En l’aniversari de la primera electrocució

Les cròniques diuen que, tant des del punt de vista humanitari com des del punt de vista d’eficàcia en l’execució, l’experiment va ser repugnant, tot i que un tal Dr. Southwick va proclamar que «a partir d’avui -el dia de la primera execució en una cadira elèctrica, sis d’agost de 1890- vivim en una civilització més avançada». Sense comentaris. El fet és que Kemmler fou víctima, a més de del seu propi crim, d’una tremenda batalla entre dos gigants de la indústria d’aquell moment: Thomas A. Edison i George Westinghouse. En termes tècnics, la lluita estava centrada en quin tipus de corrent elèctric seria adoptat com a estàndard: el corrent continu d’Edison o el corrent altern de Westinghouse.

Avui ja sabem qui ha guanyat: el tipus de corrent que és més fàcil de transportar d’un lloc a l’altre i, en conseqüència, permet muntar tot el sistema elèctric a partir d’uns pocs centres de producció i distribuir-lo arreu. Per contra, el sistema d’Edison requeria una certa proximitat entre els centres de producció i els consumidors, ja que el seu transport s’havia de fer amb cables molt i molt gruixuts, cars i difícils de muntar. Edison havia inventat la bombeta, el fonògraf i tantes d’altres coses, però es veia venir que un altre en treuria profit. El cop de gràcia al sistema d’Edison es veu que el va donar la invenció del motor de corrent altern.

Enmig d’aquesta baralla s’inventa la cadira elèctrica i, clar, Edison va abocar tot el seu prestigi a desprestigiar el corrent altern. De fet, no fou Edison mateix qui va fer la campanya. Un obscur personatge anomenat Brown va ser qui s’encarregà d’electrocutar qualsevol ca i moix que hi hagués a lloure pels voltants d’un dels laboratoris d’Edison, per tal de demostrar que el corrent altern era més mortífer que el continu. Una mostra del mètode «científic» del tal Brown: primer atordia els animals amb descàrregues de corrent continu i, després, els rematava amb el corrent altern. Sembla que mai no va procedir a l’inrevés. Ja ho veuen, el debat entre continuïtat i alternança també és rellevant en altres contextos, diferents del de la política de l’estat espanyol.

GRANS INVENTS: GRANS INVENTORS?

Thomas Alva Edison (Milan, Ohio 1847 – Orange, Nova Jersey 1931) és tengut per un dels inventors moderns més notables. Tot plegat, les seves patents i els seus descobriments són a la base de l’era tecnològica que ens ha tocat viure i, per poc que gratem, en qualsevol estri d’aquests que ens envolten i que van endollats o amb piles, sempre hi podem trobar directament o indirecta la mà d’alguna de les seves troballes. Entre d’altres, són patents d’Edison la bombeta elèctrica, el gramòfon, diversos tipus de motors elèctrics, les piles alcalines i l’anomenat efecte Edison (que explica el funcionament dels pioners díodes, fonamentals en l’inici de l’era de l’electrònica).

En una paraula, que tots aquells que vivim —d’una manera o de l’altra— del que ha significat la revolució de l’electrònica i, en general, tothom que visqui com el que és ara tengut per una persona normal, en sentir el nom del mestre Thomas Alva Edison, ens hauríem d’aixecar i fer una respectuosa capada o reverència com a mostra de gratitud i respecte. De fet, alguna de les seves biografies (d’enciclopèdia) que he pogut consultar, acaba manifestant que la vida d’Edison exemplifica la «vida tecnològica i pragmàtica» de finals del segle XIX i que ens ha dut aquí on som ara, camí de vés-a-saber-on.

Tot confirmant la importància del mestre Edison com a inventor, hi ha un llibret, d’aquests rars que, de tant en tant, cauen a les meves mans, que està dedicat a glosar les grans invencions modernes. No diria que el llibre sigui gaire americanòfil ja que, tot i estar en anglès, es tracta d’una traducció del francès. I ja és sabut que si hi ha algú que genèricament agrani cap a ca seva són els francesos. Així, per exemple, l’autor d’aquest llibre atribueix els orígens dels ordinadors a dos francesos, dels quals jo no n’havia sentit parlar mai ni n’he trobat cap referència enlloc. Però en tot cas, Edison s’hi cita en relació amb sis de les nombroses grans invencions que esmenta el llibre. La cadira elèctrica entre elles. Sí, i tant! La cadira elèctrica, la de les pel·lícules americanes, la de Sing-Sing, la cadira elèctrica, vaja!

Deixant de banda el més que dubtós gust que mostra l’autor del llibret quan considera la cadira elèctrica —un estri concebut només per matar persones— com un «gran invent modern», la pregunta és què hi té a veure el mestre amb aquest inqualificable aparell i, segons quina sigui la resposta, es tractaria de veure quina importància té aquesta relació en el paper exemplificador de la vida tecnològica i pragmàtica —sobretot pragmàtica— que representa Edison per a segons quins sectors.

Vagi per endavant que és notori el fet que Edison estava en contra de la pena de mort. Dit això, cal demanar-se què el va poder impulsar a recomanar per escrit que «l’aparell més apropiat per a aquest objectiu (l’execució de condemnats a mort) és aquesta classe de maquinària electro-dinàmica que empra corrents intermitents. Les més efectives d’aquestes són aquelles conegudes com a màquines alternes. El pas del corrent d’aquestes màquines a través del cos humà, fins i tot per mitjà dels contactes més suaus, produeix la mort instantània». Aquest escrit anava dirigit a la comissió que s’havia format a l’estat de Nova York per determinar un mètode d’execució «més humà». En tot cas sempre hauria estat millor fer com acaba de fer el parlament espanyol, que ha suprimit la pena de mort en tots els supòsits, inclosos el militars. Però no, no era aquesta la tendència.

Corrent altern? Però si tot el sistema d’Edison, el que estava tractant de vendre a tort i a dret per il·luminar carrers de qualsevol ciutat que volgués incorporar-se a la modernitat, estava basat en el sistema de corrent continu! Ui, ui, ui…, no deu ser que el mestre tenia clar que el sistema rival, el de Westinghouse, basat en el corrent altern, li estava guanyant terreny i copant el mercat? Per tal de canviar aquesta tendència, quina estratègia comercial més efectiva hi ha que fer creure que el sistema de la competència, que requeria una infrastructura molt més econòmica, simple i viable que la d’Edison, és perillosa per a l’usuari i fins i tot mortal? Cap, em fa l’efecte.