Temps de verema

verema (petita)
Aquesta és una fotografia de la col·lecció de Francesc Bonnín, fotògraf de Felanitx, conegut amb el nom Mut Masseta. Ara és el temps de la verema i, per consegüent aquests dies fa anys (quants?) que va ser feta. Tal com explic en el meu article d’aquesta setmana del Diari de Balears, la col·lecció va ser rescatada per Llàtzer Méndez, de forma certament rocambolesca. El cd que les conté, editat pel mateix Llàtzer, ha estat distribuït amb un text que acaba amb aquest paràgraf, és a dir una llicència Creative Commons no comercial:

Està clar que cadascú farà el que voldrà amb aquest C.D., però m’agradaria que així com jo NO HE INTENTAT LUCRAR-ME, NI PUBLICAR-HO COM A TAL a fi de que tothom ho pogués aconseguir d’una manera gratuïta, es seguís la mateixa filosofia d’aquest projecte fent les copies necessàries a persones amb bones intencions i passant-ho d’un a l’altre fins que hagi arribat a tothom.

Demanaria també que aquest document de text vagi sempre acompanyat de les copies que es realitzin.

Gràcies.

Llàtzer Méndez
Felanitx, 24 de juliol de 2005

Podeu clicar sobre la fotografia si la voleu veure més gran. I si seguiu llegint trobareu el text complet -certament notable- que va amb la col·lecció de fotografies.

Francesc Bonnín, es Mut Masseta
Una vegada difunta la dona de Francesc Bonnín, el Mut Masseta, les monges de la Providència compraren la casa del carrer dels Prohisos. Cridaren a l’empresa de la meva família per buidar la casa i fer-hi una cotxeria i així tenir accés al convent del carrer del Juavert des del carrer dels Prohisos.

Ens digueren que la família del fotògraf ja havia passat a recollir les pertinences i que podíem tirar tot el que quedava a les escombraries.

De prompte vaig començar a sentir renous de cristalls rompent-se al caramull d’escombres i record que quan vaig anar a avisar que no tirassin vidres a les escombraries perquè ens podríem fer talls, vaig veure com allò no eren vidres qualsevol.

Vaig agafar-ne un tros i el vaig mirar a contra llum, en aquells moments el món em va caure damunt, aquella gent estava tirant un tresor entre trossos de marès, blocs, fustes, etcètera. Eren els negatius de tota una història del nostre terme de Felanitx. Vaig avisar que no se’n tirès ni un més a les escombraries i vaig recuperar tot el que vaig poder.

Han passat 11 anys d’aquest fet, i no he sabut mai que fer amb els negatius de vidre. Si ho duia a un fotògraf, era la pitjor manera que la gent hi tingues accés gratuït. Així, vaig deixar passar el temps fins que la tecnologia d’un ordenador i escànner, m’ha donat l’oportunitat de fer la feina a casa meva durant dos mesos, i aquest ha estat el resultat.

He de dir també que la família ha estat avisada d’aquest fet, te copia del C.D. i verbalment m’ha fet hereu d’aquests negatius i passen a ser de la meva propietat.

Està clar que cadascú farà el que voldrà amb aquest C.D., però m’agradaria que així com jo NO HE INTENTAT LUCRAR-ME, NI PUBLICAR-HO COM A TAL a fi de que tothom ho pogués aconseguir d’una manera gratuïta, es seguís la mateixa filosofia d’aquest projecte fent les copies necessàries a persones amb bones intencions i passant-ho d’un a l’altre fins que hagi arribat a tothom.

Demanaria també que aquest document de text vagi sempre acompanyat de les copies que es realitzin.

Gràcies.

Llàtzer Méndez
Felanitx, 24 de juliol de 2005

Un pensament quant a “Temps de verema”

  1. Podeu veure la col·lecció completa des Mut Masseta a Cornetdetap.com (www.cornetdetap.com), evidentment amb la col·laboració de’n Llàtzer Méndez. Serà el millor moment per subscriure el web sota llicència CC

Els comentaris estan tancats.