Avui rectifiquen -en part- la remor de dimarts. Ara ja saben que no és en Miquel, sinó que és en Pere. Tot indica que el secret de la rectificació vendria per mor de l’adjectiu de “catalanista” aplicat al Miquel Deyá real. De l’altra pat de la rectificació sembla que no s’hagin adonat i això que em consta que ho saben. Per altra banda no entenc com no parlen d’altres possibles candidatures que s’estan configurant de bon de veres. Fins i tot jo, des de Barcelona estant, que n’he sentit a parlar. I com que no em puc creure que ells no, no acab d’entendre -o sí- quins interessos els mouen a parlar d’uns i no dels altres. Curiós, no?
Categoria: General
Per ventura s’ho haurien de fer mirar
Ben prest avui en Benjamí m’ha avisat que El Mundo publicava això que surt a la dreta. Literalment, m’he quedat de pasta de moniato. Entre d’altres menuderies, resulta que no sé qui pugui ser el tal “Miquel Deyá”, de la línia catalanista, cal suposar que es refereixen al també candidat a rector a les passades eleccions, en Pere Deyá. En qualsevol cas, els autors d’aquest suelto semblen no estar als cas que des de principis d’any estic -amb un permís de la UIB- fent de vicerector a la la Universitat Oberta de Catalunya i, francament, resulta molt difícil preparar una campanya electoral a una universitat quan, de fet, estàs treballant a una altra que cau enfora i separada per un tros de Mediterrània. Francament, no m’hi veig amb cor. No es que estigui gaire al cas, però aquesta, diguem-ne, informació té tota la pinta de ser una de les habituals maniobres d’intoxicació. Pel que jo sé, l’actual rector ha manifestat que no dirà si es presenta a la reelecció fins passat l’estiu i aquesta remor mostraria la preocupació que tenen els que l’han propagat sobre el fet que, cas que no s’hi torni a presentar, els possibles candidats tenguin un perfil que no els vagi bé i d’aquí això de catalanistes. Ja veuran com el proper serà sobre possibles candidats d’esquerres, i així tractar de conjurar els seus malsons. Per altra banda, no sé que haurien dit sobre la meva pertinença a la línia catalanista si haguessin sabut que estic a Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya. Bufff!
Això és un pirata, això no ho és.
La CEA, associació americana de fabricants de electrodomèstics, ha publicat aquest anunci. Ho poden dir més fort, però no més clar. En Benjamí m’ho ha enviat. La imatge està agafada del web de la Electronic Frontier Foundation. Si feis clic sobre la imatge, podeu accedir a una versió .pdf de l’anunci.
(Per cert, ja fa dies que aquest web també és accessible amb l’adreça lvalverde.cat)
Viu o mort?
Vist i fotografiat a l’edifici Ramon Llull de la UIB el dilluns 10 d’abril. El cartell no especifica si és igual viu que mort i, sobre tot no parla de recompensa per aquelles persones que puguin donar algun indici que dugui a la captura/trobada del professor en qüestió. Crec que ajudaria aquesta informació i, també, si haguessin fet el cartell més gran i vistós. De tota manera, que tinguin sort, ells i els encarregats de trobar-lo. Tampoc no especifica si és que l’han perdut a mig camí o és que encara no ha arribat, cal suposar que deu ser la segona, perquè si fos la primera, seria imperdonable que no hi hagués una foto.
Microsoft a Mallorca en Xarxa
Dediquem aquesta fotografia -feta als estudis d’Ona Mallorca de Palma, el passat divendres 24 de març- a tots aquells (i aquelles) que diuen que som uns talibans amb això del programari lliure. En Carles Grau -el que està al mig entre en Benjamí i jo mateix- és el director de Microsoft a Catalunya, País Valencià i Balears (això dels Països Catalans sembla que ho tenen més clar les multinacionals que molta altra gent). També convidem a escoltar el Mallorca en Xarxa del divendres passat (sí, ja ho sé, l’enllaç d’aquí a la dreta diu “Els dilluns …”, però em fa mandra canviar-ho). Si l’escolten -i l’entenen- podran veure que podem parlar amb tothom i contrastar punts de vista, altre cosa ben diferent és que hi hagi alguna casta d’aproximació. Ells defensen una visió i nosaltres una altra. Ells tenen molts més recursos que nosaltres, i nosaltres només tenim la raó (i que quedi clar que això no vol dir que ells no en puguin tenir de raó, però sobretot tenen recursos). Va ser un programa divertit, en Carles va mostrar les seves habilitats, entre les que no ocupa un lloc menor la gosadia de tancar-se a un estudi per fer un programa en directe, sense un guió previ, amb quatre interlocutors defensors del programari lliure. I al final vam anar a fer una copa. Això sí, cadascú amb les seves idees i principis. Queda dit.
Jo també
Fa molts d’anys, durant la meva primera estada a Berkeley (el 1983), em van explicar un acudit jueu que només podia entendre del tot un catòlic, o algú que hagués estat sotmès a una “sòlida” formació catòlica. La cosa va d’una família jueva que es muda a viure a una nova ciutat, a la qual la millor escola és catòlica. No sense algunes prevencions, els pares apunten el fill a aquesta escola i, al cap de poc temps, observen amb preocupació que el fill comença a mostrar algunes desviacions catòliques. El pare decideix anar a consultar amb el rabí de la comunitat i aquest li diu que ell també tenia un fill i que s’havia trobat amb el mateix problema. Per resoldre’l havia fet servir la seva influència com a rabí per demanar consell a Déu. El pare, impacient, demana al rabí quina havia estat la resposta de Déu. El rabí, de forma lacònica, contesta que aquest li havia dit “Jo també en vaig tenir un de fill”.
I jo també en tenc un de fill que m’ha acompanyat en aquest darrer viatge que he fet per Estats Units i que ha relatat -des de la seva visió particular- en el seu blog. També és obra seva el gif animat que acompanya aquest apunt. No m’ha quedat més remei que posar-lo aquí, si no volia que s’enfadàs. El gif està fet a partir de dues fotografies que va fer a Cambridge, davant l’edifici del MIT que ocupen els informàtics. Ja m’ho perdonareu la futesa.
Per cert …
La maqueta del tren elèctric dels hackers de l’MIT estava situada a l’Edifici 20, el de la fotografia de l’esquerra. Un edifici construït durant la segona guerra mundial i que sembla que ja havia complert el seu cicle vital, ja que devers el 1998 va ser demolit –amb tots els honors– per construir en el mateix lloc el nou edifici pels informàtics. El resultat -certament espectacular i xocant- és l’edifici de Frank Geary, del qual la segona fotografia en mostra un detall. I no, no és una innocentada. Segur. Com tampoc no ho és el fet que va ser contruït amb la pasta d’en Bill i Melissa Gates, entre la de molta d’altra gent. Diuen que en Gates va escriure la xifra que estava disposat a posar-hi en un tovalló d’un restaurant. Tanmateix, amb o sense en Gates, paga la pena visitar-lo i dedicar una estona contemplar-lo. I això ho diu algú que encara no ha anat a veure el Guggenheim a Bilbao.
Vist a l’aeroport de Bolonya
Dilluns passat vaig veure aquesta imatge a l’aeroport de Bolonya i, naturalment, no vaig poder resistir la temptació de fer-li una foto. El cartell estava just devora l’aparellatge del control de seguretat i, al segon flash, va venir un carabinieri que em va demanar de què anava. Jo li vaig explicar i ell em va dir que estava prohibit fotografiar la zona de seguretat i em va demanar si li podia mostrar les fotos que havia fet. Sort vaig tenir que la màquina era digital, perquè, si no ho arriba a ser, possiblement li hauria hagut de deixar el carret i m’hauria perdut les fotos que tot just acabava de fer des de la sensacional cúpula del Duomo de Florència, deguda a Brunelleschi. No és que siguin gran cosa les fotos, però com que vaig haver de pujar 463 esglaons per poder-les fer, les consider absolutament irrepetibles.
Tanmateix el cartell també és decebedor, no es tracta d’un anunci de promoció de les excel·lències de lo digital, no. Va de les excel·lències que té pagar els imposts a través d’Internet. En resum: siguis súbdit, ciutadà o ciutadà digital, cal pagar els imposts, la única diferència rau en el mètode de pagament.
Avui fa vint-i-vuit anys
Sovint, quan un hom parla de la construcció d’Internet només pensa en els pioners que varen fer la part física de la xarxa, els protocols i programes que l’han fet possible. Però Internet és molt més que aquesta part física, i per això cal tenir present la tasca dels altres pioners, els que varen omplir de continguts la xarxa tot aprofitant les possibilitats de les noves maneres de comunicar persones que la part física obria. Justament va ser el 16 de febrer de l’any 1978 a Chicago que va entrar en funcionament el primer Bulletin Board System, BBS o fòrum virtual i que són en bona part els que varen fer aquesta important tasca de crear comunitats virtuals. El primer BBS tenia per nom CBBS i sembla que el que va accelerar la seva aparició va ser una gran nevada que va caure aquells dies a Chicago. El que surt a la foto és Ward Christensen, l’artífex del CBBS.
Desconcertant (o no)
Ja fa algunes setmanes que he descobert un fet que em fa ballar el cap: resulta que, com és obvi, els últims dos mesos he escrit més aviat poc -per no dir gens- en aquest blog, però curiosament el nombre de visites ha augmentat de forma notable. I la tendència s’ha vist accentuada, si l’augment de desembre (quatre apunts) ja va ser significatiu, el de gener (un apunt, in extremis) ha estat encara més gran. I cap de les poques interpretacions que em venen al cap és gaire positiva. Hi va haver algú (crec que en Benjamí) que va intentar calmar la meva angoixa tot assegurant que l’augment de les visites és degut a l’ansietat que provoca en els lectors la manca d’apunts i que fa que ho mirin una vegada i una altra per veure si, per fi, hi apareix alguna cosa. Ho agreixo de debò.