Categoria: Programari Lliure

No ha pogut ser. Deien que a la sala hi cabien 600 persones i segur que n’hi havia moltes més. Hem guaitat, escoltat algunes coses de les que deien i hem fet alguna fotografia. O sigui que no hem trobat lloc per poder escoltar raonablement bé el que havien de dir en Gilberto Gil, en Manuel Castells, en Lawrence Lessig i en John Perry Barlow sobre Revolució digital: programari lliure, llibertat de coneixement i la llibertat d’expressió a la Societat de la Informació. Però, pel poc que hem pogut escoltar, aquesta lliçó la duim bastant ben apresa.

Ahir, parlant d’això d’avui amb Barlow, no es va poder estar de comentar que no sabia que hi feia ell entre en Castells i en Gil, en el sentit que no podria afegir-hi gran cosa. Tanmateix, Barlow va ser un dels primers a adonar-se’n que les coses no anaven bé i, des de Davos, on havia anat convidat a participar pel organitzadors de l’altre Fòrum, va engegar la Declaració d’Independencia del Ciberespai. Això passava el febrer del 1996. I des d’aleshores ençà les coses han empitjorat, sobre tot des que els de Davos s’han temut de la potència per a organitzar-se i fer-se sentir que les eines digitals han posat a l’abast dels que no tenien dret més que a ser cremats en la foguera dels raigs catòdics de la televisió. Lessig li ha donat consistència des la perspectiva cultural i legal a tot això, en Castells ho va enfilar des del punt de vista sociològic i econòmic i, finalment, en Gilberto Gil i el govern de Lula ho han fet seu i forma part del seu programa de govern.

Per cert, avui, el diari Zero Hora -que no sembla ser gaire afí a Lula- ressalta a primera plana i amb lletres ben grosses que els xiulets que va rebre aquí Lula fa dos dies, ahir han esdevingut aplaudiments a Davos, on hi anat justament des d’aquí.

Tanmateix, el dia d’ahir va acabar encara millor de com havia començat i continuat. Varem anar a sopar amb en Marcelo i na Suzanah Tosatti que varen venir acompanyats de la germana de na Susana i esposa den Miguel de Icaza, na Laura. Després de sopar varem anar a ca-seva a prendre una copa i parlar i varem fer les dues: una fantàstica vetlada d’estiu. També varen venir a na Carmen i na Pilar, les dues professores de Santiago que també són per aquí.

Aquí podeu trobar les fotografies d’avui matí i les d’ahir vespre. D’aquí a dues hores haurem de començar el feixuc viatge de tornada: una cosa com ara 21 o 22 hores entre avions i aeroports. Coratge.

Des de Porto Alegre, on vaig arribar ahir -avui, de fet- de matinada, he llegit el Diari de Balears d’avui, on he trobat, entre d’altres coses, un deliciós article de Climent Picornell, dedicat als oximorons i que acaba així:

… el líder en el rànquing ciberespacial d’oxímoron, i amb gran plaer, supòs, dels partidaris de Linux i els programaris lliures és: aquest ordinador «funciona amb Windows».

Escric això des d’una terrible máquina de l’hotel que “funciona amb windows” i emprant l’Exploter. És tot el que he trobat per avui. Per demá ens han assegurat que -si més no en el campament internacional de joventut, lligat al Fòrum Social- hi haurà un espai amb ordinadors linux i wirelss. Si hi podem anar, també podrem penjar alguna fotografia del lloc que hem fet avui.

P.S.1: Deu minuts desprès de publicar aquest apunt en Ricardo ja havia aconseguit connectar el portàtil a la xarxa de l’hotel i, així, poder passar del windows i de l’exploter. Aquí hi ha la resta de fotografies del dia. El tercer de la fotografia que acompanya aquest apunt és Marcelo Branco, assessor del president Lula i líder del projecte Software Livre de Brasil.

P.S.2: Passada la mitjanit d’aquí (tres hores més tard a Europa) acab de comprovar que no calia anar a fer embulls al “Bussiness Center” de l’hotel (una sala macarrònica amb dos ordinadors encara més macarrònics) atès que la connexió que surt d’un cable cat5 de l’habitació també dona accés: és el que faig servir per escriure aquesta postil·la, ara sí des del meu portàtil amb linux. Quin descans!. Per cert, en Ricardo tambè ha afegit aquesta galeria amb les fotos del dia. I, ja que hi som, dir que les dues professores de la Universitat de Santiago que hi surten, també són aquí per l’ULBRA, i nomen Carmen i Pilar.

Segons una informació de Wired, aquest és el crit de guerra d’un moviment d’estudiants universitaris americans que s’han organitzat a l’entorn del moviment Free Culture, nom agafat de l’extraordinari llibre del mateix títol de Lawrence Lessig, professor de dret de la Universitat de Stanford, impulsor del Creative Commons, una forma flexible de copyright, i defensor aferrissat de la cultura no comercial, la qual està essent ofegada pels representants dels mitjans de producció de la cultura comercial amb la seva barroera lluita contra les possibilitats de creació i comunicació que les tecnologies actuals ofereixen. Els arguments i fets de Lessig, molt ben documentats, vendrien a quedar ben resumits en aquesta mena de sil·logisme, el qual subscric amb entusiasme:

1.- La creativitat i la innovació sempre es construeixen sobre el passat.
2.- El passat sempre tracta de controlar la creativitat que munta en ell.
3.- Les societats lliures possibiliten el futur tot limitant aquest poder del passat.
4.- De cada dia que passa, la nostra és una societat menys i menys lliure.

Salvem els iPods és també el nom d’una web muntada per aquests estudiants, en la qual expliquen les raons de la seva oposició als abusos de les constants reformes de les lleis que, amb l’excusa de protegir la propietat intel·lectual, estan esdevenint ridícules barreres per a la creativitat. Els iPod s’han convertit en un símbol del que podria passar si tira endavant un projecte de llei que responsabilitza els fabricants de les pràctiques il·legals que es puguin fer amb els seus productes.

Des d’aquí hom es pot descarregar una versió .pdf del llibre original de Lessig, i aquí hom pot trobar una versió en castellà del llibre en diferents formats.