Telefonades perilloses

operadora de telemarketing Un dels grans inconvenients que té el telèfon fix és que hi ha guies, d’accés públic, en les quals hi surt el teu nom i l’adreça i és una autèntica feinada aconseguir no sortir-hi. Aquestes guies són emprades per gent -no sempre tan honrada com seria necessari- per intentar vendre alguna cosa. Bé, estic segur que no dic res de nou amb això, ja que no em puc imaginar un abonat que no hagi rebut mai una telefonada d’aquestes. Però sí volia contar que he trobat un mètode -que ha resultat ser infal·lible- per sortir-ne bé i aviat d’aquestes telefonades inconvenients. Avui mateix l’he provat i ha estat definitiu. El cas és que després de devers mitja dotzena llarga de telefonades per intentar aconseguir parlar amb mi, un d’aquests serveis de venda telefònica ho ha aconseguit i tot plegat era per oferir-me per 10 euros els mateixos serveis que tenc ara d’Internet i telèfon i que em costen devers 50 euros. Era ben clar, un any amb aquest preu i el doble, 20 euros, pel segon. Un mes a prova sense compromís i, si no m’agradava, tornàvem enrere la barrina i ja està. La veritat és que l’oferta era llaminera, feta per una veu de dona agradable, que em tractava de vostè i pel meu nom. Tot ben preparat per caure en el parany. Però, quan estava a punt d’engrunar-m’hi, he recordat una estratègia que m’havia funcionat d’altres vegades i que és una cosa tan simple com, amb l’excusa que som d’una altra generació, d’aquelles que troba que les paraules se les emporta el vent i que m’agradava llegir les coses sobre paper, a veure si em podien enviar la proposta per escrit per tal de poder-la analitzar poc a poc i pensar-hi. En resum, li he dit que no tenia per costum comprar res per telèfon, sense poder estudiar les condicions poc a poc. Oli en un llum: la veu agradable, la mateixa que m’havia telefonat més de mitja dotzena de vegades fins que no m’ha aplegat, de cop en sec, s’ha excusat, s’ha acomiadat i ha penjat. Fantàstic!. No devia ser gaire clara aquesta oferta que no em podien passar per escrit. Així que ja ho sabeu: si us volen vendre res per telèfon, primer demaneu que us facin arribar la proposta per escrit. Poden passar dues coses: que us enviïn a pastar -com m’ha passat a mi- i tot això que hi heu guanyat, o que us facin cas i us enviïn la proposta per escrit. Si és així, ja depèn de les vostres capacitats lectores per prendre la decisió correcta. Tot això mentre l’autoritat (in)competent no reguli i sancioni aquesta casta de pràctiques. No podran dir que no estiguin avisats.
(Escrit per a El Felanitxer)

P.S.: Mentre cercava una imatge per il·lustrar aquest apunt, he trobat aquest web amb una llarga i interessant llista de respostes útils a telefonades d’aquest estil

5 pensaments quant a “Telefonades perilloses”

  1. Fa molt temps (quan feia la carrera) donava classes de formació ocupacional a gent a l’atur. En aquells temps tot i viure a casa dels pares, tenia una línia telefònica pròpia perquè tenia una BBS (sí, fa molt temps). La qüestió és que una de les meves exalumnes va aconseguir el número de telèfon i em va estar trucant (no cal dir que mai no va poder parlar amb mi). Quan, un dia, em va trobar pel carrer i em va dir que m’havia estat trucant em vaig adonar de lo perillòs que era que el meu número sortís a la guia. Quan em vaig anar a viure pel meu compte, vaig donar d’alta una nova línia i vaig demanar que no sortís a la guia. Ja fa uns quants anys i encara el meu telèfon no surt a cap guia…

  2. Vaig llogar el servei de Telefònica (1 Eur/mes) que rebutja les cridades sense identificar.

    Tot i això em van telefonar per a llogar un nou servei de telefonia. Vaig demanar-les per escrit, i fa cosa de 15 dies van telefonant per saber si he llegit els 4 fulls que em van enfiar per fax. Em fa mandra, massa lletra petita. Són de NewTel.es, i si la telefonia que ofereixen va tant bé com el seu web, potser em puc estalviar llegir els fulls. O potser hauria de fer-ho perquè són bons. I jo què se.

Els comentaris estan tancats.