Tot llegint aquesta notícia, he recordat un vell acudit basat en un ministre que, obligat per protocols i jerarquies reals ha de demanar un plat de rang inferior al demanat pel rei i, com que aquest ha demanat meló amb pernil, el ministre en qüestió demana síndria amb mortadel·la. No és que sigui gaire bo -més aviat molt dolent- però, en una primera aproximació, és el que sembla la proposta de Microsoft -com a alternativa als ordinadors de 100 dòlars de Negroponte- de fer mòbils que es convertirien en ordinadors un cop connectats a la tele i dotats de teclats. Per cert, la notícia també parla de les vicissituds per les quals va passar Negroponte quan buscava un sistema operatiu pels seus ordinadors. Diu que primer Microsoft i desprès Apple li van negar la possibilitat de cedir els seus i que per això va optar per Linux. Al final però va veure la llum perquè, segons el periodista:
Mr. Negroponte said in an interview here that he had resolved to use Linux not because it was free but because of its quality and maintainability,
és a dir, que va decidir fer servir Linux, no tant perquè fos gratuït, sinó per mor de la seva qualitat i sostenibilitat. No res.
Sigui dit de passada i si no vaig errat, el Markoff aquest que signa l’article és el co-autor – amb Shimomura- de “Takedown”, un relat força esbiaixat -i duit al cine- de les excel·lències de samurai de Shimomura en la seva lluita contra el mal, representat per Kevin Mitnick.
P.S.: En contra de totes les evidències, és obvi que no he abandonat aquest blog. Això sí, faig el que puc …
Llorenç,
No, no l’abandonis. Més val poc i bo de tant en tant que no pas obligar-se a massa i fer-ho de mala gana i acabar-ho abandonant més tard o més d’hora.
Salut, company Llorenç
Des que et vaig situar erradament a Macau (via Orkut…) no havia tingut ocasió de seguir gaire les teves ocurrències, vivències, escrits… digue’n com vulguis.
En tot cas és un plaer seguir llegint el que escrius i veure que l’esperit combatiu no és mort. A mi també em costa treballar en el bloc, però és important, crec.
Una abraçada des de Girona
hola Llorenç,
espero que leas tú esto. No se si te acuerdas de mi pero yo sí me acuerdo de householder, en el primer año de la carrera de matemáticas en Palma. Oye, me gustaría que me respondieses este correo si es posible y te acuerdas de mi, de Laura, de Virgi,…
Un abrazo muy fuerte para ti y tu familia…
ah! me he enterado que estás por barcelona, no?