia vist abans.
    Això és dóna sovint en la narració, reproduim frases o expressions que hem sentit o llegit alguna vegada i segurament mai serem capaços de recordar on.
    No us han dit mai “ho sé però no me’n recordo?”, seria quelcom semblant. Serà que na Ana Rosa Quintana té problemes de meòria?

Els comentaris estan tancats.