Puces, fertilitat, embulls i Coca-Cola (dBalears, 05/10/08)

L’any 1985, un equip d’investigadors dels Estats Units va publicar els resultats de les seves recerques, relatives a l’efecte com a espermicida de la Coca-Cola. Els resultats eren concloents: el consum de Coca-Cola redueix la motilitat de l’esperma humà. L’any 1987, un altre equip de recercaires, aquesta vegada taiwanesos, varen publicar el resultat de les seves indagacions sobre aquest mateix punt i el seu resultat també era molt concloent: la ingesta de Coca Cola –i la de Pepsi Cola– no té absolutament cap efecte sobre la salut i motilitat de l’esperma. Ara, vint i escaig anys després, ambdós equips han tastat la glòria pels resultats dels seus treballs: els ha estat atorgat, ex-aequo, el premi IgNobel de Química de l’any 2008. I és que ja hem arribat a aquells dies de l’any en els quals l’acadèmia sueca començarà a fer públics els guardonats amb els premis Nobel d’enguany.

Puntuals com un rellotge, els responsables de la revista Annals of Improbable Research, el dijous de la setmana anterior a aquests anuncis, en una gala que es celebra prop de Boston, fan la cerimònia d’entrega dels seus premis alternatius, els IgNobel, atorgats a aquelles recerques que “primer ens han fet riure i després ens han fet pensar.” Probablement enguany no ens hagi quedat gaire temps per la rialla, atès que el premi de Química coincideix amb la notícia preocupant –i significativa– relativa a un estudi de l’Organització Mundial de la Salut que assegura que més de la meitat dels joves de l’Estat poden tenir problemes de fertilitat a causa de la baixa qualitat del seu semen i que, en tot cas, decantaria la raó cap al primer dels treballs guardonats. Tendència que, en cas de confirmar-se, podria arribar a obligar el Papa a prohibir la ingesta de qualsevol refresc de cola, com a anticonceptiu no natural.

Tanmateix, com cada any, la llista dels premis IgNobel no deixa de ser una magnífica ocasió per riure i, a la vegada, quedar sorpresos sobre les recerques que es fan i es publiquen arreu: i és que cal no oblidar que les investigacions que poden optar a un premi IgNobel han d’haver estat publicades en una revista científica que requereixi, per acceptar els articles, de la revisió i vistiplau d’altres experts reconeguts en la matèria. O sigui que, per exemple, no només hi ha investigadors que han comprovat que les puces dels cans poden botar més enfora que les dels moixos –premi IgNobel 2008 de Biologia–, sinó que, a més, hi ha hagut almanco dos experts en la matèria que han revisat l’article i l’han donat per bo. Per la seva banda, el de Medicina d’enguany ha estat atorgat a un metge que ha demostrat que els medicaments placebo cars són més eficaços que els barats, així, talment. És a dir, que aquests medicaments que no toquen fer res, fan molt millor aquest res com més cars són. També hem sabut, gràcies al premi de la categoria de Ciències Cognitives, que hi ha amebes que són intel·ligents ja que poden resoldre trencaclosques: certament, no som capaç d’imaginar-me els revisors intentant reproduir el corresponent experiment amb una ameba i un trencaclosques. Tampoc no té preu el de Nutrició, atorgat a un italià i a un anglès que han demostrat que simular el corresponent renou pot fer passar per bones patates xips estantisses. Dit altrament que l’oïda també és rellevant a l’hora de menjar, això sí, aliments estantissos.

L’IgNobel de la Pau ha anat a parar a Suïssa, en concret al comitè d’ètica i la ciutadania d’aquell estat en general per haver adoptat el principi legal que les plantes tenen dignitat. El de Literatura, a l’autor d’un assaig amb un títol tan expressiu com: Tu, bastard: una exploració narrativa de l’experiència de la indignació a les organitzacions. S’han fet mereixedors del de Física dos americans que diuen que han demostrat que, sigui com sigui, fils i pèls i tot això sempre s’embullaran. I per acabar, el d’Economia: tres insignes psicòlegs dels Estat Units que han investigat i descobert que l’ovulació afecta els ingressos per propines de les balladores d’striptease que ballen a la falda del client. El corresponent treball de camp deu haver estat d’allò més interessant –molt més que el de les puces, per exemple– i, segurament, cal sospitar que no l’hauran deixat en les mans –o cuixes– dels becaris de torn. El títol de l’article insinua que aquest efecte és positiu, vull dir que n’hi ha més, de propines, els dies d’ovulació. Però no ho podria assegurar, atès que no l’he pogut llegir, encara.