La notícia (aquí o aquí deçà) del meu nomenament com a director de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació a Catalunya (FOBSIC) ha provocat que moltes persones m’enviassin les seves felicitacions: gràcies a totes elles. Tanmateix, seria ben preocupant si no hi hagués algú a qui la notícia no li caigués com una senyora pedrada. Puc estar ben tranquil, perquè al manco n’hi ha un que no ho dissimula com indica ben a les clares el despectiu titular d’aquesta, diguem-ne, informació.
Tot i que conec perfectament la llei de Murphy que recomana no discutir mai amb un boig, atès que la gent pot no conèixer la diferència, pens que puc aprofitar la feta per a il·lustrar una petita lliçó -molt elemental- de periodisme i ètica a la xarxa. I és que el redactor de la notícia escriu això:
En unas declaraciones a la revista digital Barrapunto se mostró “suficientemente compensado”, cuando uno de sus alumnos leyó un libro suyo y transformo en “completamente racional su odio hacia esta empresa que el siempre había creído que era irracional”, refiriéndose a Microsoft.
La qual cosa m’ha sorprès ja que, entre d’altres menuderies, mai no he fet declaracions a Barrapunto. Primera inexactitud documentable. A més, jo mai no he dit una cosa com aquesta, ja que l’odi de ningú em pot compensar de res. Per consegüent he intentat esbrinar d’on podia haver tret això la persona que ha redactat la notícia i he recordat que sí em van entrevistar els del butlletí d’Hispalinux. He buscat a la xarxa -cosa que hauria pogut fer el redactor, si hagués tengut la més mínima intenció de ser objectiu- i aquí he trobat l’entrevista. La pregunta era sobre un capítol del meu llibre “Les seduccions … ” i la resposta exacta era:
Pregunta: Uno de los capítulos del libro se llama “¡Yo amo esta empresa!”, ¿por qué ha usado esa referencia de palabras del presidente de Microsoft?
Resposta: Por razones más que obvias. Además están debidamente compensadas con la cita de un trabajo de uno de mis alumnos que sirve como subtítulo. Afirma este alumno que en el libro “El informe Microsoft” ha encontrado poderosas razones para transformar en completamente racional su odio hacia esta empresa que el siempre había creído que era irracional. La palabras de Ballmer son, por otra parte, un buen contrapunto al contenido de dicho capítulo.
Són paraules que compensen paraules, així de simple, així de clar: punt i contrapunt, sense compensacions ni satisfaccions personals. I tampoc l’alumne no ha experimentat la transformació a partir de la lectura del meu llibre, sinó que ho fa a partir de la lectura del llibre “El Informe Microsoft”. O sigui, que el que ha redactat la notícia no n’encerta ni una, i tanta de punteria només es pot explicar pel fet que menteix deliberadament o que no sap llegir. Encara que també podria ser que no hagi vist mai l’entrevista i parli d’oïda. Tanmateix, no emprar les possibilitats que dóna la xarxa, enllaçant la referència amb la font, ja és per ella mateixa, tota una declaració dels principis que inspiren un medi de comunicació digital. En resum: poca fiabilitat, gens de professionalitat, i encara menys ètica. Tota la notícia està farcida de manipulacions i mentides similars. I no res fa pensar que justament aquesta sigui una excepció.
Per altra banda, estic segur que no seran capaces d’enllaçar aquest apunt des de la seva web, com si faig jo de la seva “notícia/brutícia”.
Al pamflet pro-microsoft que es noticiasdot no deixen posar comentaris. Mes detalls curiosos a un medi de comunicació digital.
Obra: Aventuras , inventos y mixtificaciones de Silvestre Paradox. Autor: Pio Baroja.
Part del llibre que m’ha vingut a la memòria: la que relata com un bohemi defensava en el Madrid de principis de segle, amb ungles i dents, la revista poètica que sufragava l’industrial català Braulio Manresa. “Le iba en ello el cocido”, i cito de memòria, ja que no tinc el llibre i tampoc figura a la biblioteca virtual Gütenberg. Ara, en Baroja podria escriure “Sant Ángel de les Finestres contra els evantgelizadors del pingüí”.
De fet, a la seva manera t’ha donat tota una benvinguda al càrrec. Tranquil que no serà la única, ni la que tindrà més mala baba.
Curiós. Si no m’erro ni tan sols està signat, poder s’ha escrit sol.
Felicitats per el nomenament.
moltes felicitats pel teu nomenament des del Lluçanès primaveral… 😛
Laura
La rectificació esta al servidor de Noticiasdot.com desde el passat 17 de maig.
Home, l’Alfons!!!
Si que es curios que digues que em va el menjar… jo al menys no “viatjo” a tot arreu del mon PAGAT per les multinacionals per entrevistar al seus directius ni estic a sou de IBM.
Uns altre no podrien dir el mateix, OI?
Per cert
Ara ja tinc la confirmació oficial de qui es el que es dedica a propagar certes histories, Alfons Comin. L’home que cobre de les multinacionals per escriure be sobre elles.
Enhorabona pel nomenament i pels articles
Aquest comentari sobre el Comin no l’escrit jo.
Tant l’Alfred como jo tenim unes bones diferencies sobre moltes coses i no son cap secret per a ningu que ens conegui.
Pero que jo sapigui mai ha cobrat d’alguna empresa informàtica per fer la seva feina de periodista.
Segurament mes d’algu que va pregonant lo del “torrente” del periodismo sobre la meva persona, li deunen anar molt be aquests comentaris que no han surtir de la meva persona. De la mateixa manera que en algunes llistes difon informació clarament tergiversada sobre la meva honestat profesional.
Angel
Celebro que l’Angel Cortès no hagi escrit això.
Alfred Comin
Ets Alfred o Alfons? 🙂
Llorenç, avui no et felicito pel nomenament (cosa que ja vaig fer fa dies) sinó pel teu fantàstic BLOG. Em moro de ganes per llegir ‘la seducció de les noves tecnologies’. 😉
PD: I no pedis el temps emprenyant-te per aquestes collonades, no valen la pena. Millor que dediquis el temps als teus incondicionals, regalant-nos les teves reflexions.
Els usuaris de windows no en tenen la culpa de formar part d’una secta. Fet i fet hom acaba en una secta sense adonar-se’n, i quan en vol sortir ja no n’és capaç.
Són els cap-pares de les sectes els que primer s’ofenen en sentir-ne el terme.
Fan falta més crits d’atenció en aquesta societat i hem d’agraïr als “evangelitzadors” que ens obrin els ulls.