El dilema dels presoners i la cooperació

portada Les sèries americanes de lladres i serenos ofereixen, tot sovint, escenificacions de l’ús de l’anomenat dilema dels presoners, una de les aplicacions més conegudes de la teoria matemàtica de jocs a situacions de la vida real. En essència, el dilema dels presoners planteja la situació en la qual dos malfactors han estat enganxats desprès d’una malifeta, i són interrogats per separat. Ambdós són temptats per la policia amb l’oferta de confessar a canvi d’una pena menor, ara bé, cal decidir aviat ja que si el que confessa abans és el seu col·lega, aleshores el beneficiat serà l’altre i ell s’emportarà un càstig pitjor. La idea és que si cap dels dos no diu res, com que les proves són febles poden sortir lliures o amb una pena minsa, és a dir que el millor que poden fer és callar i l’opció pitjor és que els dos es traeixin mútuament. No deixa de ser ben curiós aquest resultat -que encoratja la col·laboració, davant l’egoisme- en el context d’una teoria matemàtica, com la de jocs, formalitzada per Von Neumann i Morgenstern l’any 1944 i que ha estat aplicada amb èxit a diversos camps com l’economia, les relacions internacionals, la biologia, la ciència política i l’estratègia militar. M’he retrobat amb aquest dilema en el segon capítol del llibre Smart Mobs: The Next Social Revolution de Howard Rheingold i que tot just acab de llegir. Rheingold fa servir tot això per explicar el perquè de l’èxit d’alguns projectes de col·laboració més característics dels nostres temps, com són Internet o el programari lliure. No voldria dir que l’explicació sigui brillant, però la informació i el punt de reflexió sí que ho són. Necessitarem coses com aquesta, desprès de la desgràcia de les patents de programari a la Unió Europea. Bé, més que nosaltres, els que les necessiten són aquesta panda d’ignorants i irresponsables -per no dir altres coses- que s’estan intentant carregar el futur agenollant-se i fent-nos agenollar davant Microsoft, Nokia i associats

La imatge correspon a la portada de la versió en castellà del llibre i que té un pròleg especial dedicat a glosar els moviments de les “multituds intel·ligents” de dia 13 de març de 2004 a l’estat espanyol.