Ja fa prop de dos anys que l’Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional va «degradar» Plutó de planeta a planeta nan, reduint d’aquesta manera d’un la llista de planetes del Sistema Solar, però encara avui la majoria de llibres de text el mantenen a la categoria. En un article publicat la setmana passada en el San Francisco Chronicle, Jimmy Wales, el fundador de la Wikipedia, emprava aquest fet per argumentar l’obsolescència dels llibres de text com a recurs escolar. També signava aquest article Rich Baraniuk, promotor de la iniciativa liderada per la Rice University i coneguda amb el nom de Connexions. Una iniciativa que, ben igual que la Wikipedia propugna la utilització, per a la generació i transmissió del coneixement, de la metodologia coneguda amb el nom de continguts oberts i que, traslladada al món educatiu, és referida amb el d’educació oberta. De fet, aquest terme de continguts oberts descriu qualsevol casta de treball creatiu publicat en un format que permet de forma explícita que pugui ser copiat i modificat per qualsevol: la Wikipedia seria l’exemple més pregon de projecte que fa servir aquesta metodologia. Wales i Baraniuk no són els únics que defensen aquesta manera de fer, propiciada essencialment per Internet: l’Open Course Ware (OCW) del MIT ja ha fet set anys des del seu llançament i ha arribat a la fita de tenir tots els continguts dels seus cursos en format obert per tal que puguin ser emprats i modificats per qualsevol. La iniciativa del MIT ha estat secundada per moltes universitats d’arreu del món que s’han adherit a aquesta nova forma de tractar el coneixement i que, per dir-ho ras i curt, el retorna a la seva condició de patrimoni de la humanitat, la que no hauria d’haver deixat de tenir mai i que justament, havia posat en greu perill la contraofensiva dels autoanomenats defensors dels drets de propietat intel·lectual, davant els suposats perills associats a la revolució d’Internet, en tant que nou mitjà de propagació i preservació del coneixement i de la cultura. En aquesta mateixa línia també cal situar, entre d’altres, la Declaració de Berlín, propugnada pel Max Planck Institute i que tracta d’impulsar Internet com a mitjà per a difondre els resultats de la recerca científica, tot assegurant els principis de qualitat i d’atribució que ara mateix depenen de la publicació en revistes de paper, les quals poden arribar a retards d’anys en la publicació d’aquests resultats. Una paradoxa del nostre temps, caracteritzat per poder fer arribar arreu i de forma instantània qualsevol idea, i que va ser evidenciada cruament per Grigori Perelman, el matemàtic rus que va resoldre un dels problemes de matemàtiques més important dels nostres temps i que va publicar a Internet al mateix temps que rebutjava les vies tradicionals.
A totes aquestes iniciatives cal afegir-hi ara la Declaració de Cape Town sobre l’educació oberta i que va ser la motivació de l’article de Wales i Baraniuk. Aquesta declaració propugna la utilització dels continguts oberts també en els nivells educatius no universitaris i incita els educadors, les institucions educatives i els polítics a adoptar la metodologia dels continguts oberts per a les seves pràctiques educatives. Ho fan a partir de la constatació del fet que ara més que mai tenim l’oportunitat de «millorar la vida de centenars de milions de persones de tot el món mitjançant la possibilitat d’accedir lliurement a oportunitats d’aprenentatge d’alta qualitat i localment rellevants.» Per ventura es demanaran com és que una declaració com aquesta surt de Cape Town, i el fet és que probablement no hi sigui aliè el fet que aquesta és la ciutat on va nàixer i viu Mark Shuttelworth, fundador d’Ubuntu, una de les distribucions de GNU/Linux més populars del moment. Shuttelworth es va fer multimilionari amb un programa informàtic i entre les coses que va fer amb aquests diners, primer, va anar a l’estació espacial com a turista i, segon, va fer la seva aportació a posar els ordinadors a l’abast dels humans a través d’aquesta distribució de programari lliure. El pas següent vindria ara com un dels amfitrions de la reunió de personalitats de tot el món involucrats a fer arribar el coneixement —i no només l’informàtic— a totes les persones de tot el món. És una d’aquelles coses—cada dia més escadusseres— que ajuden a veure el món d’una altra manera, és a dir, tot recordant el significat d’aquest terme africà, més Ubuntu.