Els ordinadors de 100$ de Negroponte: una cucada

ordinador de 100$If you take any world problem, any issue on the planet, the solution to that problem certainly includes education

Aquesta lúcida afirmació va ser feta per Nicholas Negroponte en la presentació de l’ordinador de 100$ destinat, diuen, a ser l’eina d’educació dels nens del tercer món. El projecte va ser anunciat pel mateix Negroponte a Davos el passat mes de gener i ara han mostrat les que vendrien a ser les primeres imatges i especificacions d’aquests ordinadors. La idea bàsica d’aquest projecte és posar a l’abast d’aquests nens una eina i una finestra al món. Basats en Linux -es veu que le Negroponte també deu haver esdevingut un evangelitzador d’aquests tan perillosos- tindran de tot -àdhuc Wi-Fi- encara que amb poca memòria, fixada d’entrada en 1 GB. Quan els ordinadors són endegats passen a ser un node d’una xarxa p2p amb els ordinadors que estiguin a prop i estimular així el treball cooperatiu entre els alumnes involucrats. Continua la lectura de Els ordinadors de 100$ de Negroponte: una cucada

Casualitat, telepatia o inspiració sobrevinguda?

logo treballCertament intrigats, uns alumnes de l’últim any de telecos de Barcelona m’han fet arribar aquestes dues imatges. La de l’esquerra correspon al logo que varen disenyar i incorporar a un treball d’una assignatura dels seus estudis, entregat el desembre del 2004, i del qual varen obtenir un rònec sis i escaig. La de la dreta correspon al del web d’una discoteca inaugurada el setembre del 2005. D’una banda, els alumnes es congratulen de veure la seva idea implementada. logo discotecaDe l’altra estan intrigats per les coincidències i consideren, vist l’èxit, que el sis i escaig inicial era més curt del que es pensaven. Jo els he intentat explicar que la fossa que fan servir és una de les habituals en alguns sistemes operatius i que no tenen el patrimoni de les idees i coses així. Ells m’han dit que sí, que d’acord, però que les similituds i la seqüència temporal no afavoreixen precisament aquesta interpretació i que ara estan massa enfeinats per començar a buscar una possible connexió oculta. Algú els pot ajudar?

Sobre les sectes

Vagi per endavant que aquesta vegada tenen part de raó: Notícias.dot -els mateixos que varen criticar el meu nomenament com a director de la FOBSIC perquè deien que som un “evangelista del Linux”– ara diuen que m’he passat quan vaig escriure a l’apunt de dia 25 allò de “t’obliguen a ser membre de la secta dels usuaris del windows”. No vaig calibrar el que podia tenir aquesta afirmació d’ofensiu pels usuaris de windows i no era la meva intenció -no ho ha esta mai- ofendre ningú. I per consegüent i a títol personal, em cal demanar excuses.

Dit això, he d’observar que el que escric en aquest bloc té caràcter estrictament personal i no té res que veure amb cap càrrec o feina que pugui estar fent actualment. Com es pot comprovar fàcilment llegint tot el que hi duc escrit al llarg d’aquests anys. També he de dir que, amb independència de càrrecs, feines o títols, sempre he estat i estic realment preocupat perquè els beneficis de la Societat de la Informació arribin a tothom, la qual cosa inclou que tothom tingui accés a Internet. I, òbviament, obligar-te de forma innecessària a haver de comprar i consumir determinades marques no facilita precisament aquest accés. Tothom ha de poder fer servir les eines que vulgui i no hi ha cap raó tècnica que justifiqui obligar els usuaris a emprar una determinada marca. No tinc animadversió per a cap marca, però si em sento profundament agredit quan la insensibilitat o els interessos comercials em marginen innecessàriament. No tinc res en contra dels 60.000 desenvolupadors que diu el comentari que hi ha a Catalunya. Però tots hauríem d’entendre que la qüestió de l’accés a la Societat de la Informació és un tema clau i que no podem fer-ho dependre innecessàriament d’una marca comercial. Poden fer servir les eines que més els agradin, però això no ha d’implicar que la resta ens veiem obligats a fer servir les que ells vulguin. Insisteixo: no hi ha cap raó tècnica que ho justifiqui.

De tota manera, i sigui dit de passada, ja es veu que no els inspiro gaire simpatia. Vés que hi farem!

La resposta d’Iberia

iberia plusAmb el segon correu a Iberia Plus he tingut més sort que amb el primer. Avui mateix he obtingut resposta i, en una primera aproximació, jo diria que és prou satisfactòria. Ara veurem si la cosa passa de les bones intencions. Aquest és el text del correu:


—————— Missatge original ——————
Assumpte: REF.: 19xxx44
De: ibplus_at_iberia.com
Data: Mon, Setembre 26, 2005 12:11 pm
A: LVALVERDE_at_LVALVERDE.NET
——————————————————

Estimado Sr. VALVERDE:

Con relación a su escrito de fecha septiembre de 2005, en el que nos informa de las incidencias relacionadas con la utilización del servicio de auto check-in on line, le comunicamos que hemos dado traslado de su escrito al departamento correspondiente para que tengan conocimiento del mismo y puedan trabajar en la mejora de su funcionamiento.

No obstante, queremos pedirle disculpas por los inconvenientes que se le hayan podido ocasionar al respecto.

Aprovechamos esta oportunidad para enviarle un cordial saludo,

Lorenza López Agudo
Responsable Centro Servicios
IBERIA PLUS

En tornarem a parlar. Segur.

Mentides

missatge mentiderDiuen els d’Iberia Plus que és molt fàcil fer servir el seu sistema de chek in on line. Diuen també que només per ser membre del programa de punts, ja hi tens dret. I les dues coses són mentida: ja que, a més de ser membre d’Iberia Plus, t’obliguen a ser membre de la secta dels usuaris de windows. I fins aquí podíem arribar. El fet és que cada vegada que he d’agafar un vol d’Iberia rep un correu com el de la imatge. Amb la freqüència que ho faig, això ho s’acosta bastant a spam. Com el de l’estafa nigeriana/espanyola. Per això mateix els hi he enviat aquests dos correus. Potser algú dirà que el que he de fer és deixar de volar amb Iberia i/o esborrar-me d’Iberia Plus: usuari de windows no, però idiota tampoc.

L’últim dels correus (el primer que surt) és d’avui mateix:
====================================== Continua la lectura de Mentides

Nigerià o espanyol?

camisetaResulta que l’anomenat Nigerian Scam (estafa nigeriana) és una versió moderna d’una estafa coneguda amb el nom de Spanish Prisoner i data dels temps de Felip II. Segons la Wikipedia, la cosa anava així: l’estafador diu al pipioli a pentinar que està en contacte amb una persona d’alta posició social i molt rica que és a Espanya presonera del rei Felip II sota una falsa identitat. El presoner no pot revelar la seva identitat ja que la cosa tindria serioses repercussions i només disposa de l’estafador per tal d’aconseguir els diners necessaris per a la seva alliberació. És per això que s’adreça al candidat a estafat per tal demanar-li aquests diners amb la promesa que serà generosament recompensat una vegada el presoner hagi estat alliberat, la recompensa és en diners i en espècies, ja que inclou el casament amb la bella filla del prisoner. Evidentment el secret és indispensable en tot això i la resta ja us ho podeu imaginar.

La cosa simpàtica és que devers 500 anys després estigui de moda la versió nigeriana d’aquesta estafa, la qual primer va començar amb cartes enviades per correu ordinàri i ara a través de correus electrònics. Tot això ve a rotllo perquè ahir vaig rebre un correu amb una mutació nova d’aquesta estafa. El text del correu és aquest:

22-09-2005

A su atención:

Confidencial

Me llamo Miguel Angel Lopete, me complace estar en contacto con usted para un asunto de mucho interés. Tengo unos compatriotas ex-militares que estaban destinados por la mision de la OAU en Sudan. Estos señores consigieron llevar dos cajas metales con unos ¤8.000.000. (ocho millones de euros) que han consegido traer hasta europa por via diplomatica; Ahora lo que quieren es contactar con un empresario serio, reunir y hablar de las condiciones y en lo que se podrian invertir estos fondos. Si le interesa, mandeme por este e-mail: miguelbibang@zwallet.com su nombre y un telefono particular de contacto para conversar.

Atentamente,

Miguel Angel Lopete.

Per altra banda, no deixa de ser menys fantàstic que encara hi pugui haver gent que piqui en un engany d’aquests. Per si de cas, si algú hi està interessat pot fer servir l’adreça que figura en el text. La imatge correspon al text d’una de les cartes de la versió nigeriana estampat a una camiseta.

Dues sobre el .cat

logo puntcat UNA. Segons “El Periodico”, el president de l’Associació Espanyola d’Internautes, Víctor Domingo, considera que l’obtenció del domini .cat suposa “un èxit” per a la comunitat catalana, però en la xarxa ha produït “un cert ressentiment”, ja que, amb el .cat de primer nivell, aquesta comunitat lingüística “es deslliga completament” de l’espanyola. El senyor Domingo hauria de saber que aquest deslligament el van començar ells ja fa molta d’estona. Fet i fet, devers l’any 96 -o potser abans- vaig intentar donar d’alta el meu flamant web que tenia al servidor de Readysoft a un cercador espanyol. La resposta que vaig obtenir deixava poc marge al dubte: Sentimos no poder dar de alta su página web porque no està en español. Durant un temps vaig tenir aquest missatge a l’entrada del web. I ara es queixen que ens deslliguem perquè podrem identificar-nos amb el .cat? De què van?

DUES.
Diuen que en Samuel Goldwyn -sí, el de la Metro Goldwyn Mayer- era conegut per les ficades de pota que acostumava a fer, entre les quals destaca amb llum pròpia la que va fer quan va quedar entusiasmat per un guió que li van presentar, el qual volia convertir en pel·lícula. Eren el temps de la cacera de bruixes i un dels seus ajudants li va fer notar que les dues protagonistes eren lesbianes. La resposta de Goldwyn ha quedat per a la història dels despropòsits: No hi fa res. Les farem americanes!. Sembla que el portaveu del Govern de les Illes Balears ha optat per imitar Goldwyn ja que ha dit que no adoptaran el .cat per a les webs oficials de les Illes perquè les Illes Balears són part d’Espanya i no de Catalunya. La qual cosa demostra la ignorància -si és que no és una altra cosa- del govern, a través del seu portaveu, atès que hi ha la mateixa relació entre el .cat i la resposta del portaveu que la que hi pugui haver entre l’orientació sexual de les protagonistes de la història i la resposta de Goldwyn. Tanmateix, no calia que ho diguessin: ja n’hi ha prou a mirar el que han fet amb els nivells de Català o IB3. I tot això sense oblidar la clausura de SomRàdio.

Temps de verema

verema (petita)
Aquesta és una fotografia de la col·lecció de Francesc Bonnín, fotògraf de Felanitx, conegut amb el nom Mut Masseta. Ara és el temps de la verema i, per consegüent aquests dies fa anys (quants?) que va ser feta. Tal com explic en el meu article d’aquesta setmana del Diari de Balears, la col·lecció va ser rescatada per Llàtzer Méndez, de forma certament rocambolesca. El cd que les conté, editat pel mateix Llàtzer, ha estat distribuït amb un text que acaba amb aquest paràgraf, és a dir una llicència Creative Commons no comercial:

Està clar que cadascú farà el que voldrà amb aquest C.D., però m’agradaria que així com jo NO HE INTENTAT LUCRAR-ME, NI PUBLICAR-HO COM A TAL a fi de que tothom ho pogués aconseguir d’una manera gratuïta, es seguís la mateixa filosofia d’aquest projecte fent les copies necessàries a persones amb bones intencions i passant-ho d’un a l’altre fins que hagi arribat a tothom.

Demanaria també que aquest document de text vagi sempre acompanyat de les copies que es realitzin.

Gràcies.

Llàtzer Méndez
Felanitx, 24 de juliol de 2005

Podeu clicar sobre la fotografia si la voleu veure més gran. I si seguiu llegint trobareu el text complet -certament notable- que va amb la col·lecció de fotografies. Continua la lectura de Temps de verema

En Baleares

pàgina de El Pais “En Baleares” és el títol d’una secció que ocupa, els diumenges, la darrera pàgina de l’edició de Catalunya de “El País” que es distribueix a les Illes. N’Andreu Manresa, n’és el responsable d’aquesta pàgina dedicada a explicar històries de la vida i dels miracles de la gent de les Illes. He de dir que totes les vegades que m’ha esmentat -la qual cosa fa tot sovint- ho fa d’una manera amable i elogiosa per a aquelles coses que motiven la cita. Particularment, em va impressionar -i molt- les dues vegades que em va esmentar amb relació a l’homenatge -en forma d’article recollit a La Seducció de les Noves Tecnologies– que vaig fer al meu pare quan va morir. Fet i fet, n’Andreu va tenir el llibre a les seves mans abans que jo mateix i per això mateix li vaig demanar que en fes la presentació a Palma, la qual cosa va fer extraordinàriament bé. Tot això ve a rotllo perquè l’article d’avui està dedicat llistar un grapat (“un parell” o “una partida” que diríem per aquí) de blocs de les Illes. El títol és justament “Un puñado de ‘blogs'” i el subtítol és “Algunas sugerencias para un menú no exhaustivo de navegación en Internet por una parte de la realidad balear”. Fa una repassada molt interessant i, tot i que algú hi pot trobar mancances notables, com la del bloc d’en Benjamí , sens dubte la selecció que ha fet és bona i significativa i mostra que, en això, també n’Andreu està molt ben informat. Tanmateix, he de dir que si m’he decidit a escanejar la plana del diari i fer aquest apunt és perquè estic segur que en Pere Quintana estarà ben content de veure com l’esmenten i no crec que a allà on és ara -a França- li arribi aquesta edició de “El País”. Així que, Pere, va per tu.

N.B. 1: Òbviament, si clicau sobre la imatge podreu veure tot l’article i el podreu llegir.
N.B. 2: Aquests són tres apunts del bloc en el quals ja n’he parlat de n’Andreu: (1), (2), i (3).