Llorenç Valverde

Categoria: General

  • Síndria amb mortadel·la

    noticia del nytTot llegint aquesta notícia, he recordat un vell acudit basat en un ministre que, obligat per protocols i jerarquies reals ha de demanar un plat de rang inferior al demanat pel rei i, com que aquest ha demanat meló amb pernil, el ministre en qüestió demana síndria amb mortadel·la. No és que sigui gaire bo -més aviat molt dolent- però, en una primera aproximació, és el que sembla la proposta de Microsoft -com a alternativa als ordinadors de 100 dòlars de Negroponte- de fer mòbils que es convertirien en ordinadors un cop connectats a la tele i dotats de teclats. Per cert, la notícia també parla de les vicissituds per les quals va passar Negroponte quan buscava un sistema operatiu pels seus ordinadors. Diu que primer Microsoft i desprès Apple li van negar la possibilitat de cedir els seus i que per això va optar per Linux. Al final però va veure la llum perquè, segons el periodista:

    Mr. Negroponte said in an interview here that he had resolved to use Linux not because it was free but because of its quality and maintainability,

    és a dir, que va decidir fer servir Linux, no tant perquè fos gratuït, sinó per mor de la seva qualitat i sostenibilitat. No res.

    Sigui dit de passada i si no vaig errat, el Markoff aquest que signa l’article és el co-autor – amb Shimomura- de “Takedown”, un relat força esbiaixat -i duit al cine- de les excel·lències de samurai de Shimomura en la seva lluita contra el mal, representat per Kevin Mitnick.

    P.S.: En contra de totes les evidències, és obvi que no he abandonat aquest blog. Això sí, faig el que puc …

  • La mesura de l’èxit (i resum personal de l’any)

    No mesuro l’èxit d’una persona per l’alçada on arriba quan puja, sinó per l’alçada del rebot quan cau

    (Pillada a la Wikipedia, on l’atribueixen al General Patton)

    Molts d’anys i que el MMVI us sigui propici

  • Les bases “científiques” del disseny intel·ligent

    caricatura de Paul MireckiPaul Mirecki és un professor del Departament d’estudis religiosos de la Universitat de Kansas que havia proposat incloure -dins l’oferta docent del seu departament pel proper semestre- un curs titulat Temes especials en religió: Creacionisme, Disseny Intel·ligent i d’altres mites religiosos. Es tractava d’una bona resposta a la decisió de la comissió d’educació de l’estat de Kansas de fer donar el mateix tractament “científic” a la teoria de l’evolució de Darwin i a la nova disfressa creacionista que, amb el nom de “Teoria del Disseny Intel·ligent”, nega l’evolució tot assegurant que hi ha d’haver un ésser superior -un déu o un extraterrestre- que ha guiat el procés de la formació de l’Univers. Segons informacions d’ahir, Mirecki ha hagut de ser hospitalitzat per una pallissa que li han donat, aparentment dos creacionistes americans, ja que entre cop i cop li retreien la seva posició sobre aquest tema. El disseny intel·ligent és una disfressa pseudocientífica dels creacionistes que han vist com les seves pretensions -d’igualar les seves creences i el darwinisme a les escoles americanes- han perdut tot quan plet han posat, per mor de l’argument -incontestable -que una cosa és la religió i les creences i una altra de ben diferent són les evidències científiques. Tanmateix, Mirecki havia decidit de posposar aquest curs atès l’escàndol que va generar la filtració d’un correu electrònic seu enviat a la llista de correu de l’associació d’ateus i d’agnòstics de la Universitat de Kansas, en el qual explicitava -amb raó- que donar aquest curs seria una bona galtada als fonamentalistes creacionistes. No hi cap casta de dubtes que, en qualsevol cas, aquesta pallissa serveix per demostrar que aquest és un bon camí -segurament l’únic- per assegurar els “fonaments científics” del disseny intel·ligent.

    La caricatura està agafada del web de l’associació d’agnòstics i d’ateus de la Universitat de Kansas, de la qual Mirecki n’és professor assessor.

    El meu article de la setmana passada al Diari de Balears estava dedicat justament a aquest tema. Si el voleu llegir, aquí el teniu: (més…)

  • Els somnis i (la dura) realitat

    La Wikiquote d’avui, aniversari del naixement de Walt Disney, és aquesta:

    If you can dream it, you can do it. Always remember that this whole thing was started with a dream and a mouse.

    Walt Disney i MickeyDit altrament, Si ho pots somiar, ho pots fer. Recorda sempre que tot això va començar amb un somni i un ratolí. Efectivament, va començar amb una pel·lícula de Mickey Mouse, titulada “Steamboat Willie”, que tenia entre d’altres mèrits ser la primera que va incloure la banda sonora sincronitzada amb les animacions. Com a detall menor, resulta que tota la trama estava clarament inspirada en “Steamboat Bill Jr.”, una pel·lícula d’èxit d’aquell mateix any -1928- de Buster Keaton, que aquí va ser rebatejada per “El héroe del rio”.
    Una inspiració que la inclouria clarament dins el que avui s’anomena “obra derivada” i que, gràcies a la legislació de protecció dels drets d’autors fruit pressions de Walt Disney Productions i d’altres, la convertiria en il·legal. La sort que va tenir Walt Disney que no hi hagués ningú com ell, ja que no hauria pogut construir el “tot això” de la cita, la qual hauria de ser actualitzada a una cosa com ara

    Si ho pots somiar, ho pots fer, sempre i quan el departament legal d’alguna multinacional no et persegueixi perquè creu que has emprat alguna idea -per remota i petita que pugui ser- de la seva empresa.

  • Començar pel començament

    tisoresEl número 121 de Le Monde Diplomatique publica un article d’Ignacio Ramonet sobre le control d’Internet, un dels grans temes a tractar a la segona fase de WSIS, la cimera mundial de la Societat de la Informació que s’ha de fer a Tunísia la setmana que ve. Ramonet analitza la qüestió de qui ha de controlar la ICANN, l’organització encarregada de gestionar els noms de domini i que, ara per ara, depèn en última instància del govern dels Estats Units, a través del seu Departament de Comerç. Les raons de Ramonet no estàn malament, tot i que n’hi ha de molt de pes a favor de no tocar res -com les que argumenta, per exemple, Amadeu Abril, amb la seva autoritat i experiència- en el sentit que les alternatives proposades regiren més que la situació actual. Tanmateix, és imperdonable que una veu autoritzada i amb prestigi com la de Ramonet, insisteixi en la llegenda urbana dels inicis d’Internet vinculats a un atac nuclear. Escriu Ramonet que:

    La red de Internet es una invención estadounidense de la época de la Guerra Fría. El Pentágono buscaba entonces poner a punto un sistema de comunicación indestructible, que pudiera resistir un ataque atómico, y que permitiera a los responsables políticos y militares que sobrevivieran retomar contacto entre ellos para lanzar el contraataque.

    Potser ja passa d’hora que el Ramonet -i tota la resta- sàpiguen que aquest sistema “indestructible” no era Internet i que la intenció no era del Pentàgon, sinó de Paul Baran, de la Rand Corporation, que buscava fer un sistema telefònic -veu- basat en commutació de paquets que pogués superar les limitacions de la feble topologia de la xarxa telefònica americana de l’AT&T, que la feia vulnerable no tant a un atac nuclear com a unes estisores hàbilment emprades en el lloc oportú. Ho explica molt bé Lawrence Lessig a “The Future of Ideas”, però hi ha una multitud de fonts addicionals per a poder-ho comprovar.
    Per cert, fa una partida de mesos que en Ramonet i en Ramon Chao (el pare d’en Manu Chao) varen venir a la UIB a presentar el seu llibre Abecedario (subjetivo) de la globalización (Seix Barral, 2004). Hi vaig anar a aquesta presentació i després d’escoltar amb interès i atenció el discurs d’aquests dos militants , líders i no sé si fundadors dels importants i necessaris moviments antiglobalització, vaig tenir l’oportunitat de demanar (va ser la última pregunta del col·loqui) quin sistema operatiu tenia en els seus ordinadors. La resposta de Ramonet va ser un compungit Desafortunadamente, todavía no tengo Linux, i jo no em vaig poder estar de dir-li una cosa com ara Pues hay que empezar por el principio.

  • A l’Alguer, seu del CCIA 2005

    llaüt Avui i demà som a l’Alguer per assistir a la vuitena edició del Congrés Català d’Intel·ligència Artificial, és a dir, el congrés anual de l’ACIA, Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (aquests dies toca el capell de professor universitari). Avui horabaixa na Rut ha explicat el treball que hi hem presentat amb el títol Llaüt: A Fuzzy Logic Selective Bot (pdf). El títol és en anglès -tot i que sigui una comunicació a un congrés català- perquè els treballs acceptats constitueixen el llibre, publicat per IOS Press, d’Amsterdam, titulat Artificial Intelligence Research and Development. Es tracta de recerca feta i pensada en català i divulgada en anglès i en català.

    Ha estat divertit veure com s’agafava l’auditori la definició que hi ha al treball de península, destinada a denotar aquells dominis candidats que no tenen enllaços, és a dir, tot el contrari del que dirien els de la península, que considerarien aquests dominis com a illes.
    foto de l'Alguer    Durant el cafè posterior a la sessió, en Ramon López de Mántaras, ha recordat una portada d’un diari londinenc -possiblement el Times- el qual davant la situació creada per uns espesos bancs de boira al canal, titulava Degut a les condicions meteorològiques, el Continent està aïllat.

    Aquest matí, a l’acte inaugural en Luca Scala, ens ha fet una divertida i interessant aproximació històrica a L’Alguer. Ara -són prop de les set de l’horabaixa- toca visita guiada i després sopar.

    Avui dematí, des de la finestra de la meva cambra de l’Hotel Catalunya, es podia veure la magnífica vista de la dreta. Aquí, avui no hi havia boira.

    Com la majoria dels altres setanta i escaig participants, vaig arribar ahir amb avió des de Girona amb Ryan Air, un viatge més que confortable i amb una puntualitat exquisida. Tot sigui dit: va costar més el taxi de l’aeroport a l’hotel que la vinguda amb avió.

  • Mencken, una vegada més

    H.L. Mencken Ja fa estona que dura l’ofensiva dels creacionistes americans contra l’evolució de Darwin, fins el punt que ara ja és una notícia dels telediaris. Fa prop de dos anys que vaig fer un apunt sobre això, del qual m’escau reproduïr-ne un fragment, ateses les preocupants notícies sobre aquest tema:

    El Baltimore Evening Sun publicava, el dia 29 de juny de 1925, el primer d’una sèrie d’articles d’Henry Louis Mencken sobre l’anomenat Judici de Scopes, contra un mestre que havia gosat explicar als seus alumnes la teoria de l’evolució de les espècies, cosa que anava contra les lleis de l’Estat de Tennessee i que va ser objecte de la pel·lícula L’herència del vent. Aquest primer article, titulat Homo Neanderthalensis era previ a l’inici del judici. La contundència del paràgraf inicial prometia un sucòs seguit de cròniques sobre aquest judici:

    Tals obscenitats, com el proper judici de l’evolucionista de Tennessee, si no serveix per a altra cosa, al manco crida l’atenció de forma dramàtica, sobre el fet que la il·lustració, entre la humanitat, està distribuïda de forma molt limitada. És habitual assumir que el progrés humà afecta per un igual tothom –que fins i tot el més obtús dels humans, en aquests dies brillants, sap més que qualsevol humà del, diguem-ne, segle divuit, i que és molt més civilitzat. Aquesta assumpció és bastant errònia. Les persones de la minoria educada, sens dubte, saben més que els seus predecessors i d’alguns d’ells, per ventura, hom pot dir que són més civilitzats –encara que no m’agradaria haver de donar noms– però les grans masses de persones, àdhuc en aquesta república, són precisament al mateix lloc on eren les guardes als inicis de la història. Són ignorants, són deshonestes, són covardes, són innobles. Saben molt poc d’allò que paga la pena saber, i entre elles no hi ha cap senyal del més petit desig natural per augmentar els seus coneixements

    De Mencken també en parlava en aquest altre apunt. Hi esmentava aquestes dues afirmacions seves les quals, malauradament, lluny de perdre vigència, de cada dia que passa esdevenen més i més lúcides:

    Les persones no esdevenen civilitzades en proporció a la seva voluntat de creure, sinó en proporció a la seva capacitat per dubtar.

    Qualsevol persona decent està avergonyida del govern sota el qual viu

    He trobat la foto de Mencken aquí.

  • Una interpretació curiosa

    portada del llibreJa fa dies que en Joan Genís em va fer arribar la transcripció d’un diàleg que surt al llibre «El misteri del Pale Horse», d’Agatha Christie. Em deia en Joan Genís que resulta sorprenent el contingut d’aquest fragment, especialment si hom té en compta que Agatha Christie ho va publicar, per primera vegada, el 1960. He decidit xapar-lo en dos trosos, el segon dels quals és aquest:

    -Em temo, sap?, que vostè està parlant amb un home la cara del qual està fixada en la direcció oposada… cap al passat… no pas cap al futur.
    En Venables tornà a encongir les espatlles.
    -El futur? Qui pot preveure-ho, això? Jo parlo d’avui, d’ara, del moment immediat! No tinc en compte res més. Les noves tecnologies estan aquí per fer-les servir. Ja tenim màquines que ens poden substituir per respondre a preguntes en segons… comparat amb les hores o els dies de treball humà.
    -Ordinadors? Cervells electrònics?
    -Coses així.
    -Eventualment, les màquines prendran el lloc als homes?
    -Dels homes, sí. Dels homes que només són unitats de mà d’obra… sí. Però de l’Home, no. Hi ha d’haver l’Home que Controli, l’Home que Pensi, l’Home que Elabori les preguntes que s’han de fer a les màquines.

    Tenia aquest suggeriment d’en Joan Genís guardat tot esperant el moment escaient per fer-lo servir per a un apunt, com ell volia. I l’he recordat quan he vist aquest comentari, escrit fa alguns mesos per Dídac López en un apunt sobre la d’enguany al seu bloc: (més…)

  • Ignobel 2005 (II)

    abstract de l'articleun gràfic de l'article dels pingüins Aquí va la llista dels premis IgNobel 2005 que no estan esmentats a l’apunt ahir:

    Dinàmica de fluids: Un investigador alemany i un altre d’hungarès per una curiosa investigació sobre els pingüins. L’abstract i el dibuix de l’article original, titulat Pressures Produced When Penguins Pooh — Calculations on Avian Defaecation, que acompanyen aquest apunt expliquen -sobradament- de què va l’article. Per inversemblant que pugui parèixer, l’article va ser publicat el 2003 a la revista, de Springer-Verlag, Polar Biology, vol. 27, pp. 56-8.
    Història de l’agricultura: James Watson de la Massey Universitat de Nova Zelanda, pel seu estudi titulat una cosa com ara La significança dels pantalons explosius de Mr. Richard Buckley: Reflexions sobre un aspecte del canvi tecnològic a les granges lleteres de Nova Zelanda entre les dues guerres mundials. Només he pogut llegir un abstract d’aquest article, el qual comença amb aquesta prometedora frase: “During the early 1930s many New Zealand farmers enthusiastically adopted the highly inflammable chemical sodium chlorate as a weedicide against ragwort.”
    Física: A J. Mainstone i a T. Parnell (a títol pòstum) de la Universitat de Queensland d’Austràlia, per haver desenvolupat -pacientment- un experiment que va començar l’any 1927. Aquest experiment té objectius didàctics i consisteix a deixar degotar a través d’un embut un bloc congelat de quitrà negre. Han demostrat que, aproximadament deixa anar una gota cada nou anys. (més…)

  • Els IgNobel 2005 (I)

    el despertadorDijous passat -divendres de matinada en la nostra referència- es varen anunciar els guanyadors del premis IgNobel de 2005. Atorgats des de fa quinze anys per la revista Annals of Improbable Research, tenen per objectiu distingir, en el context d’humor que caracteritza la revista, aquelles troballes científiques que són fruit de recerques que no poden o no haurien de ser reproduïdes. Tanmateix, i més enllà de la broma, els organitzadors d’aquests premis asseguren que tots els guanyadors d’aquests premis, primer han fet riure i, després, han fet pensar. És per això mateix que ja fa una partida d’anys que esper amb impaciència l’anunci d’aquests premis, per riure i, després, pensar. Cal destacar que la mateixa llista dels premis, ja dóna motius per a les dues coses, especialment pel que fa a les raons que justifiquen el premi. Així, per exemple, enguany, el premi IgNobel de Literatura ha estat atorgat als emprenedors d’Internet nigerians autors de tot un seguit d’històries curtes amb una gran varietat de personatges (generals o presidents morts o exiliats, les viudes i els fills) que han distribuit arreu del món mitjançant correus electrònics que et conviden a fer-te milionari. El de Química ha estat per a un investigador que ha publicat un article científic en el qual descriu un experiment que permet determinar si una persona neda més aviat en aigua o en xarop. Però sens dubte, el premi estrella d’enguany és el d’Economia, atorgat a un estudiant del MIT que ha construït un despertador que es mou i s’amaga tot sol, de tal manera que quan sona no hi ha forma de fer-lo deixar de sonar i així, tot obligant els usuaris a aixecar-se per cercar-lo, s’aconsegueix un augment considerable de les seves hores productives. La fotografia que acompanya aquest apunt és la que hi ha al web oficial d’aquest invent, de nom Clocky. Ja ho havia dit: riure i pensar.

    Demà, més IgNobel

    Aquí i aquí podeu trobar la llista dels IgNobel 2004. Per altra banda, aquest és el web oficial dels IgNobel.