Doncs resulta que ahir vaig haver d’entrar en contacte amb un d’aquests centres de suport(?) telefònic, concretament el de Digital Plus. Estalviaré detalls, però tot el problema era, a partir d’un codi postal que jo li donava a l’operadora -molt amable, per cert- ella m’havia de dir el distribuïdor -o distribuïdors- del canal que estaven localitzats bé en el codi postal de referència, bé en els més propers. Va ser un joc amb sorpreses. Primer, quan li donava el de Porto Colom, a seixanta kilòmetres de Palma i a vint-i-quatre de Manacor, a ella només li sortien els de Palma. Vaig canviar d’estratègia i li vaig demanar que busqués un que estigués per devers Manacor i, com que jo no tenia el codi postal a ma, ella amablement el va buscar en el seu “codiguero” (sic). Desprès d’un temps sensible, encara que raonable, d’espera, em va dir
-Mire, sí que salen ahora, en Manacor no, però sí en de al lado… ¿cómo se pronuncia? … Ah sí, tome nota: Ma … Majón.
Naturalment em vaig quedar de pasta de moniato i davant la meva perplexitat ella argumentava que era el que li sortia de la seva llista. Li vaig explicar -això després de demanar-li excuses ja que entenia que ella no hi tenia res a veure- que hi havia un tros de la Mediterrània entre Manacor i Majón, que estaven a dues illes diferents. Com que ella insistia que era el que li sortia, vaig optar per dir-li que demanàs al seus caps que arreglassin el programa ja que, el que menys li podia dir era que una resposta com aquesta era essencialment insultant. Tanmateix, al final varem esbrinar que l’error semblava estar al seu “codiguero”, ja que quan finalment li vaig donar jo el codi postal de Manacor, li va sortir la llista de distribuïdors que tocava i, efectivament, no calia anar a Menorca. He agafat de la Viquipèdia els mapes il·lustratius on estats marcats Manacor -terme municipal- a Mallorca i el de Majón a Menorca.
Desprès n’hi ha que es queixaran de la ignorància geogràfica proverbial dels americans!
I no, no és una innocentada.
Sospito que si no ens bastava amb mayonesa, mahonesa, maonesa i maionesa, ara caldrà afegir «majonesa».
Espera… he arribat tard, amb les meves sospites:
«Tuna Fundida con Majonesa al Limón en Baguette tostado» —restaurante Rendezvous de Santa Eulalia (sic).
N’hi ha més, segons Iajú.
parlant de burballes mentals socio-geogràfiques:
l’altre dia per la ràdio deien que hi havia una senyora “balear” que cantava cançons de batre, etc… I jo vaig pensar, balear? però balear d’on?
curiosa manera aquesta dels peninsulars de denominar a la gent que viu a mallorca, o menorca, o eivissa o formentera: “baleares” (nuestros amigos los baleares, he ido de vacaciones a baleares, me gusta mucho baleares, …)
Cosa que m’indigna profundament ja que desde el meu modest punt de vista, a mi no se m’ocorreria per res del món auto-denominar-me amb el gentilici “balear” per raons obvies, que només les podem entendre els que vivim a “balears”. 🙂
salut i molts d’anys
PS: curiosos els gentilicis de selva, escorca, i búger.
Doncs arrea amb el “levantinos”, que patim ací enfront.
Llorenç, boníssima. Vaig a contar-vos unes pinzellades, doncs “som” usaré la forma mallorquina “un de la ceba”.
N’he tingut a tot arreu. A un poblet del Rosseló ditr st. Esteve, en que en català perfecte em donaven l’argumentari “gavatxó”, ficat a ferro i foc a la seua ment. A Ciutat, on vaig estar anant pràcticament i setmanalment durant l’època que feiem els hotel Royaltur de s’Arenal i l’hospital de son Dureta, a la part de dalt. Més argumentari, en este cas el mateix del “gavatxó” sols traduït i acoblat a “ELLS y su circunstancia”. Ficat, igualment a foc i fefrro a la ment del mallorquí. ¿perquè, llavors, em demanava si era català?, ¿perquè no “sale” els articles?.
RESPOSTA AL TAXISTA DE TORN: Sí, però de València.
Estona següent: silenci sepulcral……..hahhahahhaha.
A Menorca: vacances a Ciutadella, any ’94. únic turista “nazional”, la resta anglesos. Demananva el la llengua de la ciutat o vila. Bronca i gresca. Escric al llibre de Reclamacions.
A l’endemà em van posar personal catalanoparlant.
Tinc una sensació que em bull, com la gent d’esta terra som una colla de descreguts, mai no tirem mà de les lleis. Actes judicials, processos, etc. Tal i com se les gastn els pressumptes “nostres” amos.