Ja fa algunes setmanes que he descobert un fet que em fa ballar el cap: resulta que, com és obvi, els últims dos mesos he escrit més aviat poc -per no dir gens- en aquest blog, però curiosament el nombre de visites ha augmentat de forma notable. I la tendència s’ha vist accentuada, si l’augment de desembre (quatre apunts) ja va ser significatiu, el de gener (un apunt, in extremis) ha estat encara més gran. I cap de les poques interpretacions que em venen al cap és gaire positiva. Hi va haver algú (crec que en Benjamí) que va intentar calmar la meva angoixa tot assegurant que l’augment de les visites és degut a l’ansietat que provoca en els lectors la manca d’apunts i que fa que ho mirin una vegada i una altra per veure si, per fi, hi apareix alguna cosa. Ho agreixo de debò.
7 pensaments quant a “Desconcertant (o no)”
Els comentaris estan tancats.
Bé, per si et serveix, jo estic subscrit a una cinquantena de canals de notícies.
He observat que tinc la tendència a llegir més els canals pels que rebo menys notícies que els que m’atabalen cada dia amb una desena de missatges. Aquest últims la majoria de les vegades simplement els ignoro -com a correu brossa qualsevol-, els marco com a llegits i avall. I si són molt pesats me’n dono de baixa.
Deu ser cosa d’aquesta nova era de la sobreinformació 🙂
Doncs per mi es obvi!! 🙂
És la xafarderia dels uoquis que tafanegen el blog del nou vicerector.
El primer comentari té molt de sentit: jo faig servir BlogLines un cop al dia i _sempre_ vaig primer als llocs amb un o dos apunts, especialment si fa un grapat de dies que els veig a zero. Després, si sobra temps, vaig als llocs que tenen una dotzena d’apunts o això. Pràcticament mai vaig als llocs amb més de 50 apunts per dia (Reuters, per exemple).
Bé, i el segon comentari també és molt creible 😉
Jo et tinc a una de les (moltes) pestanyes d’inici del meu navegador. I malgrat la sequera confio en que un dia plogui una mica i la meva pantalla es remulli amb alguna altra aportació de les teves, sovint molt interessants.
Caldria fer un anàlisi de les estadístiques més profund. Si hi ha hagut un augment de enllaços directes (sense referit) seria ben bé el cas comentava l’isma. Si hi ha hagut un augment de les cerques referides seria el cas de que Google t’agafat estima en alguna cerca clau, i un augment dels referits normals indicarien que t’ahn linkat des d0un lloc amb força visites.
El cas que comentava sala és cert en el meu cas tambè, acabes llegint els canals que tenen poca informació. Però el que no fas es llegir un canal que no té informació, és a dir, que si no actualitzes no hi ha nova entrada i no hi ha res a sindicar.
Jo m’inclino a pensar que es tracta de la espectació creada al voltant teu al teu nou lloc de treball. Que ve explicat pels 2 primers casos, és a dir, segurament hi ha hagut un augment dels enllaços referits desde llocs com la pròpia UOC o algún diari electrònic important y un augment de les cerques del tipus “Llorenç Valverde” des de Google.
Senzillament t’estàs convertint en un bloc de referència. Des d’enfront vostre rebeu una forta abraçada
Sí, sí, és això que alguns en diuen “mono” en l’argot més banals … i en termes ja més culturaloidosofisticats en diuen “Sebastianisme bloguer 😉 ”
La humorada és meva …
Anima’t i ves fent … però que sempre sigui igual de bo que sempre, eh, Llorenç. I gràcies per ser tan bo.
Abraçada.