Encara no fa vint-i-quatre hores que som a Palo Alto, prop de San Francisco, i ja m’han desmuntat dos mites, d’aquells que semblaven completament inexpugnables en la iconografia recent. D’una banda, m’he quedat de pasta de moniato quan he vist, a la porta del restaurant típicament californià on anava a dinar, un cartell que avisava de que, mentre les autoritats sanitàries no donessin garanties suficients, no servirien espinacs a les seves ensalades. He demanat de què anava la cosa i sembla que tot està vinculat a diversos casos de gastroenteritis agudes produïdes per bacteris trobats en aquestes verdures. Una contaminació que s’ha carregat tota la tasca feta per un d’aquells super herois tan típicament americans -encara que sigui de dibuixos animats- que encarnava el mariner Popeye, creat justament per fomentar que els al·lots americans menjassin espinacs, perquè tenien ferro i, sobre tot, perquè n’hi havia moltes. L’altre mite caigut, ho ha fet de la mà d’un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Stanford (el campus de la qual comença justament a l’altre banda del carrer on hi ha el restaurant). Diuen aquests investigadors que no és cert que la malaltia de la compra compulsiva sigui típicament femenina. Els resultats d’aquest estudi asseguren que hi ha tants d’homes com dones que pateixen aquest desordre i que, en tot cas, si en les dones es decanta per la roba, en els homes ho fa del costat de l’electrònica i galindaines similars, però que és un problema present per un igual en homes i dones. Tot això abans que m’arribàs l’entrepà que havia demanat, acompanyat d’un poc d’amanida, òbviament sense espinacs. El restaurant està situat en un petit centre comercial i quan li anava a pegar la primera mossegada m’ha semblat veure en Popeye entrant a una botiga d’electrònica que hi ha per allà devora. Tanmateix, m’he estimat més menjar que anar a cercar el què.
(Escrit el dilluns, 2 d’octubre. Enviat a “El Felanitxer”)