El fil em perd a mi

Mai no hauria imaginat que passaria la vetllada d’un Divendres de Passió en un concert de rock. Però això és exactament el que vaig fer el passat divendres, al teatre d’Artà, assistir al magnífic concert de que va fer en Quimi Portet. Em va agradar tot plegat: la música, el divertit posat informal d’en Quimi, l’ambient i tota la resta. Fins i tot ens varen fer una fotografia amb en Quimi, que m’han assegurat que algun dia me l’enviarien: si ho fan la penjaré aquí.

No em puc estar d’esmentar un tros de la lletra de “La Terra és plana”:

perdo el fil i el més trist és que
el fil em perd a mi.
Quatre palmeres i un camell,
barrejats en els meus somnis, en anglès parlen de tu.
Quatre palmeres i un camell
i una meuca en un carrer que crida: massa tard imbècil!

M’agrada particularment el canvi de perspectiva de perdre el fil a ser perdut per el fil. Però, a més, per una d’aquelles coses, l’apunt de demà -o demà passat- va de camells …

També compartim l’admiració per Francesc Pujols.

Per cert, i tornant a això del divendres de passió, tampoc no em pensava mai escoltar un capellà que, des de la trona, digués que no era cert que havíem de patir en aquest món per poder gaudir a l’altra vida, sinó que calia aprendre a gaudir en aquesta per poder seguir gaudint a l’altra. Encara no m’he recuperat de l’esglai i ja fa prop de 15 anys. I el capellà segueix exercint amb autoritat.