Per cert …

l'antic edifici 20La maqueta del tren elèctric dels hackers de l’MIT estava situada a l’Edifici 20, el de la fotografia de l’esquerra. Un edifici construït durant la segona guerra mundial i que sembla que ja havia complert el seu cicle vital, ja que devers el 1998 va ser demolit –amb tots els honors– per construir en el mateix lloc el nou edifici pels informàtics. El resultat -certament espectacular i xocant- és l’edifici de Frank Geary, del qual la segona fotografia en mostra un detall. I no, no és una innocentada. Segur. Com tampoc no ho és el fet que va ser contruït amb la pasta d’en Bill i Melissa Gates, entre la de molta d’altra gent. Diuen que en Gates va escriure la xifra que estava disposat a posar-hi en un tovalló d’un restaurant. Tanmateix, amb o sense en Gates, paga la pena visitar-lo i dedicar una estona contemplar-lo. I això ho diu algú que encara no ha anat a veure el Guggenheim a Bilbao.
el nou edifici

3 pensaments quant a “Per cert …”

  1. Quina enveja això de viatjar i poder bloguejar perquè hi ha connexió! Perquè a Europa és tant difícil? Estic parlant de París i Roma.

    Als dos hotels vaig demanar, abans de partir, si tindria connexió. Fins i tot vaig carregar el portàtil.

    A Roma era un endoll RTB a la paret de l’habitació damunt la tauleta de nit. Fantàstic, els hi degué costar diners fer-ho. Però el pressupost es va acabar a l’hora de preparar informació pels clients, doncs no em van saber dir com a aconseguir un telèfon, usuari i contrasenya de «dial-up». Ho vaig trobar després, en tornar a casa, cercant. Va sortir tiscali.it entre molts, però com aconsegueixes un compte de franc a Internet si no tens connexió a Internet?! Una paradoxa massa complicada per expressar-la en italià i en aquell moment. La sense fils promesa a «recepció i sales nobles» era un aparell important, disseny italià, on ja vaig voler comprar un abonament, però no vaig poder perquè calia un telèfon mòbil italià per enviar-hi la contrasenya.

    A Paris en teoria hi havia sense fils, però no la vaig trobar. En demanar detalls em van dir que ja passava i millor que anés al McDonalds més proper (pl de la Repúblique). El meu fetge s’hi va negar.

    Tant difícil és?

  3. En quant a les fotografies dels edificis; Hi ha gustos per a tots. Oi?
    Doncs a mi m’encanta, i l’edifici d’Inca també, potser no és tant espectacular però és una arquitectura divertida. Sembla una ciutat de còmic. M’encantaria veure la distribució i el disseny interior!
    Serà pels cromosomes?
    Veig que els viatges animen el blog! quan el proper?

Els comentaris estan tancats.