Missió impossible

impossible entrarNo ha pogut ser. Deien que a la sala hi cabien 600 persones i segur que n’hi havia moltes més. Hem guaitat, escoltat algunes coses de les que deien i hem fet alguna fotografia. O sigui que no hem trobat lloc per poder escoltar raonablement bé el que havien de dir en Gilberto Gil, en Manuel Castells, en Lawrence Lessig i en John Perry Barlow sobre Revolució digital: programari lliure, llibertat de coneixement i la llibertat d’expressió a la Societat de la Informació. Però, pel poc que hem pogut escoltar, aquesta lliçó la duim bastant ben apresa.

Ahir, parlant d’això d’avui amb Barlow, no es va poder estar de comentar que no sabia que hi feia ell entre en Castells i en Gil, en el sentit que no podria afegir-hi gran cosa. Tanmateix, Barlow va ser un dels primers a adonar-se’n que les coses no anaven bé i, des de Davos, on havia anat convidat a participar pel organitzadors de l’altre Fòrum, va engegar la Declaració d’Independencia del Ciberespai. Això passava el febrer del 1996. I des d’aleshores ençà les coses han empitjorat, sobre tot des que els de Davos s’han temut de la potència per a organitzar-se i fer-se sentir que les eines digitals han posat a l’abast dels que no tenien dret més que a ser cremats en la foguera dels raigs catòdics de la televisió. Amb en Marcelo TosattiLessig li ha donat consistència des la perspectiva cultural i legal a tot això, en Castells ho va enfilar des del punt de vista sociològic i econòmic i, finalment, en Gilberto Gil i el govern de Lula ho han fet seu i forma part del seu programa de govern.

Per cert, avui, el diari Zero Hora -que no sembla ser gaire afí a Lula- ressalta a primera plana i amb lletres ben grosses que els xiulets que va rebre aquí Lula fa dos dies, ahir han esdevingut aplaudiments a Davos, on hi anat justament des d’aquí.

Suzanah Tosatti i Laura de IcazaTanmateix, el dia d’ahir va acabar encara millor de com havia començat i continuat. Varem anar a sopar amb en Marcelo i na Suzanah Tosatti que varen venir acompanyats de la germana de na Susana i esposa den Miguel de Icaza, na Laura. Després de sopar varem anar a ca-seva a prendre una copa i parlar i varem fer les dues: una fantàstica vetlada d’estiu. També varen venir a na Carmen i na Pilar, les dues professores de Santiago que també són per aquí.

Aquí podeu trobar les fotografies d’avui matí i les d’ahir vespre. D’aquí a dues hores haurem de començar el feixuc viatge de tornada: una cosa com ara 21 o 22 hores entre avions i aeroports. Coratge.