Ahir va morir Paul Baran, els diaris diuen que és un dels pares d’Internet en tant que va ser -juntament i de forma independent amb Donald Davies- els inventors de la commutació de paquets, la tecnologia de base de la xarxa de xarxes. Encara podeu trobar el seu memorandum sobre el tema que va escriure l’any 1964 per a la RAND Corporation: On Distributed Communications
Per la meva banda, he escrit diverses vegades sobre ell, una d’elles, l’any 2005 a un article publicat al Diari de Balears i que podeu trobar en pdf aquí (gràcies, Benjamí). Aquest és el fragment de l’article que parla de Baran:
La llegenda urbana que atribueix orígens militars a Internet és una de les més persistents i característiques d’aquests temps. Segons aquesta llegenda, Internet seria la resposta a un problema de la guerra freda, com era la necessitat de descentralitzar la xarxa de comunicacions americana, per tal d’evitar els greus problemes que pogués generar la possible destrucció d’un dels centres neuràlgics del sistema. I efectivament, Internet descansa sobre un sistema més o menys descentralitzat en el qual la informació que hi circula està dividida en paquets que duen l’adreça de destí però no el camí que han de seguir per arribar-hi. És el que se’n diu commutació de paquets. Per la seva banda, el sistema telefònic funciona per commutació de circuits i requereix l’exclusivitat d’ús de la connexió entre els comunicants per a cada conversa telefònica, en tant que el mètode dels paquets permet que moltes converses comparteixin el mateix circuit, a més de possibilitar molts de camins diferents per a unir dos punts del sistema. Justament varen ser aquestes possibilitats que oferia la commutació de paquets les que varen empènyer Paul Baran, un investigador de la Rand Corporation, a proposar la construcció d’un sistema de comunicacions -telefònic- alternatiu al de la gegantina AT&T. Fet i fet, Paul Baran havia estudiat l’estructura i topologia de la xarxa de l’AT&T i això li havia permès de descobrir l’extraordinària feblesa de la xarxa telefònica, ja que aquesta depenia d’uns pocs centres neuràlgics, de tal manera que la destrucció d’algun d’aquests centres podia provocar la gairebé completa inutilització de tota la xarxa. Dit altrament, no és que Internet neixi com una resposta a aquest problema de la vulnerabilitat de la xarxa de comunicacions americana, sinó que Baran proposa la nova tecnologia de commutació de paquets, emprada a Internet, per a fer una xarxa completament nova de comunicacions. Sigui dit de passada, l’AT&T va fer servir tot el seu poder per evitar que la idea de Baran arribés a materialitzar-se, tot i comptar amb la bona disposició dels militars de finançar les corresponents recerques, ja que diuen les cròniques que el president de l’empresa de telecomunicacions va assegurar que aquell sistema no funcionaria de cap manera i que, en qualsevol cas, no estaven disposats a permetre que algú els construís un sistema alternatiu al seu.
Posteriorment, Roberts, Licklider i Taylor varen adoptar la commutació de paquets per fer Arpanet, per les possibilitats que aquesta tècnica oferia, però no perquè estiguessin intentar construir un sistema resistent a un atac nuclear.
Aquí podeu trobar més informació sobre Baran i una foto recent seva.