El dimarts passat a l’MIT vaig enganxar el diari “The Tech” que vé a ser el típic diari de campus universitari americà i em va semblar molt interessant una de les notícies de portada: les residències d’estudiants (vaja, els col·legis majors de per aquí) instal·laran tots un sistema que permetrà controlar per Internet l’estat de les rentadores de roba de la residència. Amb aquest sistema, els alumnes podran saber coses com si n’hi ha de lliures o si ha acabat la seva, amb la qual cosa s’estalviaran temps i, a més, podran optimizar-ne l’ús. És a dir que a una de les meques de la tecnologia com és el MIT, prediquen amb l’exemple, o el que és més interessant, fan cert allò de que la caritat ben entesa comença per un mateix. Tot s’ha de dir, la decisió sobre quin era el sistema a implementar no ha estat fàcil, ja que n’hi havia dos sobre la taula i, ja se sap, amb tanta gent que hi entén … De tota manera, els responsables de les residències saben amb qui se l’estan jugant perquè a la decisió ha pesat, sobre tot, que el sistema no fos fàcilment manipulable pels estudiants. Cal no oblidar que l’ús de la paraula hacker, aplicada a aquells que fan virgueríes amb els sistemes informàtics, va nèixer, devers els anys 50, precisament aquí al MIT … És la història de la maqueta de tren elèctric contada tantes i tantes vegades que no repetiré aquí.
Un pensament quant a “Les rentadores de l’MIT”
Els comentaris estan tancats.
Aquests del MIT són molt moderns, això de tenir sa rentadora connectada a Internet no sé com l’hi explicaria a mamare, ha d’esser més divertit fer sa bugada així 😉
Ah, m’ha agradat molt la història dels trens, no la coneixia.
Llavors els hackers són personatjes molt curiosos. Sempre he sabut que això de que “La curiosidad mató al gato” ho diven els que amaguen coses.
Gràcies per l’enllaç!
Vagi bé el viatge (alerta amb els avions apadaçats) i records des de sa illeta.