Em va passar no fa gaires dies. vaig anar a entregar uns papers a una conselleria del govern autònom i em varem pegar un cop de “llei de registre” que em va deixar bocabadat. La cosa era que havia aconseguit el formulari que havia de presentar a Internet (un gran avanç!) i com que me’n volia quedar una còpia segellada, per comptes d’escanejar el full emplenat i tornar-lo a imprimir, vaig optar per una solució més eficaç com era tornar a emplenar -amb les mateixes dades- un altre full.
“Ah, no! -em digué la funcionària de torn- ha de ser una fotocòpia de l’original. Això no li puc segellar” Tímidament vaig intentar fer-li veure que era, efectivament, una còpia. Però no, la “llei de registre” deia clarament que havia de ser una fotocòpia. Així que no em va quedar més remei que cercar un lloc on en fessin, fer la cua corresponent i tornar a presentar la paperassa de nou. I ho vaig fer. Quan marxava amb la meva còpia segellada, vaig recordar que l’any passat vaig anar molt més viu. Resulta que havia de presentar un document original i una còpia per confrontar, però com que no tenia a mà l’original, només en tenia una versió digital escanejada, vaig optar per imprimir una còpia en color -que va fer les funcions d’original- i desprès una en blanc i negre, que va fer les funcions de còpia. Les veren confrontar -a la mateixa finestreta- sense cap problema, “original” i còpia. I tan contents. Desprès em va quedar el dubte de que devia dir la llei del registre en casos com aquest. I també, com s’ho devien fer per tenir còpies segellades abans de les fotocòpies.
I és que, comptat i debatut, ja poden parlar d’administració digital i de societat de la informació i el que sigui, mentre no canviïn lleis de registre i, sobre tot, la mentalitat dels que l’han d’aplicar a peu d’obra, no hi ha gaire cosa a pelar. Llevat, és clar, de fer l’espavilat amb originals i còpies com vaig haver de fer l’any passat.
La imatge està agafada d’aquí.
La llei de procediment administratiu diu que el funcionari que està al registre té l’obligació de donar-te un rebut d’allò que li has presentat. Sovint, però, fa una fotocòpia i la segella per estalviar-se fer el rebut. Anant més enllà et fa portar la fotocòpia per estalviar-se fer la fotocòpia que li estalvia fer el rebut.
Vaja que si portes l’original a un registre i demanes un rebut, te l’han de fer i sinó que et facin ells la fotocòpia 😉
I tant que m’havia d’haver segellat la còpia que li vaig donar. He arribat a fer molts tràmits burocràtics en aquesta vida com per saber això i alguna cosa més. Però el fet és que -contagiat d’esperit nadalenc(?)- vaig preferir no enredar-me en discussions interminables i vaig optar -com dic a l’apunt- per mostrar-me crèdul, submís, obedient i disciplinat i anar a fer la fotocòpia. Tanmateix, allà mateix en calent, vaig tenir clar que em convenia més fer-ho així i emprar la feta per a un apunt i/o un article: resulta més didàctic. 😉