Tomàtigues Wi-Fi

N’Alfred C. m’envia aquest correu, òbviament des de Barcelona:

Tomàquets Wi-Fi
A can PC City de la barcelonina Ronda de San Antoni hi ha una gran oferta de dispositius sense fils USB 2.0. N’hi han per xarxa Wi-Fi, per infraroigs, per Bluetooth, per impressores, cars, barats, per càmeres web, per connectar amb els routers ADSL… Vaig comprar-me un USB 2.0 Wi-Fi, vaig configurar-lo, vaig consultar la manera de fer-ho al Truki i finalment vaig aprendre a resetejar el mòdem Wi-FI de Telefònica (ja sabeu, tres copets ràpids de clip i a continuació un altre més espaiat). Per rematar vaig enviar un correu des de la meva Palm amb tarja Wi-Fi. Èxit total! Cansat de fer cua, remenar, comprar, discutir amb el servei tècnic i configurar els estris vaig anar a la nevera i em vaig fer un pa amb tomàquet amb pernil. Havia comprat el pernil a la xarcuteria “les putes” com l’anomena amb el seu accent lleidatà la filla del meu veí Albert, al·ludint al fet de que la botiga està al costat del Teatre Goya, un lloc on moltes joves del Tercer Món aprenen en viu i en directe la qualitat del respecte occidental per la dona, i els tomàquets els vaig pagar a preu de colló dret el quilo a El Corte Inglés. Així que em preparava per culminar una nit plena de triomfs successius. Però els tomàquets eren repugnants, de plàstic. Només compartien el nom amb els que ens collia la tieta Mercè de Puigcerdà quan érem nens, a l’hort que teníem llogat al senyor Cameles. Ara podem podem trobar de tot a les botigues d’informàtica, però els tomàquets son una merda!

Alfred

Dissabte passat, al Mercat de l’Olivar de Palma, vaig pagar les tomàtigues -tomàquets- a 9,90 el quilo. Em varen assegurar que eren “Pata Negra” …