La Trinity Southern University era fins fa pocs dies una universitat que estava ben orgullosa de poder oferir als seus alumnes “la possibilitat de fer servir la seva experiència i educació prèvies per a obtenir titulacions acadèmiques, per comptes d’haver d’assistir a classes.” Un concepte revolucionari que, gràcies a una hàbil utilització d’Internet havia procurat a molts professionals la felicitat de veure recompensada la seva llarga i dura carrera de feina amb el reconeixement d’un títol universitari, el qual podia anar des d’una simple diplomatura fins a un màster, entre els quals, el més preuat és el mític MBA, Master in Business Administration. La idea, simple i brillant consistia a demanar el currículum dels candidats i, previ pagament de les taxes, expedir el corresponent títol d’acord amb els mèrits esgrimits. I no era gaire car, tanmateix que són 300 o 400 euros, si el que es tracta és de reconèixer tot allò que s’ha hagut d’aprendre a base d’esforç i suor i no assistint simplement a avorrides classes. El problema, ja s’ho poden imaginar, ha sortit quan el fiscal general de l’estat de Pennsylvania va decidir matricular el seu moix a aquesta universitat virtual. En el seu currículum constava que havia cursat tres anys de l’equivalent a l’ESO d’allà, i que havia estat l’encarregat de dues botigues locals. A més el currículum del moixet també assegurava que havia fet de cuiner a un restaurant de menjar ràpid i de cangur de nens petits. Total que, per comptes de la diplomatura, al gatet li va ser atorgat el títol de MBA per aquesta universitat. Ara els propietaris d’aquesta “universitat” estan acusats d’un caramull de coses, entre les qual cal incloure falsificació i estafa, perquè van gosar enviar un certificat acadèmic personal en el qual constaven les hores de classe a les quals havia assistit, les matèries que havia cursat i les notes que havia tret.
Mentre anava llegit la notícia, a més de recordar que cada dia rep tres o quatre correus que m’ofereixen títols universitaris sense haver d’anar a classe, en deman qui hi ha darrera de tots aquests cursos de formació -en el que sigui- que ja fa un temps s’ofereixen a través d’Internet i quan de temps estarà en arribar aquí la moda de la titulitis universitària virtual i ful. I és que, sense assenyalar ningú, ja fa estona que hi ha per aquí centres presencials que ofereixen titulacions universitàries de fantasmagòriques universitats europees. Jo no apuntaria ni a la meva moixeta -de nom Clapada- a un curs d’aquests, encara que fossin gratuïts. I és que, fet i fet, l’estim i la valor pel que és i no pel que té. Tanmateix, si parau esment a la foto, veureu que tampoc no sembla que tengui gaire fal·lera per estudiar.