If you take any world problem, any issue on the planet, the solution to that problem certainly includes education
Aquesta lúcida afirmació va ser feta per Nicholas Negroponte en la presentació de l’ordinador de 100$ destinat, diuen, a ser l’eina d’educació dels nens del tercer món. El projecte va ser anunciat pel mateix Negroponte a Davos el passat mes de gener i ara han mostrat les que vendrien a ser les primeres imatges i especificacions d’aquests ordinadors. La idea bàsica d’aquest projecte és posar a l’abast d’aquests nens una eina i una finestra al món. Basats en Linux -es veu que le Negroponte també deu haver esdevingut un evangelitzador d’aquests tan perillosos- tindran de tot -àdhuc Wi-Fi- encara que amb poca memòria, fixada d’entrada en 1 GB. Quan els ordinadors són endegats passen a ser un node d’una xarxa p2p amb els ordinadors que estiguin a prop i estimular així el treball cooperatiu entre els alumnes involucrats. Paga la pena fer una ullada a l’article del MIT Technology Review
que en parla i llegir els comentaris que hi fan de gent com en Seymour Papert. Com molt bé diuen, 100 $ encara són molts diners segons on, però per altra banda, no deixa de ser ben interessant el que hagin previst mètodes basats en energies alternatives per tal que puguin ser emprats a llocs on no hi arriba l’electricitat.
Ara només cal assegurar-se que els llibres electrònics als quals podran accedir els usuaris d’aquests ordinadors també tinguin un cost assumible, i.e. amb llicències Creative Commons.
Finalment, no em puc estar de demanar -una pregunta retòrica, és clar- si no ens convindria ser catalogats com del tercer món de cara a poder participar d’aquest projecte.
Les imatges estan agafades de l’article del Technology Review.
On cal apuntar-se per a ser catalogats de 3er mon i d’evangelitzador perillós?
Amb tots els respectes per la resta de problemes del 3er món, potser cal dir-ho. Ho dic pensant que alguns alguns problemes del 1er món potser són menys evidents, però també empobridors.
Just ahir escoltava una entrevista a Maria Angeles Durán. Em va agradar. Deia que la tecnologia i el seu ús és el que més marcarà la societat els propers anys. Ho deia en registre possitiu. Espero que aquest ordinador serveixi per aconseguir que el 3er món pugui canviar cap a millor.
Jo els vaig fer la proposta que en llançassin una edició de suport, que valgués el triple, per a gent del “primer món” que ens interessàs tenir l’aparell i col·laborar amb la iniciativa. Em varen dir que s’ho estudiarien.
M’apunto a la edició de suport … em sembla una idea collonuda, en aquesta era d’adictes a les andròmines tecnològiques més d’un el firaria i de pas hauria financiat dues unitats per a quí faci falta.