És només una de les històries que explica en David Bravo en el decurs de la seva conferència La mentiras más famosas sobre la pirateria. És el que diu que li ha passat al seu cosí de disset anys afeccionat a veure pel·lícules d’en Bud Spencer i escoltar cançons de na Cristina Aguilera i similars. La seva cultura s’alimentava únicament d’aquestes fonts. Tot va canviar un bon dia, quan el cosí d’en David va descobrir les xarxes p2p d’intercanvi d’arxius. Des d’aleshores el cosí d’en David veu pelis d’en Woody Allen, escolta en Bob Dylan i, fins i tot, parla de Noam Chomsky. I ara que preguntin quins són els beneficis de les noves formes d’accés a la cultura que propicien les tecnologies digitals en general, i aquestes xarxes en particular. Continua la lectura de El cosí d’en David i l’accés a la cultura
Perquè ens ajudarà a guanyar
Així de divertits (i interessats) escoltàvem ahir en Mark Shuttleworth a l’Espai Jove Bocanord de Barcelona: Na Mercè -prenia apunts- en Xavi De Blas (Linuxshow) i jo mateix. La foto la va fer en Ricardo Galli. Després na Mercè li va fer una entrevista amb la meva inestimable nosa. Parlàvem de l’especial sensibilitat lingüística del manifest i de la distribució Ubuntu, i na Mercè li va demanar les raons d’aquesta sensibilitat. En Shuttleworth va contestar, clar i llampant, entre d’altres coses Perquè ens ajudarà a guanyar, és a dir: Because it will help us to win. I va afegir Així podrem arribar a ser molts més. Abans, ens havia parlat de que el programari lliure era la única forma que hi havia per superar la barrera entre rics i pobres i fineses consemblants. Esper amb impaciència l’entrevista de Na Mercè. Mentre tant, els vaig demanar permís per esmentar això en aquest bloc.
Amb en Mark Shuttleworth, el de l’Ubuntu
Des de la mateixa sala de l’Espai Jove de Bocanord de Barcelona, on s’estan fen les jornades de Badopi, hem parlat amb en Mark, l’artífex de la distribució Ubuntu i ens hem fet aquesta foto.
Això sí que deuen ser festes de Nadal!
RoSPA són les sigles de la Real Societat Britànica per a la Prevenció d’Accidents. Sembla que la seva feina principal és educar i informar dels riscos de tota mena que hom pot trobar a la llar, a la feina, al carrer, per tal de prevenir-ne les conseqüències. No sé si haurà estat un excés de zel o què, però segons informava Reuters, el divendres passat la RoSPA va emetre un comunicat en el qual avisava dels riscos per a la salut laboral vinculats a les festes de Nadal d’empresa, es veu que allà, per comptes dels sopars d’aquí, fan festes “in situ”. Continua la lectura de Això sí que deuen ser festes de Nadal!
El màster del moix
La Trinity Southern University era fins fa pocs dies una universitat que estava ben orgullosa de poder oferir als seus alumnes “la possibilitat de fer servir la seva experiència i educació prèvies per a obtenir titulacions acadèmiques, per comptes d’haver d’assistir a classes.” Un concepte revolucionari que, gràcies a una hàbil utilització d’Internet havia procurat a molts professionals la felicitat de veure recompensada la seva llarga i dura carrera de feina amb el reconeixement d’un títol universitari, el qual podia anar des d’una simple diplomatura fins a un màster, entre els quals, el més preuat és el mític MBA, Master in Business Administration. La idea, simple i brillant consistia a demanar el currículum dels candidats i, previ pagament de les taxes, expedir el corresponent títol d’acord amb els mèrits esgrimits. I no era gaire car, tanmateix que són 300 o 400 euros, si el que es tracta és de reconèixer tot allò que s’ha hagut d’aprendre a base d’esforç i suor i no assistint simplement a avorrides classes. El problema, ja s’ho poden imaginar, ha sortit quan el fiscal general de l’estat de Pennsylvania va decidir matricular el seu moix Continua la lectura de El màster del moix
El doctor Franz de Copenhague revisitat
Aquesta web conté les aventures i desventures d’un grapat de científics afeccionats que no paren d’explicar els seus experiments, alguns dels quals recorden molt més la història de l’aprenent de bruixot que no el memorable doctor Franz de Copenhaguen del TBO, reivindicat i homenatjat per ells. I si no ho teniu clar això de l’aprenet de bruixot, podeu fer un cop d’ull a aquest experiment el nom del qual ja significa tot un regiró el nom del qual ja significa tot un regiró: fusor de confinament electrostàtic que aconsegueix la fusió de nuclis de deuteri en nuclis d’heli. S’empren tècniques de buit, alt voltatge, detecció de neutrons y maneig de gasos. El seu nivell de perillositat es equivalent a la pujada del Naranco de Bulnes. Continua la lectura de El doctor Franz de Copenhague revisitat
És millor educar que reprimir
El govern australià ha demostrat tenir seny i ha rebutjat imposar als proveidors d’Internet l’obligatorietat de posar filtres per tal de parar la pornografia infantil. Això, al menys és el que diu aquesta notícia, la qual m’ha arribat a través de Slashdot. La ministra de comunicacions ha dit que el seu govern ha estudiat camins per a prevenir la pornografia infantil, entre els quals ha considerat la imposició d’un filtre nacional com el que sembla que hi ha a Anglaterra, però l’han rebutjat. Primer perquè seria molt car sense que això garantís la solució al problema. Per contra diu que el que seu govern propugna és una major informació i la supervisió dels pares, per la qual cosa ha dotat amb 30 milions de dòlars australians un programa destinat a educar els pares.
I aquí, per si no estava clar que som a les antípodes, el govern autònom Continua la lectura de És millor educar que reprimir
El Cangur 2005 i un concurs de relats amb contingut matemàtic
La Societat Catalana de Matemàtiques ha convocat les proves Cangur 2005. Com ha estat habitual en les darreres edicions, a les Illes Balears tenen cura del desenvolupament d’aquestes proves la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern i el Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB, amb el patrocini de la Banca March i d’altres entitats. Estem acabant els detalls de la convocatòria i està previst que, ben aviat, tots els centres de les Illes rebran una carta de la Direcció General d’Innovació convidant a la participació i amb les instruccions concretes per a la inscripció. El dia triat per fer les proves és el dimecres sis d’abril de 2005.
A més, enguany, per celebrar el desè aniversari que la SCM organitza aquestes proves, també ha convocat un concurs de relats amb contingut matemàtic. Les bases d’aquest concurs són aquí i, com podeu comprovar, està obert a tots els alumnes de segon cicle d’ESO i Batxillerat de parla catalana, ja que, Els relats han de ser redactats en català, la llengua de les terres on la gent diu “Bon dia!”. Per a aquest concurs de relats, a diferència del que passa amb el Cangur, la convocatòria és única per tots els Països Catalans i, una vegada més, oberta a tots els centres. Així si coneixeu algú que estigui en edat de participar-hi, animeu-lo. El premi s’ho paga: un ordinador portàtil.
Ubuntu en el meu vell Ibook
Tenia perdut per un racó un vell Ibook, d’aquells de coloraines. Buscava una màquina per posar-hi una distribució de Linux i en Ricardo Galli em va suggerir provar-hi una distribució Ubuntu. Li vaig agafar la paraula i, ja que hi era, li vaig passar l’Ibook. L’endemà em tornava el vell, i fins aleshores inútil, portàtil amb la seva nova vida aconseguida gràcies al programari lliure. Va com una seda, i mai no hauria cregut que el programaria lliure fós tan eficaç per a allargar la vida útil del maquinari. Fet i fet, aquest Ibook no va aguantar l’aparició del MacOSX i ara funciona amb una distribució que va sortir fa escassament un mes. En Ricardo va fotografiar l’Ibook mentre feia la instal·lació i aquí i aquí les podeu veure.
Per cert, el mot ubuntu expressa Continua la lectura de Ubuntu en el meu vell Ibook
Salvem els iPods
Segons una informació de Wired, aquest és el crit de guerra d’un moviment d’estudiants universitaris americans que s’han organitzat a l’entorn del moviment Free Culture, nom agafat de l’extraordinari llibre del mateix títol de Lawrence Lessig, professor de dret de la Universitat de Stanford, impulsor del Creative Commons, una forma flexible de copyright, i defensor aferrissat de la cultura no comercial, la qual està essent ofegada pels representants dels mitjans de producció de la cultura comercial amb la seva barroera lluita contra les possibilitats de creació i comunicació que les tecnologies actuals ofereixen. Els arguments i fets de Lessig, molt ben documentats, vendrien a quedar ben resumits en aquesta mena de sil·logisme, el qual subscric amb entusiasme:
1.- La creativitat i la innovació sempre es construeixen sobre el passat.
2.- El passat sempre tracta de controlar la creativitat que munta en ell.
3.- Les societats lliures possibiliten el futur tot limitant aquest poder del passat.
4.- De cada dia que passa, la nostra és una societat menys i menys lliure.
Salvem els iPods és també el nom d’una web muntada per aquests estudiants, en la qual expliquen les raons de la seva oposició als abusos de les constants reformes de les lleis que, amb l’excusa de protegir la propietat intel·lectual, estan esdevenint ridícules barreres per a la creativitat. Els iPod s’han convertit en un símbol del que podria passar si tira endavant un projecte de llei que responsabilitza els fabricants de les pràctiques il·legals que es puguin fer amb els seus productes.
Des d’aquí hom es pot descarregar una versió .pdf del llibre original de Lessig, i aquí hom pot trobar una versió en castellà del llibre en diferents formats.