Aquests dies ha fet 70 anys del bombardeig de Gernika i la consegüent creació del famós quadre de Picasso. La setmana passada, a la UOC varen començar una sèrie d’actes del Campus per la Solidaritat i per la Pau a l’entorn del Gernika i del seu significat. El primer va ser el dijous passat, al qual no hi vaig poder assistir per raons diverses. Però he aprofitat que aquest cap de setmana havia de ser a Madrid per anar a veure’l. Sense poder explicitar el perquè, la primera impressió -a part de la immensa tristor i ràbia que emana- és que no hauria d’estar allà on el tenen. No en diré res més, entre d’altres raons perquè ja hi ha molta de gent -infinitament més entesa que jo mateix- que n’ha parlat a amb més criteri que jo mateix.
Com a nota curiosa d’aquest viatge, no deixa de ser rellevant que, a més dels habituals controls de seguretat, vaig haver de passar dos controls policials d’identitat, ben igual que els que s’han de passar quan viatges a un lloc que no està inclòs en el tractat de Schengen sobre la lliure circulació entre els estats europeus. En vaig haver de passar un a Barcelona i un altre a Madrid, per sortir de la terminal. Cadascú en pot treure les seves conclusions, tot i que he d’afegir que hi ha una explicació, diguem-ne, raonable: el vol tenia el pompós nom de “Catalunya-América” i té per objectiu arreplegar els passatgers que van a Madrid a enllaçar amb un vol intercontinental: per això surt del mòdul 5 de l’aeroport de Barcelona i arriba a la terminal 4S d’Ibèria de Madrid, de tal manera que aquests passatgers ja passen el control de passaports a Barcelona, però els que es queden a Madrid … Llàstima de màquina de retratar que no portava perquè des de la jardinera que ens portava a l’avió varem poder veure un parell de maletes caigudes pel camí, que eren hàbilment esquivades pel dens transit de jardineres i resta de vehicles que passaven per allà.