Pronòstic pel 2007: “En aquests anys es veuran molts de lladres”

Aquí teniu el pronòstic per l’any que comença demà del felanitxer Mestre Pere Esperança. Més avall trobareu un article del 2003 en el qual explicava alguns detalls d’aquest “endevinador” i del llibre del 1859 que conté el seu pronòstic perpetu. Sembla que amb això dels lladres no anava errat, esperem que si hi estigués amb això del rei violent i sanguinari, o que no toqui a aquesta tongada de 28 anys.
el pronóstic de Mestre Pere EsperançaMestre Pere Esperança (Diari de Balears,31 de desembre del 2003)
Cada any, quan arriben aquestes dates, el setmanari Felanitx acostuma a publicar el pronòstic de Mestre Esperança per a l’any que és a punt de començar. El pronòstic està extret d’un opuscle publicat el 1859 per la Impremta Guasp de Palma amb el títol Pronóstic perpetuo que feu Mestre Pere Esperansa teixidor d’ofici, natural de la vila de Felanitx (sic.) Gràcies a la gentilesa d’En Tomeu Pou, director del Felanitx, que m’ha deixat consultar el seu exemplar, he pogut accedir a aquesta petita meravella. Amb només setze pàgines, Mestre Pere ens va deixar escrit, per a la posterioritat, els grans trets del que passaria cada any, això sí, posant tot l’èmfasi en allò que era rellevant a la vida d’un indret com és Felanitx, és a dir, el temps, les collites, el bestiar, la salut pública, les guerres i algun referent a la «jet set», cosa que passa en el pronòstic d’enguany, segons el qual prediu «la mort d’una gran senyora molt rica». Dit altrament, pràcticament la mateixa estructura d’un telenotícies d’avui en dia, només que això de les collites i el bestiar ara surt baix un epígraf més general: economia i finances. Només per això ja seria digne de tota l’atenció i interès aquest pronòstic, fet per un humil teixidor de Felanitx, nascut a les primeries del segle desset i de qui no s’acaba de saber ben bé com va arribar a tenir uns coneixements astrològics suficients com per gosar fer un pronòstic perpetu. De ben segur que, si per comptes de néixer a Felanitx, hagués nascut -o publicat el seu llibre- a Lió o a qualsevol altre indret de França, i també en lloc de dir-ne pronòstic, n’hagués dit profecia, ara seria, pel cap baix, tan conegut com ho pugui ser en Nostradamus. Continua la lectura de Pronòstic pel 2007: “En aquests anys es veuran molts de lladres”

Telefonades perilloses

operadora de telemarketing Un dels grans inconvenients que té el telèfon fix és que hi ha guies, d’accés públic, en les quals hi surt el teu nom i l’adreça i és una autèntica feinada aconseguir no sortir-hi. Aquestes guies són emprades per gent -no sempre tan honrada com seria necessari- per intentar vendre alguna cosa. Bé, estic segur que no dic res de nou amb això, ja que no em puc imaginar un abonat que no hagi rebut mai una telefonada d’aquestes. Però sí volia contar que he trobat un mètode -que ha resultat ser infal·lible- per sortir-ne bé i aviat d’aquestes telefonades inconvenients. Avui mateix l’he provat i ha estat definitiu. El cas és que després de devers mitja dotzena llarga de telefonades per intentar aconseguir parlar amb mi, un d’aquests serveis de venda telefònica ho ha aconseguit i tot plegat era per oferir-me per 10 euros els mateixos serveis que tenc ara d’Internet i telèfon i que em costen devers 50 euros. Era ben clar, un any amb aquest preu i el doble, 20 euros, pel segon. Un mes a prova sense compromís i, si no m’agradava, tornàvem enrere la barrina i ja està. La veritat és que l’oferta era llaminera, feta per una veu de dona agradable, que em tractava de vostè i pel meu nom. Tot ben preparat per caure en el parany. Però, quan estava a punt d’engrunar-m’hi, he recordat una estratègia que m’havia funcionat d’altres vegades i que és una cosa tan simple com, amb l’excusa que som d’una altra generació, d’aquelles que troba que les paraules se les emporta el vent i que m’agradava llegir les coses sobre paper, a veure si em podien enviar la proposta per escrit per tal de poder-la analitzar poc a poc i pensar-hi. En resum, li he dit que no tenia per costum comprar res per telèfon, sense poder estudiar les condicions poc a poc. Oli en un llum: la veu agradable, la mateixa que m’havia telefonat més de mitja dotzena de vegades fins que no m’ha aplegat, de cop en sec, s’ha excusat, s’ha acomiadat i ha penjat. Fantàstic!. No devia ser gaire clara aquesta oferta que no em podien passar per escrit. Així que ja ho sabeu: si us volen vendre res per telèfon, primer demaneu que us facin arribar la proposta per escrit. Poden passar dues coses: que us enviïn a pastar -com m’ha passat a mi- i tot això que hi heu guanyat, o que us facin cas i us enviïn la proposta per escrit. Si és així, ja depèn de les vostres capacitats lectores per prendre la decisió correcta. Tot això mentre l’autoritat (in)competent no reguli i sancioni aquesta casta de pràctiques. No podran dir que no estiguin avisats.
(Escrit per a El Felanitxer)

P.S.: Mentre cercava una imatge per il·lustrar aquest apunt, he trobat aquest web amb una llarga i interessant llista de respostes útils a telefonades d’aquest estil

Vint Cerf a EDUCAUSE

Primer pla de CerfFet i fet, no m’ho havia acabat de creure. Ahir vaig tenir un breu intercanvi de correus amb en Vint Cerf en els quals em deia que avui el podria reconèixer fàcilment a la conferència plenària d’Educause perquè portaria el vestit acadèmic de la UIB. I, efectivament, avui -dimarts 10, en la meva referència aquí a Dallas- ha sortit a fer la conferència inaugural d’aquest congrés amb el vestit acadèmic de Doctor Honoris Causa per la UIB. És inconfusible -i únic- per mor del birret, inspirat en el de la Universitat Lul·liana que es conserva a la UIB i que té representats tots els colors corresponents als estudis que en ella s’impartien. Ha començat per fer una referència al vestit -la qual cosa ha emprat com a excusa per anomenar-me a mi i la UIB- i després ha fet una interessant conferència que ha començat per demanar-se si el terme “Computer Science” -Ciències de la Computació- no és un oximoron i ha acabat per reivindicar un pla de contingència -com el que van desenvolupar a rel del llançament de l’Sputnik- per tal de tornar atreure els joves als estudis científics, després de passar per diversos aspectes clau que han d’encarar els professionals de les tecnologies de la informació en general i, molt en particular, els involucrats en tots els nivells educatius. Mentre anava progressant en la seva xerrada, he vist que els colors del birret de la UIB s’adiuen amb els del logo de Google i, certament, el vestit també s’esqueia amb la seva feina actual: vice-president de Google i evangelista d’Internet en cap. Naturalment, els últims moment de la seva presentació han estat dedicats a parlar de l’estat actual de la seva cabòria de fa anys com és la Internet extraplanetària, de la qual, ha dit, ja està a punt de les primeres proves reals.
Naturalment, després de la conferència l’he saludat i ens han fet aquesta foto.

Panoràmica de Cerf a Educauselogo de GoogleUna altra panoràmica de Cerf

Mahi-Mahi? Llampuga!

llampugaDimecres vaig anar a Santa Cruz i vaig aprofitar per dinar en un restaurant del Wharf (moll). Vaig demanar l’especial del dia perquè em va fer patxoca: Mahi-mahi, Cajun style, with mexican vegetables, acompanyat d’una copa de Chardonay californià i un double expresso. El preu va ser més que raonable (no el dirè). Però, sobre tot, va ser molt bo, a més de ser un lloc ideal, amb vistes a l’oceà Pacífic i a un far d’aquests de per aquí. Però avui he tengut la brillant idea d’esbrinar -ai, san Google- que era aquest peix hawaià (al manco de nom) i ja vos podeu imaginar com m’he quedat quan he vist que no és altra cosa que les conegudes llampugues. Estava molt ben cuinada, tot sigui dit.

No és la primera vegada que tenc encontre d’aquests amb les llampugues. Fa una dotzena d’anys, a Cayo Largo, tot justs arribats del vol transatlàntic, varem anar a parar a un lloc on ens oferiren -com a plat especial del dia- dolphin amb una salsa a la llimona. Ja vos podeu imaginar la cara que varem posar, tot repetint, incrèduls, Dolphin?, perquè la cambrera, quan les va veure, va dir una cosa com ara It is not like Flipper!. Anys després vàrem saber que aquest dolphin era també llampuga. Ja ho val!.

Pobre Popeye

popeye comprador compulsiuEncara no fa vint-i-quatre hores que som a Palo Alto, prop de San Francisco, i ja m’han desmuntat dos mites, d’aquells que semblaven completament inexpugnables en la iconografia recent. D’una banda, m’he quedat de pasta de moniato quan he vist, a la porta del restaurant típicament californià on anava a dinar, un cartell que avisava de que, mentre les autoritats sanitàries no donessin garanties suficients, no servirien espinacs a les seves ensalades. He demanat de què anava la cosa i sembla que tot està vinculat a diversos casos de gastroenteritis agudes produïdes per bacteris trobats en aquestes verdures. Una contaminació que s’ha carregat tota la tasca feta per un d’aquells super herois tan típicament americans -encara que sigui de dibuixos animats- que encarnava el mariner Popeye, creat justament per fomentar que els al·lots americans menjassin espinacs, perquè tenien ferro i, sobre tot, perquè n’hi havia moltes. L’altre mite caigut, ho ha fet de la mà d’un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Stanford (el campus de la qual comença justament a l’altre banda del carrer on hi ha el restaurant). Diuen aquests investigadors que no és cert que la malaltia de la compra compulsiva sigui típicament femenina. Els resultats d’aquest estudi asseguren que hi ha tants d’homes com dones que pateixen aquest desordre i que, en tot cas, si en les dones es decanta per la roba, en els homes ho fa del costat de l’electrònica i galindaines similars, però que és un problema present per un igual en homes i dones. Tot això abans que m’arribàs l’entrepà que havia demanat, acompanyat d’un poc d’amanida, òbviament sense espinacs. El restaurant està situat en un petit centre comercial i quan li anava a pegar la primera mossegada m’ha semblat veure en Popeye entrant a una botiga d’electrònica que hi ha per allà devora. Tanmateix, m’he estimat més menjar que anar a cercar el què.

(Escrit el dilluns, 2 d’octubre. Enviat a “El Felanitxer”)

L’article

Tal i com havia promès ahir: aquí va l’article complet del Diari del Balears. Aquesta vegada, la foto és feta meva.

escena del rodeoDes de Logan, Utah

Preus especials per nins i missioners. No ens hauria d’haver vengut de nou aquesta advertència a la façana d’una botiga d’aparells per a sords per la qual acabem de passar per davant. I no és ben bé per la dificultat afegida que pot significar la sordesa per a la tasca d’apostolat: el fet és que som a Logan, a l’estat d’Utah, el dels mormons. Majoritàriament ja no són polígams des de finals del segle denou, però aquí no és gens fàcil trobar un restaurant on serveixin begudes alcohòliques, sigui en forma de cervesa o de vi, i quan n’hem trobat l’hem hagut de pagar a preu de canari jove, especialment si hom té en compta la seva qualitat. La Universitat d’Utah, a través del seu Centre per l’Aprenentatge Obert i Sostenible, ha acollit el congrés sobre recursos educatius oberts. La d’Utah no és una universitat de les que tenen renom, però aquí sí han vingut representants d’universitats importants, com el Massachussets Institute of Technology, el MIT o de la Open Universitat anglesa, sense oblidar membres de l’OCDE, a la recerca d’una solució a uns dels problemes que té plantejat avui en dia l’aprenentatge -universitari o no- i que, dit en poques paraules i simplificant, tracta de les tensions i contradiccions que genera, d’una banda, la progressiva -i necessària- aplicació de les tecnologies a l’elaboració i difusió dels materials d’aprenentatge i, de l’altra, la defensa d’una concepció anacrònica de la propietat intel·lectual, que condueix a la privatització del patrimoni de la humanitat que és el coneixement. La tasca de les universitats està basada justament en aquest patrimoni de la humanitat, però s’han de cobrir les despeses que originen la seva elaboració i difusió. Aquest és, essencialment, el conflicte per resoldre. Continua la lectura de L’article

Dues “perles” més de Logan, Utah

Carrera llargaoferta per missioners

Aquí teniu dues “perles” més de Logan, Utah. Les fotos estàn fetes també per en César. El cartell de l’esquerra diu que no acabes els estudis sobre la Biblia fins que no tens una entrevista cara a cara amb el seu autor (o sigui, que millor no arribar a la ceremònia de graduació). El de la dreta ofereix preus especials d’aparells per sords per “nins i missioners”.

L’article de demà del Diari de Balears està muntat a l’entorn dels cartells d’aquestes tres fotos (les dues d’avui i la d’ahir). Demà també el posaré aquí i així no hauré de repetir la història.

Vine en pau …

cartell del taller de ganivetsVine en pau o ves-te’n a trossos. Enginyós i preocupant cartell, vist i fotografiat -per César Córcoles– a Logan, Utah, a l’aparador d’un taller dedicat a la fabricació a mà de ganivets i punyals de caça. No perdeu de vista la marca: Fake Knives: Ganivets falsos. L’amo era per allà i el varem interrogar sobre la seva activitat. Amable ell, ens va convidar a entrar -als cinc que érem- i ens va explicar el que feia. Diu que això és el seu passatemps, ja que ell treballa a un restaurant, però el taller compta amb eines sofisticades per fer els ganivets, impressionants, per cert i que ens va dir que ven per uns 200 dòlars. Degué entendre que hi anàvem en pau, perquè no en vàrem sortir a trossos. Tret que el cartell sigui una bravejada. Per cert, veníem d’un rodeo, del qual en César en va ver unes fotografies excel·lents i que podeu veure al seu blog. Tan bones que no sé si són millors que el que vam veure de bon de veres. La foto és feta seva perquè jo havia acabat la bateria de la meva màquina i, francament, perquè les fa molt millor. Si voleu saber que hi feiem a aquest indret, aquí trobareu detallada informació de l’esdeveniment que ens hi va dur.

Falsa alarma (sembla)

cavall de troiaPer difícil que pugui semblar encara queden lectors d’aquest bloc semi abandonat, com ho demostra el fet que, ahir, un d’aquests lectors (i nogensmenys, amic) em va enviar un sms per dir-me que el seu antivirus l’indicava que el meu blog li volia carregar un troià. El vaig creure i em vaig regirar i vaig intentar esbrinar que passava: ben aviat en Benjamí em va dir que no hi havia res de res i avui he descobert que cPanel -el tauler d’administració del web- em permet passar un antivirus a tot el lloc: ho he fet i res de res. Quin descans! (si l’antivirus carbura).

De part del meu fill: que enllaci els seus blogs (en té dos per falta d’un) i que demani excuses per no actualitzar el blog ja que, sempre segons ell, estic embarcat en un projecte molt prometedor. Aquí van els enllaços:

Joan Genís i El Racó

Queda dit.

P.S.: Pels que no estiguin al cas: això de nogensmenys, amic ve d’un famós encapçalament d’una carta del matemàtic Don Julio Rey Pastor: Querido colega, y no obstante amigo. També li atribueixen a Don Julio una frase molt càustica: Son unos matemáticos muy serios. No se rien nunca.

Els “comptes” de la BSA

acudit bsaDiu la BSA (quina por!) que:

Como razones del incremento de la piratería en España, IDC señala el fuerte crecimiento del mercado de PCs registrado en 2005, al que no ha podido equipararse el crecimiento de las ventas de licencias de software. Esto significa, según la consultora, que hay un amplio parque de nuevos usuarios que han hecho subir el porcentaje de software ilegal hasta el 46%.

No deuen haver tingut notícies que hi ha una cosa anomenada Programari Lliure. O, per ventura sí, però no els convé que s’escampi gaire, potser se’ls acabaria la feina.

Podeu consultar la “notícia” completa aquí. Jo me l’he trobada al diari aquest que donen als avions d’Iberia, El Universal crec que en diuen.

La imatge està agafada d’aquí (ja té deu anys)