Dimarts passat, al Parc Bit

transparència 1Estàvem convidats a parlar en el International Symposium sobre Ciència i Tecnologia de la Informació, essencialment una reunió bilateral Taiwan-Illes Balears. El títol de la nostra -amb en Ricardo Galli- ponència era Free Software: An oportunity for regional Information Society agendas, i vàrem dir -si fa no fa- el que hi ha a aquesta presentació .
Les transparències centrals són les dues que hi ha reproduïdes per aquí. Per la seva banda, en Ricardo dóna en el seu bloc una explicació més detallada del contingut d’aquesta ponència.transparència 2

Tanmateix, l’anècdota del dia va venir de la intèrpret -teníem traducció simultània castellà/anglès i a l’inrevés- que es va veure obligada a traduir expressions com “A preu de canari jove”, però dita en castellà ( i que va traduir per una rialla ben fresca). Abans, a l’hora de dinar, Xaqueline, que és el nom d’aquesta intèrpret, gallega i morena, ens va obsequiar amb una nova, divertida i, sobre tot, interessada definició d’intel·ligència artificial: una rossa tenyida de morena.

Missió impossible

impossible entrarNo ha pogut ser. Deien que a la sala hi cabien 600 persones i segur que n’hi havia moltes més. Hem guaitat, escoltat algunes coses de les que deien i hem fet alguna fotografia. O sigui que no hem trobat lloc per poder escoltar raonablement bé el que havien de dir en Gilberto Gil, en Manuel Castells, en Lawrence Lessig i en John Perry Barlow sobre Revolució digital: programari lliure, llibertat de coneixement i la llibertat d’expressió a la Societat de la Informació. Però, pel poc que hem pogut escoltar, aquesta lliçó la duim bastant ben apresa.

Ahir, parlant d’això d’avui amb Barlow, no es va poder estar de comentar que no sabia que hi feia ell entre en Castells i en Gil, en el sentit que no podria afegir-hi gran cosa. Tanmateix, Barlow va ser un dels primers a adonar-se’n que les coses no anaven bé i, des de Davos, on havia anat convidat a participar pel organitzadors de l’altre Fòrum, va engegar la Declaració d’Independencia del Ciberespai. Això passava el febrer del 1996. I des d’aleshores ençà les coses han empitjorat, sobre tot des que els de Davos s’han temut de la potència per a organitzar-se i fer-se sentir que les eines digitals han posat a l’abast dels que no tenien dret més que a ser cremats en la foguera dels raigs catòdics de la televisió. Amb en Marcelo TosattiLessig li ha donat consistència des la perspectiva cultural i legal a tot això, en Castells ho va enfilar des del punt de vista sociològic i econòmic i, finalment, en Gilberto Gil i el govern de Lula ho han fet seu i forma part del seu programa de govern.

Per cert, avui, el diari Zero Hora -que no sembla ser gaire afí a Lula- ressalta a primera plana i amb lletres ben grosses que els xiulets que va rebre aquí Lula fa dos dies, ahir han esdevingut aplaudiments a Davos, on hi anat justament des d’aquí.

Suzanah Tosatti i Laura de IcazaTanmateix, el dia d’ahir va acabar encara millor de com havia començat i continuat. Varem anar a sopar amb en Marcelo i na Suzanah Tosatti que varen venir acompanyats de la germana de na Susana i esposa den Miguel de Icaza, na Laura. Després de sopar varem anar a ca-seva a prendre una copa i parlar i varem fer les dues: una fantàstica vetlada d’estiu. També varen venir a na Carmen i na Pilar, les dues professores de Santiago que també són per aquí.

Aquí podeu trobar les fotografies d’avui matí i les d’ahir vespre. D’aquí a dues hores haurem de començar el feixuc viatge de tornada: una cosa com ara 21 o 22 hores entre avions i aeroports. Coratge.

Oxímoron

Amb Marcelo Branco a Porto Alegre Des de Porto Alegre, on vaig arribar ahir -avui, de fet- de matinada, he llegit el Diari de Balears d’avui, on he trobat, entre d’altres coses, un deliciós article de Climent Picornell, dedicat als oximorons i que acaba així:

… el líder en el rànquing ciberespacial d’oxímoron, i amb gran plaer, supòs, dels partidaris de Linux i els programaris lliures és: aquest ordinador «funciona amb Windows».

Escric això des d’una terrible máquina de l’hotel que “funciona amb windows” i emprant l’Exploter. És tot el que he trobat per avui. Per demá ens han assegurat que -si més no en el campament internacional de joventut, lligat al Fòrum Social- hi haurà un espai amb ordinadors linux i wirelss. Si hi podem anar, també podrem penjar alguna fotografia del lloc que hem fet avui.

P.S.1: Deu minuts desprès de publicar aquest apunt en Ricardo ja havia aconseguit connectar el portàtil a la xarxa de l’hotel i, així, poder passar del windows i de l’exploter. Aquí hi ha la resta de fotografies del dia. El tercer de la fotografia que acompanya aquest apunt és Marcelo Branco, assessor del president Lula i líder del projecte Software Livre de Brasil.

P.S.2: Passada la mitjanit d’aquí (tres hores més tard a Europa) acab de comprovar que no calia anar a fer embulls al “Bussiness Center” de l’hotel (una sala macarrònica amb dos ordinadors encara més macarrònics) atès que la connexió que surt d’un cable cat5 de l’habitació també dona accés: és el que faig servir per escriure aquesta postil·la, ara sí des del meu portàtil amb linux. Quin descans!. Per cert, en Ricardo tambè ha afegit aquesta galeria amb les fotos del dia. I, ja que hi som, dir que les dues professores de la Universitat de Santiago que hi surten, també són aquí per l’ULBRA, i nomen Carmen i Pilar.

Ara ja els han comptat

 bug La revista Wired informa aquí que un equip d’investigadors de la Stanford University han comptat els bugs que hi ha en el nucli 2.6 del Linux i han determinat que conté, en mitjana, 17 errors per cada 100.000 línies de codi, en tant que el programari privatiu estàndard en conté, també en mitjana, de l’ordre de 2000 a 3000 pel mateix nombre de línies de codi. Dit altrament, allò que sempre hem defensat que el programari lliure era més consistent i tenia menys errors que l’altre -degut essencialment a la metodologia de producció i revisió- ara queda provat que això no és una hipòtesi, sinó una realitat. El projecte es va engegar l’any 2000 en el context d’un projecte d’investigació que perseguia millorar els processos de producció de programari.

P.S.: Any nou, bloc nou. Desprès d’un mes de proves (i mantenir el bloc duplicat) finalment hem passat definitivament a WordPress. Obra d’en Benjamí, naturalment.

Per què no en ogg-vorbis?

Acab de rebre una renyada (amable) per e-mail. Ve de part d’en Cheli, de la Universitat d’Alacant (crec) i em diu que s’ha quedat sorprès en veure que he deixat la conferència d’en David Bravo en mp3, quan als servidors del Hackmeeting estan en ogg-vorbis. Desprès de comentar que “amb lo defensor dels formats oberts i el programari lliure que és Llorenç i que no deixe la conferència en ogg-vorbis es almenys estrany. Estaria be que posares també l’ enllaç al ogg-vorbis”. I afegia aquests dos enllaços

(1) http://hackandalus.nodo50.org/ftp/

(2) …/ftp/LasMentirasMasFamosasSobreLaPirateria.hack04ndalus.ogg

Té tota la raó en Cheli: és allò que diuen que a cal ferrer els ganivets són de fusta. M’havien passat la conferència en mp3 i no vaig acudir a cercar-la en ogg-vorbis. Així que, amb aquest apunt, queda subsanada, al menys en part, la badada. I gràcies Cheli!

Perquè ens ajudarà a guanyar

escoltant ShuttleworthAixí de divertits (i interessats) escoltàvem ahir en Mark Shuttleworth a l’Espai Jove Bocanord de Barcelona: Na Mercè -prenia apunts- en Xavi De Blas (Linuxshow) i jo mateix. La foto la va fer en Ricardo Galli. Després na Mercè li va fer una entrevista amb la meva inestimable nosa. Parlàvem de l’especial sensibilitat lingüística del manifest i de la distribució Ubuntu, i na Mercè li va demanar les raons d’aquesta sensibilitat. En Shuttleworth va contestar, clar i llampant, entre d’altres coses Perquè ens ajudarà a guanyar, és a dir: Because it will help us to win. I va afegir Així podrem arribar a ser molts més. Abans, ens havia parlat de que el programari lliure era la única forma que hi havia per superar la barrera entre rics i pobres i fineses consemblants. Esper amb impaciència l’entrevista de Na Mercè. Mentre tant, els vaig demanar permís per esmentar això en aquest bloc.

Ubuntu en el meu vell Ibook

ubuntu
Tenia perdut per un racó un vell Ibook, d’aquells de coloraines. Buscava una màquina per posar-hi una distribució de Linux i en Ricardo Galli em va suggerir provar-hi una distribució Ubuntu. Li vaig agafar la paraula i, ja que hi era, li vaig passar l’Ibook. L’endemà em tornava el vell, i fins aleshores inútil, portàtil amb la seva nova vida aconseguida gràcies al programari lliure. Va com una seda, i mai no hauria cregut que el programaria lliure fós tan eficaç per a allargar la vida útil del maquinari. Fet i fet, aquest Ibook no va aguantar l’aparició del MacOSX i ara funciona amb una distribució que va sortir fa escassament un mes. En Ricardo va fotografiar l’Ibook mentre feia la instal·lació i aquí i aquí les podeu veure.

Per cert, el mot ubuntu expressa Continua la lectura de Ubuntu en el meu vell Ibook

Salvem els iPods


Segons una informació de Wired, aquest és el crit de guerra d’un moviment d’estudiants universitaris americans que s’han organitzat a l’entorn del moviment Free Culture, nom agafat de l’extraordinari llibre del mateix títol de Lawrence Lessig, professor de dret de la Universitat de Stanford, impulsor del Creative Commons, una forma flexible de copyright, i defensor aferrissat de la cultura no comercial, la qual està essent ofegada pels representants dels mitjans de producció de la cultura comercial amb la seva barroera lluita contra les possibilitats de creació i comunicació que les tecnologies actuals ofereixen. Els arguments i fets de Lessig, molt ben documentats, vendrien a quedar ben resumits en aquesta mena de sil·logisme, el qual subscric amb entusiasme:

1.- La creativitat i la innovació sempre es construeixen sobre el passat.
2.- El passat sempre tracta de controlar la creativitat que munta en ell.
3.- Les societats lliures possibiliten el futur tot limitant aquest poder del passat.
4.- De cada dia que passa, la nostra és una societat menys i menys lliure.

Salvem els iPods és també el nom d’una web muntada per aquests estudiants, en la qual expliquen les raons de la seva oposició als abusos de les constants reformes de les lleis que, amb l’excusa de protegir la propietat intel·lectual, estan esdevenint ridícules barreres per a la creativitat. Els iPod s’han convertit en un símbol del que podria passar si tira endavant un projecte de llei que responsabilitza els fabricants de les pràctiques il·legals que es puguin fer amb els seus productes.

Des d’aquí hom es pot descarregar una versió .pdf del llibre original de Lessig, i aquí hom pot trobar una versió en castellà del llibre en diferents formats.