L’antropòleg innocent

Nigel Barley, un antropòleg anglès va anar, el 1978, al Camerun a fer un treball de camp. L’objectiu del seu estudi era la tribu dels dowayos i -més enllà dels corresponents treballs científics- va decidir explicar les seves aventures en forma d’aquest divertit de relat on explica aquells detalls que no acaben de sortir a les publicacions científiques. Ho fa amb un notable sentit de l’humor i, de tant en tant, deixa anar perles com el fet que la cervesa nacional del Camerun té la notable propietat de fer-te passar del més pur estat de sobrietat a la pitjor de les ressaques, tot estalviant-te la borratxera. O, també, explica que tots els seus col·legues acostumen a dir que tot els hi ha anat tan i tan bé, una versió que queda lleugerament en dubte, quan comencen a donar fites temporals explícites del tipus “Sí, allò em va passar just abans que em piqués aquella serp” o “Ho vaig descobrir just desprès de trencar-me la cama” … i fineses similars. És obvi que el trob molt recomanable, en general, però si l’esment ara -que encara no l’he acabat- és per aquest paràgraf, de la pàgina 131 de l’edició que jo tinc (d’Edicions 62):

A la societat primitiva, el coneixement rarament és a l’abast de tothom; més aviat pertany a cada persona. Un home és propietari del seu coneixement. Ha pagat per aconseguir-lo i seria una bestiesa donar-lo a algú antre sense cobrar res, de la mateixa manera que no donaria les seves filles sense cobrar res.

No sé si calen més comentaris, però, per si un cas, quedi clar que la nostra no hauria de ser una societat primitiva, en tant que el coneixement és a l’abast de molta gent. Ara, si hem d’escoltar i creure segons quines veus que bramen sobre la propietat del coneixement, per ventura arribariem a la conclusió que tampoc no estem gaire enfora de ser una societat certament primitiva, al manco per això.

La foto correspon a una peça d’art dowayo.