Ara que s’acosta Sant Jordi


Doncs això, ara que s’acosta Sant Jordi és un bon moment per treure a rotllo aquest vell -i antològic- titular de El País. Això sí que és enginyeria genètica i no allò de l’ovella. Si feu clic sobre la imatge en podreu obtenir una imatge més gran i podreu llegir la notícia. Possiblement arribareu a la mateixa conclusió que jo: el titulista devia estar enfadat per haver de treballar en dissabte -es tracta de l’edició del diumenge 15 d’octubre de 1995- i el subconscient el va trair (o no). El que s’acosti Sant Jordi no deixa de ser una excusa com qualsevol altra.

Ja sé el què de les 4 “S”

Avui, a wired.com, hi ha un article que explica la possible raó de les 4 “S” amb les quals vaig ser obsequiat a l’aeroport de Boston:

If you only occasionally get an SSSS on your boarding pass, you likely aren’t on a watch list — you’ve just been elected for random screening, or for buying a one-way ticket. (Real Americans fly roundtrip.) (*)

M’he quedat descansat (el meu bitllet era només d’anada de Boston a Santo Domingo), però per si de cas, em guardo l’article amb les instruccions per ser eliminat d’aquestes llistes de “vigilància” del govern americà. I, ja ho sabeu: si heu d’anar als Estat Units i no comprau un bitllet d’anada i tornada, us cauran les 4 “S”: avisats esteu 😉

(*) Més o menys, això diu que “Si només li posen les SSSS de tant en tant, segurament no està en una llista de vigilància – només heu estat triat per l’examen especial a l’atzar, o per comprar un bitllet només d’anada. (Els americans de debò fan viatges d’anada i tornada).”

El Papa i els creacionistes

acudit
Parlant de la teoria de l’evolució, el Papa opina -segons Reuters– que la ciència havia limitat la forma d’entendre els orígens de la vida i que els cristians s’haurien de decantar cap a una visió més ampla de la qüestió. Va argumentar que la teoria darwinista de l’evolució no és completament demostrable perquè les mutacions de centenars de milers d’anys no es poden reproduir en un laboratori. La notícia també deia que no va donar suport al disseny intel·ligent. L’acudit que acompanya aquest apunt i que també manifesta dubtes, va sortir, temps enrere en el “Chicago Tribune”.

Un sospitós de 4 “S”

tarja marcada

Què té de bonic aquesta tarja d’American Airlines? Doncs que m’acredita com un sospitós de 4 “S” pels controls de seguretat de l’aeroport de Boston. El fet és que les magnífiques 4 “S” que hi ha just per sobre del meu nom i, també, a l’angle inferior dret són la senya que els va indicar que havia de ser sotmès a un “additional security screening” quan vaig passar el control de seguretat al dit aeroport. Em van mirar exhaustivament les butxaques -les meves i les de la motxilla- a més de passar un tocament -més o manco- general. Pensava que ho havien fet pel meu aspecte de sospitós, però no: ja venia marcat des del “check-in”. En dec haver fet alguna? O, és realment aleatori? Cas que em torni a tocar, crec que aquesta darrera opció quedaria descartada. No?

Per altra banda, no em puc estar de preguntar si aquest apunt deu contravenir alguna llei: cal recordar que hi ha una llei americana que penalitza fer bromes als controls de seguretat dels aeroports. Que consti que això no és cap broma.

Podeu trobar més detalls sobre la seguretat als aeroports americans en aquesta llista d’enllaços.

Per cert: les marques amb rotulador fluorescent sobre les “S” les van fer els del control.

El poder dels signes de “punteria”

reproducció de l'anunci
Les Luthiers, en una de les seves obres, presenten un magnífic gag en el qual un pèssim lector dóna la culpa de les seves desventures lectores al fet que el text és ple de “faltes de punteria”. Fa molts anys -devers cinc- que va caure a les meves mans l’anunci per paraules que reprodueix la imatge. Es tracta de l’edició del 21 i 22 d’abril del 2002 del diari “Última Hora” i no, no estic parlant del venedor de matalassos que reclama als candidats “mallorquín imprescindible”, sinó del que està encerclat en vermell: un encarregat d’obres inútil i sense referències, la coma indica això: les dues coses. La veritat, és que vists els resultats de les construccions per aquí no hauria de resultar sorprenent aquest requisit en els encarregats d’obres. Ara bé, el que resulta molt difícil d’entendre és la part “sense referències” perquè, com pot demostrar un candidat que és inútil sense les corresponents referències?

Manipulació? Resum?

Aquest és el vídeo-resum (o manipulació, segons algunes opinions) de la meva intervenció el dia del debat sobre el futur del llibre. Estaria millor la versió completa, però això és el que hi ha: podeu comprovar les dues versions, la del vídeo tallat-manipulat i el que explic al meu article del Diari de Balears. que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. O no. (Cliqueu sobre la imatge, si voleu veure el vídeo)

entrada del vídeo

Amb neu al MIT

dues fotos al MIT

Vaig arribar dimecres a Boston, ahir dijous i avui divendres tenia reunions al MIT i demà hauria de partir cap a Santo Domingo. Dic que hauria de partir perquè devers les onze del matí ha començat a nevar i la cosa va augmentant. Ja hi ha centenars de vols suspesos i la majoria d’escoles de la zona no han obert aquesta tarda. A l’esquerra una foto mentre estava al laboratori d’Affective Computing del Media Lab on ens hem reunit amb Rosalind Picard. A la dreta, una estona més tard, després de caminar sota la tempesta de neu, davant l’entrada principal del MIT.

La meva resposta

Comentari de ToklandDimecres passat, a la UOC,vaig assistir al debat “El futur del llibre” organitzat conjuntament per Google i la UOC. En el torn de preguntes vaig fer una intervenció que ha merescut aquest comentari (i també de Vilaweb). Com que m’ha semblat observar un cert to de desafiament en el primer comentari, avui l’he respost a través de l’habitual article dels dimecres del Diari de Balears. I ara, també aquí.

El futur del llibre
Al llarg de més de cinc-cents anys els llibres han estat l’instrument més important per preservar i difondre la cultura i el coneixement. L’adveniment de l’escriptura -diuen els entesos- va tenir com una de les conseqüències més importants fer possible transcendir el temps i l’espai per a aquesta transmissió i preservació. A les cultures orals, els efectes de la mort de qualsevol dels seus ancians eren similars als de la crema de tota una biblioteca. L’escriptura i, de retruc, els llibres, no van aconseguir eliminar tots els mals associats a una tal catàstrofe, però sí en van atenuar alguns dels seus efectes: la informació continguda en els llibres podia ser aprofitada per les generacions posteriors, tot i que la formació necessària -com molt bé recorda Plató- calia ser adquirida de bell nou per cada generació. Fins i tot, en temps més recents, arreu s’instal·la la idea de fer un sistema públic d’ensenyament que té per objectiu fer arribar aquesta formació a totes les persones amb el suport essencial dels llibres. I aquí estem -més o manco- ara mateix. Serveixi aquesta introducció -superficial, incompleta i farcida de fets molt coneguts- per deixar constància del respecte i consideració que em mereixen el llibres i dels quals n’estic segur que -com deia Richards- són per damunt de qualsevol altra cosa una excel·lent màquina per pensar. Però l’adveniment de les tecnologies digitals, primer els CD-roms i després Internet, varen posar en qüestió aquesta supremacia del llibre Continua la lectura de La meva resposta

L’escola al 2000, vista el 1900

postal de l'escola al 2000Aquesta tendra imatge sembla formar part d’una sèrie de postals feta amb ocasió d’exposició universal de París de l’any 1900. Totes elles tracten de donar una visió de com serà la vida a l’any 2000 i, ja se sap, si algú t’intenta explicar el futur o no sap de que va, o t’està enganyant, o t’està intentant vendre alguna cosa. No sabria on col·locar els autors d’aquesta postal, però de ben segur que volien vendre alguna cosa (una exposició universal no deixa de ser una fira, a l’engròs, però una fira) i juraria que, a més, amb això de l’escola no sabien gaire de què anava. Sigui dit de passada, n’hi ha d’altres d’aquestes postals que semblen fer prediccions més acurades,com per exemple una que involucra cine i telèfon, que deix per a un altre dia.

No em puc estar de comentar el paper del nin que mou la maneta de la màquina engolidora de llibres: mentre els altres reben a través dels auriculars la saviesa, ell té el paper estricte d’animal de càrrega i sembla no tenir cap dret al coneixement. Aquesta discriminació és el que trob més “gagà” de la postal futurista. Qui sap si és degut al fet que em temo haver vist molts grups de classe en el quals -fins i tot sense màquina engolidora- hi havia sempre un alumne destinat a fer aquest paper. Vagi per ells.