És només una de les històries que explica en David Bravo en el decurs de la seva conferència La mentiras más famosas sobre la pirateria. És el que diu que li ha passat al seu cosí de disset anys afeccionat a veure pel·lícules d’en Bud Spencer i escoltar cançons de na Cristina Aguilera i similars. La seva cultura s’alimentava únicament d’aquestes fonts. Tot va canviar un bon dia, quan el cosí d’en David va descobrir les xarxes p2p d’intercanvi d’arxius. Des d’aleshores el cosí d’en David veu pelis d’en Woody Allen, escolta en Bob Dylan i, fins i tot, parla de Noam Chomsky. I ara que preguntin quins són els beneficis de les noves formes d’accés a la cultura que propicien les tecnologies digitals en general, i aquestes xarxes en particular. I dic jo, serà per això que van tan enfeinats per aturar-les de qualsevol manera? Dit altrament, tot això dels perjudicis que provoca als autors la pirateria no deixaria de ser una excusa, atès que el veritable perill és que molta de gent com el cosí d’en David comenci a pensar.
David Bravo va ser a la UIB el dijous passat, com a conferenciant convidat de l’assignatura de lliure configuració Les seduccions de la tecnologia informàtica que impartesc ja fa una partida d’anys. Aquí podeu trobar un mp3 de la conferència que, amb el mateix títol, va impartir en David en el passat Hackmeeting de Sevilla.