Con el tiempo, a medida que precisen softwars (sic) más complejos y aumente su nivel de exigencia, éstos [els usuaris de programari lliure] se convertiran en verdaderos compradores.
Amb aquesta sensacional frase acaba un reportatge de Fernado Trías de Bes titulat Productos gratis … o casi que publica El País Semanal d’avui. I dic sensacional perquè no trob un adjectiu millor que ajudi a descriure la ignorància sobre el tema
que demostra l’autor d’aital afirmació. L’objectiu essencial de l’article és intentar explicar que l’augment de la premsa gratuïta ha ajudat a vendre més diaris dels de pagament, per comptes dels vaticinis d’alguns pessimistes que la gratuïta acabaria amb la de pagament. I val a dir que els arguments que fa servir per a la premsa són raonables, ja que ve a dir -així a l’engròs- que els lectors que s’habituen a llegir les notícies en el format curt i simple de la gratuïta, aviat comencen a demanar la solvència i grans continguts de la premsa de sempre. Però la vesa de valent quan intenta traspassar els mateixos arguments al món del programari i el greu error de base li prové bé del seu desconeixement del que és el programari lliure, bé d’alguns interessos ocults i/o inconfessables que volen fer creure a tothom que el programari lliure només pot ésser una joguina. Potser encara no sap -o no ha entès- allò de
Con el tiempo, a medida que precisen softwars más complejos y aumente su nivel de exigencia, éstos [els usuaris de programari lliure] estan en condiciones de hacerse a medida las verdaderas soluciones para sus problemas y, con ello contribuyen a mejorar la calidad global y las prestaciones del software.
O una cosa similar. Però no crec que els amos del seu diari estiguessin gaire contents de veure aquests arguments en el context del reportatge en qüestió. Si no fos perquè sé que el diari m’ha costat un euro noranta, pensaria que és un reportatge d’aquests light característics -segons aquest periodista- de la premsa gratuïta.
Vés que hi farem!
He trobat a faltar un enllaç per poder llegir EPS:
http://www.elpais.es/articulo/elpepspor/20051030elpepspor_12/Tes/
mentre sigui de franc….
Lo de’n Fernando aquest és pur desconeixement, segur!!! Molt bona sa foto de sa cervesa.
Allà as costat hi ha un article de na M. Molist sobre infojobs:
http://www.elpais.es/articulo/elpepspor/20051030elpepspor_13/Tes/
tens raó, si la premsa gratuïta fos de qualitata, feta i millorada segons els gustos i interessos dels usuaris, i no la porqueria sensacionalista, sense substància i groga que és, els diaris de pagament no vendrien ni un exemplar, com no obliguéssin a comprar-lo.