Ja ho deia Benjamin Franklin, devers el 1789: En aquest món tot és incert, llevat de la mort i dels impostos. Una clarivident afirmació feta en una carta adreçada a Jean-Baptiste Leroy, un físic i escriptor francès. Franklin en aquell moment tenia 83 anys i mantenia correspondència amb moltes figures internacionals del seu temps. Moltes d’aquestes cartes contenien simplement màximes d’aquest estil. La de l’encapçalament formava part d’una reflexió sobre el temps que duraria la constitució americana, de la qual ell n’havia estat un dels inspiradors en tant que signant de la declaració d’independència. La frase venia a dir una cosa com ara: sembla que durarà -la constitució- però en aquest món no hi ha res segur, excepte la mort o els impostos.
Benjamin Franklin va ser un home polifacètic: polític, diplomàtic, escriptor, científic i inventor. És conegut per les seves recerques en electricitat i que va ser l’inventor dels parallamps. Per demostrar la natura elèctrica dels llamps, va fer volar un estel al bell mig d’una tempesta fins que n’hi va pegar un. També va inventar les ulleres bifocals i una llar de foc que du el seu nom. Les barroeres maniobres polítiques i militars d’ençà de l’11S han posat de moda una altra frase genial de Franklin, és la que assegura que una societat que estigui disposada a sacrificar una mica de llibertat per tenir una mica més de seguretat, no mereix cap de les dues i perdrà les dues:
Any society that would give up a little liberty to gain a little security will deserve neither and lose both.
La setmana passada, el 17 d’abril va fer 217 anys de la mort de Benjamin Franklin.
Els bitllets de cents dòlars dels Estats Units duen el seu retrat. La imatge que acompanya aquest apunt està treta d’aquí. La veritat és que n’hauria pogut escanejar un de més modern que tinc per casa, però no sé cert si no es tracta d’una acte penat per la llei.