Categoria: General

No mesuro l’èxit d’una persona per l’alçada on arriba quan puja, sinó per l’alçada del rebot quan cau

(Pillada a la Wikipedia, on l’atribueixen al General Patton)

Molts d’anys i que el MMVI us sigui propici

Paul Mirecki és un professor del Departament d’estudis religiosos de la Universitat de Kansas que havia proposat incloure -dins l’oferta docent del seu departament pel proper semestre- un curs titulat Temes especials en religió: Creacionisme, Disseny Intel·ligent i d’altres mites religiosos. Es tractava d’una bona resposta a la decisió de la comissió d’educació de l’estat de Kansas de fer donar el mateix tractament “científic” a la teoria de l’evolució de Darwin i a la nova disfressa creacionista que, amb el nom de “Teoria del Disseny Intel·ligent”, nega l’evolució tot assegurant que hi ha d’haver un ésser superior -un déu o un extraterrestre- que ha guiat el procés de la formació de l’Univers. Segons informacions d’ahir, Mirecki ha hagut de ser hospitalitzat per una pallissa que li han donat, aparentment dos creacionistes americans, ja que entre cop i cop li retreien la seva posició sobre aquest tema. El disseny intel·ligent és una disfressa pseudocientífica dels creacionistes que han vist com les seves pretensions -d’igualar les seves creences i el darwinisme a les escoles americanes- han perdut tot quan plet han posat, per mor de l’argument -incontestable -que una cosa és la religió i les creences i una altra de ben diferent són les evidències científiques. Tanmateix, Mirecki havia decidit de posposar aquest curs atès l’escàndol que va generar la filtració d’un correu electrònic seu enviat a la llista de correu de l’associació d’ateus i d’agnòstics de la Universitat de Kansas, en el qual explicitava -amb raó- que donar aquest curs seria una bona galtada als fonamentalistes creacionistes. No hi cap casta de dubtes que, en qualsevol cas, aquesta pallissa serveix per demostrar que aquest és un bon camí -segurament l’únic- per assegurar els “fonaments científics” del disseny intel·ligent.

La caricatura està agafada del web de l’associació d’agnòstics i d’ateus de la Universitat de Kansas, de la qual Mirecki n’és professor assessor.

El meu article de la setmana passada al Diari de Balears estava dedicat justament a aquest tema. Si el voleu llegir, aquí el teniu: Continua la lectura de Les bases “científiques” del disseny intel·ligent

Avui i demà som a l’Alguer per assistir a la vuitena edició del Congrés Català d’Intel·ligència Artificial, és a dir, el congrés anual de l’ACIA, Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (aquests dies toca el capell de professor universitari). Avui horabaixa na Rut ha explicat el treball que hi hem presentat amb el títol Llaüt: A Fuzzy Logic Selective Bot (pdf). El títol és en anglès -tot i que sigui una comunicació a un congrés català- perquè els treballs acceptats constitueixen el llibre, publicat per IOS Press, d’Amsterdam, titulat Artificial Intelligence Research and Development. Es tracta de recerca feta i pensada en català i divulgada en anglès i en català.

Ha estat divertit veure com s’agafava l’auditori la definició que hi ha al treball de península, destinada a denotar aquells dominis candidats que no tenen enllaços, és a dir, tot el contrari del que dirien els de la península, que considerarien aquests dominis com a illes.
Durant el cafè posterior a la sessió, en Ramon López de Mántaras, ha recordat una portada d’un diari londinenc -possiblement el Times- el qual davant la situació creada per uns espesos bancs de boira al canal, titulava Degut a les condicions meteorològiques, el Continent està aïllat.

Aquest matí, a l’acte inaugural en Luca Scala, ens ha fet una divertida i interessant aproximació històrica a L’Alguer. Ara -són prop de les set de l’horabaixa- toca visita guiada i després sopar.

Avui dematí, des de la finestra de la meva cambra de l’Hotel Catalunya, es podia veure la magnífica vista de la dreta. Aquí, avui no hi havia boira.

Com la majoria dels altres setanta i escaig participants, vaig arribar ahir amb avió des de Girona amb Ryan Air, un viatge més que confortable i amb una puntualitat exquisida. Tot sigui dit: va costar més el taxi de l’aeroport a l’hotel que la vinguda amb avió.

Ja fa estona que dura l’ofensiva dels creacionistes americans contra l’evolució de Darwin, fins el punt que ara ja és una notícia dels telediaris. Fa prop de dos anys que vaig fer un apunt sobre això, del qual m’escau reproduïr-ne un fragment, ateses les preocupants notícies sobre aquest tema:

El Baltimore Evening Sun publicava, el dia 29 de juny de 1925, el primer d’una sèrie d’articles d’Henry Louis Mencken sobre l’anomenat Judici de Scopes, contra un mestre que havia gosat explicar als seus alumnes la teoria de l’evolució de les espècies, cosa que anava contra les lleis de l’Estat de Tennessee i que va ser objecte de la pel·lícula L’herència del vent. Aquest primer article, titulat Homo Neanderthalensis era previ a l’inici del judici. La contundència del paràgraf inicial prometia un sucòs seguit de cròniques sobre aquest judici:

Tals obscenitats, com el proper judici de l’evolucionista de Tennessee, si no serveix per a altra cosa, al manco crida l’atenció de forma dramàtica, sobre el fet que la il·lustració, entre la humanitat, està distribuïda de forma molt limitada. És habitual assumir que el progrés humà afecta per un igual tothom –que fins i tot el més obtús dels humans, en aquests dies brillants, sap més que qualsevol humà del, diguem-ne, segle divuit, i que és molt més civilitzat. Aquesta assumpció és bastant errònia. Les persones de la minoria educada, sens dubte, saben més que els seus predecessors i d’alguns d’ells, per ventura, hom pot dir que són més civilitzats –encara que no m’agradaria haver de donar noms– però les grans masses de persones, àdhuc en aquesta república, són precisament al mateix lloc on eren les guardes als inicis de la història. Són ignorants, són deshonestes, són covardes, són innobles. Saben molt poc d’allò que paga la pena saber, i entre elles no hi ha cap senyal del més petit desig natural per augmentar els seus coneixements

De Mencken també en parlava en aquest altre apunt. Hi esmentava aquestes dues afirmacions seves les quals, malauradament, lluny de perdre vigència, de cada dia que passa esdevenen més i més lúcides:

Les persones no esdevenen civilitzades en proporció a la seva voluntat de creure, sinó en proporció a la seva capacitat per dubtar.

Qualsevol persona decent està avergonyida del govern sota el qual viu

He trobat la foto de Mencken aquí.

Ja fa dies que en Joan Genís em va fer arribar la transcripció d’un diàleg que surt al llibre «El misteri del Pale Horse», d’Agatha Christie. Em deia en Joan Genís que resulta sorprenent el contingut d’aquest fragment, especialment si hom té en compta que Agatha Christie ho va publicar, per primera vegada, el 1960. He decidit xapar-lo en dos trosos, el segon dels quals és aquest:

-Em temo, sap?, que vostè està parlant amb un home la cara del qual està fixada en la direcció oposada… cap al passat… no pas cap al futur.
En Venables tornà a encongir les espatlles.
-El futur? Qui pot preveure-ho, això? Jo parlo d’avui, d’ara, del moment immediat! No tinc en compte res més. Les noves tecnologies estan aquí per fer-les servir. Ja tenim màquines que ens poden substituir per respondre a preguntes en segons… comparat amb les hores o els dies de treball humà.
-Ordinadors? Cervells electrònics?
-Coses així.
-Eventualment, les màquines prendran el lloc als homes?
-Dels homes, sí. Dels homes que només són unitats de mà d’obra… sí. Però de l’Home, no. Hi ha d’haver l’Home que Controli, l’Home que Pensi, l’Home que Elabori les preguntes que s’han de fer a les màquines.

Tenia aquest suggeriment d’en Joan Genís guardat tot esperant el moment escaient per fer-lo servir per a un apunt, com ell volia. I l’he recordat quan he vist aquest comentari, escrit fa alguns mesos per Dídac López en un apunt sobre la d’enguany al seu bloc: Continua la lectura de Una interpretació curiosa

Aquí va la llista dels premis IgNobel 2005 que no estan esmentats a l’apunt ahir:

Dinàmica de fluids: Un investigador alemany i un altre d’hungarès per una curiosa investigació sobre els pingüins. L’abstract i el dibuix de l’article original, titulat Pressures Produced When Penguins Pooh — Calculations on Avian Defaecation, que acompanyen aquest apunt expliquen -sobradament- de què va l’article. Per inversemblant que pugui parèixer, l’article va ser publicat el 2003 a la revista, de Springer-Verlag, Polar Biology, vol. 27, pp. 56-8.
Història de l’agricultura: James Watson de la Massey Universitat de Nova Zelanda, pel seu estudi titulat una cosa com ara La significança dels pantalons explosius de Mr. Richard Buckley: Reflexions sobre un aspecte del canvi tecnològic a les granges lleteres de Nova Zelanda entre les dues guerres mundials. Només he pogut llegir un abstract d’aquest article, el qual comença amb aquesta prometedora frase: “During the early 1930s many New Zealand farmers enthusiastically adopted the highly inflammable chemical sodium chlorate as a weedicide against ragwort.”
Física: A J. Mainstone i a T. Parnell (a títol pòstum) de la Universitat de Queensland d’Austràlia, per haver desenvolupat -pacientment- un experiment que va començar l’any 1927. Aquest experiment té objectius didàctics i consisteix a deixar degotar a través d’un embut un bloc congelat de quitrà negre. Han demostrat que, aproximadament deixa anar una gota cada nou anys. Continua la lectura de Ignobel 2005 (II)

Dijous passat -divendres de matinada en la nostra referència- es varen anunciar els guanyadors del premis IgNobel de 2005. Atorgats des de fa quinze anys per la revista Annals of Improbable Research, tenen per objectiu distingir, en el context d’humor que caracteritza la revista, aquelles troballes científiques que són fruit de recerques que no poden o no haurien de ser reproduïdes. Tanmateix, i més enllà de la broma, els organitzadors d’aquests premis asseguren que tots els guanyadors d’aquests premis, primer han fet riure i, després, han fet pensar. És per això mateix que ja fa una partida d’anys que esper amb impaciència l’anunci d’aquests premis, per riure i, després, pensar. Cal destacar que la mateixa llista dels premis, ja dóna motius per a les dues coses, especialment pel que fa a les raons que justifiquen el premi. Així, per exemple, enguany, el premi IgNobel de Literatura ha estat atorgat als emprenedors d’Internet nigerians autors de tot un seguit d’històries curtes amb una gran varietat de personatges (generals o presidents morts o exiliats, les viudes i els fills) que han distribuit arreu del món mitjançant correus electrònics que et conviden a fer-te milionari. El de Química ha estat per a un investigador que ha publicat un article científic en el qual descriu un experiment que permet determinar si una persona neda més aviat en aigua o en xarop. Però sens dubte, el premi estrella d’enguany és el d’Economia, atorgat a un estudiant del MIT que ha construït un despertador que es mou i s’amaga tot sol, de tal manera que quan sona no hi ha forma de fer-lo deixar de sonar i així, tot obligant els usuaris a aixecar-se per cercar-lo, s’aconsegueix un augment considerable de les seves hores productives. La fotografia que acompanya aquest apunt és la que hi ha al web oficial d’aquest invent, de nom Clocky. Ja ho havia dit: riure i pensar.

Demà, més IgNobel

Aquí i aquí podeu trobar la llista dels IgNobel 2004. Per altra banda, aquest és el web oficial dels IgNobel.