Feia calor, però s’ho pagava. Hem anat a la taula rodona (del Fòrum) titulada Revolució digital: Compartir vs. bloquejar coneixements a la societat de la informació. Entre els ponents en Marcelo Branco i un assessor del ministre de cultura de Brasil, que és el músic Gilberto Gil. Dos assistents d’excepció: Lawrence Lessig i John Perry Barlow, ponents de la sessió de demà, juntament amb en Manuel Castells i el mateix Gilberto Gil. La foto -tenc permís explícit del protagonistes- mostra en Barlow damunt una escala defora de la sala -no hi cabíem- i en Lessig dins, suant com els altres.
Les diverses intervencions han estat adornades amb perles com les que segueixen:
Un dels majors oxímorons dels nostres dies (el qual per cert, crec que no estava a la llista d’en Climent Picornell de l’altre dia) és Propietat intel·lectual.
No s’ha fer la revolució per gaudir un cop hagi triomfat. També s’ha de gaudir mentre es fa la revolució.
Gutenberg amb el tipus mòbils va fer possible la producció de més llibres que els que l’esglèssia podia cremar. És a dir, la impremta va fer la crema de llibres ineficient, la qual cosa la va obligar a canviar d’estratègia: per comptes de seguir cremant llibres, varen optar per cremar els que tenien les idees (…) Avui les fogueres estan en el tubs dels raigs catòdics de les televisions
Al final en Barlow ens ha presentat en Lessig i hem tengut temps per explicar-li algunes de les idees que pensam fer servir a la nostra presentació a un Simposi Internacional que hi ha dimarts a Palma i ha estat d’acord. Resultava difícil que no hi estigués ja que són reformulacions d’algunes de les seves. De Lessig ja n’havia parlat a aquest apunt.
Aquí hi ha la resta de fotografies del dia. Fins ara, ja que d’aquí a una estona hem quedat per anara sopar amb en Marcelo Tosatti.
(D’en Barlow ja n’havia parlat aquí)
2 pensaments quant a “En Barlow enfilat i en Lessig suant”
Els comentaris estan tancats.