Com que sembla que no don a l’abast a tenir això al dia, seguint un savi consell d’en Ricardo, de moment aniré penjant els articles que encara escric cada setmana pel Diari de Balears. Aquest és el de dia 2 de gener de 2008.
Provocacions i reptes de les tecnologies
“Un al·lot de cinc anys entendria això … Envieu algú a cercar un nin de cinc anys” Aquesta és una frase lapidària, de les moltes que va amollar en Groucho Marx. No és una dita d’aquelles que se li atribueixen, ja que forma part dels diàlegs d’una de les seves millors pel·lícules, Duck Soup. No record el context en el qual apareix aquesta expressió, però el que probablement no sabia Groucho és que les tecnologies digitals emplenarien de significat aquesta frase seva. I és que ja ens hem acostumat a les notícies que parlen d’adolescents que han fet alguna virgueria amb els ordinadors i demés estris informàtics. Enguany ha estat el torn d’un d’aquests adolescents que va ser el primer en “alliberar” un iPhone, aquesta nova meravella que ha tret Apple, però amb el greu entrebanc d’estar preparat per funcionar només amb una determinada operadora de telefonia mòbil. Devers una quarta part dels milions d’iPhones venuts no tenen contracte amb l’operadora designada per Apple, una dada que pot donar una idea de la necessitat i èxit d’aquesta iniciativa de l’adolescent que va crackejar els iPhone per tal de que poguessin funcionar amb qualsevol operadora.
De més enfora, d’Austràlia, va arribar el passat més d’agost la notícia que un altre adolescent, també de devers 16 anys, havia hagut de menester només mitja hora per botar-se el filtre que havia posat el govern australià per ajudar a les famílies a evitar que els menors visitassin pàgines per adults. Mitja hora que va servir per posar de manifest la inutilitat dels més de vuitanta milions de dòlars australians que el govern d’allà havia pagat als que havien fet el
programa. De totes maneres, sembla que el govern australià no ha afluixat amb la seva dèria de fer complir una llei que prohibeix qualsevol forma de pornografia i ara, imitant els xinesos, ha establert filtres de censura a Internet, de tal manera que tots els usuaris que no vulguin que aquests filtres siguin presents a les seves connexions, ho han de demanar explícitament i han de donar tota classe d’explicacions per justificar les seves raons. I ja és ben sabut: hom comença per restringir l’accés a les pàgines per adults i acaba allà on li convé. Per afegitó, el cost addicional que la instal·lació d’aquests filtres suposa als proveïdors d’Internet potser repercutit en el preu del servei. Ara només falta esperar a sentir parlar d’un altre adolescent que s’ha carregat aquests filtres i faci, per consegüent, inútil i ridícules aquestes formes modernes de censura.En aquest punt cal no oblidar un estudi de fa uns anys, fet al Regne Unit, que posava de manifest que les vacances escolars eren els dies en els quals es produïen més atacs a través de la xarxa als ordinadors i llocs web de centres militars i de seguretat, especialment dels
Estats Units, la qual cosa significava pels autors de l’estudi, que els períodes de vacances escolars eren un greu perill per a la seguretat d’Internet. I un altre estudi -aquest americà- assegura que tot això els adolescents no ho fan per fer mal sinó per prestigi, per mostrar el que són capaços de fer, tot responent a les provocacions i reptes que els representa no poder accedir a un lloc determinat. Per ventura el govern australià ha volgut estimular aquest aspecte en l’educació dels seus escolars. I és que, tan si ho creuen com si no, quan vaig consultar la notícia del filtre botat que venia en un diari digital australià, a la mateixa plana havia un anunci que començava per assegurar que l’educació ens fa el que som, ho vaig imprimir per tenir a mà una de les paradoxes dels nostres dies. No seria gens sobrer que els governs d’arreu posassin més fe en aquesta afirmació sobre el que ha de donar de si l’educació, que en les possibilitats de la censura i de qualsevol altra casta de repressió.