Per raons diverses, he dedicat part de la meva atenció a Seymour Papert. Així he pogut saber que aquest personatge -que té una vuitantena d’anys- i és el creador del LOGO, inspirador de l’OLPC i de moltes més coses, s’està recuperant d’un accident que va tenir a Hanoi el passat desembre quan va ser atropellat per una moto. Segurament en tornaré a parlar, però vagin per endavant aquests dos paràgrafs que giren a l’entorn d’una reflexió seva i que estan extrets de Cultura i Canvi Tecnològic, la lliçó inaugural de la UIB que em va tocar fer el 1997:
L’escola ha esdevingut un altre dels protagonistes del canvi associat a la irrupció de les tecnologies informàtiques. Una vegada i una altra hem sentit i repetit la reflexió que féu Seymour Papert, un dels gurus de la intel·ligència artificial (una concatenació de termes bella, agosarada i mancada de significat), a propòsit dels canvis operats en la societat i en el sistema escolar. Papert deia (en el seu llibre del 1993 “The Children’s Machine: Rethinking School in the Age of the Computer”) que si fa cent anys s’hagués pogut fer hivernar un cirurgià i un mestre i ara hom els retornàs a la vida, cadascun en el seu lloc de treball actual, resultaria que el cirurgià difícilment reconeixeria un quiròfan modern, mentre que el mestre identificaria gairebé tots els estris de l’aula de classe i, amb una mica de sort, àdhuc podria seguir l’explicació ell mateix.
Potser aquesta afirmació de Papert també és una mica exagerada, però el que no ho és, d’exagerat, és el missatge que es vol que transmeti: encara fem servir un sistema escolar que, més enllà dels continguts concrets, està condicionat i adaptat a la impremta i als requeriments de la societat industrial. Els alumnes que preparava aquest sistema estaven destinats, majoritàriament, a fer feina en fàbriques en cadenes de muntatge. L’aula estava feta a imatge i semblança de la línia de fabricació i el sistema funcionava atès que produïa allò que calia, és a dir, alumnes que eren tranquils, obedients i no particularment imaginatius. Però en una societat com la que van conformant les tecnologies de la informació, aquest model educatiu deixa la majoria dels alumnes -tret d’alguns dels més brillants- mancats de la preparació escaient per resoldre problemes i pensar amb independència, les dues qualitats imprescindibles per viure en aquesta societat. Si ho voleu dit d’una manera encara més planera: empram metodologies, continguts i objectius del segle passat per formar persones que han de viure al segle que ve.
La única cosa que hi he afegit és el llibre de procedència de l’afirmació de Papert.
La imatge està agafada d’aquí