Oliver Wendell Holmes li toca ser relativament familiar. El fet és que hi ha dos personatges amb aquest nom: el pare, metge i poeta, i el fill, un famós jutge. Al primer, el poeta, li atribueixen aquestes dues frases, certament notables i que he trobat avui no sé ben bé com:
Per què algú no ens fa una llista de les coses que tothom pensa i ningú no diu, i una altra de les coses que tothom diu i ningú no pensa?
Llur aplicació, a la realitat nostrada d’aquests dies, seria més que necessària, sense desmerèixer gens aquesta altra:
És territori de la saviesa parlar i privilegi de la cordura escoltar.
Si algú es parés a pensar en les coses que tothom pensa i ningú no diu, pensaria que es millor no dir-la pel que els altres podrien pensar d’ell.
Si algú pensés en les coses que tothom diu i ningú no pensa, perdria tant de temps escoltant bajanades que no tendria temps per pensar-hi.
És territori del sentit comú parlar sàviament i privilegi de la salut mental només escoltar els continguts plens de cordura.
O era a l’inrevés?