Categoria: General

Aquí teniu el pronòstic per l’any que comença demà del felanitxer Mestre Pere Esperança. Més avall trobareu un article del 2003 en el qual explicava alguns detalls d’aquest “endevinador” i del llibre del 1859 que conté el seu pronòstic perpetu. Sembla que amb això dels lladres no anava errat, esperem que si hi estigués amb això del rei violent i sanguinari, o que no toqui a aquesta tongada de 28 anys.
Mestre Pere Esperança (Diari de Balears,31 de desembre del 2003)
Cada any, quan arriben aquestes dates, el setmanari Felanitx acostuma a publicar el pronòstic de Mestre Esperança per a l’any que és a punt de començar. El pronòstic està extret d’un opuscle publicat el 1859 per la Impremta Guasp de Palma amb el títol Pronóstic perpetuo que feu Mestre Pere Esperansa teixidor d’ofici, natural de la vila de Felanitx (sic.) Gràcies a la gentilesa d’En Tomeu Pou, director del Felanitx, que m’ha deixat consultar el seu exemplar, he pogut accedir a aquesta petita meravella. Amb només setze pàgines, Mestre Pere ens va deixar escrit, per a la posterioritat, els grans trets del que passaria cada any, això sí, posant tot l’èmfasi en allò que era rellevant a la vida d’un indret com és Felanitx, és a dir, el temps, les collites, el bestiar, la salut pública, les guerres i algun referent a la «jet set», cosa que passa en el pronòstic d’enguany, segons el qual prediu «la mort d’una gran senyora molt rica». Dit altrament, pràcticament la mateixa estructura d’un telenotícies d’avui en dia, només que això de les collites i el bestiar ara surt baix un epígraf més general: economia i finances. Només per això ja seria digne de tota l’atenció i interès aquest pronòstic, fet per un humil teixidor de Felanitx, nascut a les primeries del segle desset i de qui no s’acaba de saber ben bé com va arribar a tenir uns coneixements astrològics suficients com per gosar fer un pronòstic perpetu. De ben segur que, si per comptes de néixer a Felanitx, hagués nascut -o publicat el seu llibre- a Lió o a qualsevol altre indret de França, i també en lloc de dir-ne pronòstic, n’hagués dit profecia, ara seria, pel cap baix, tan conegut com ho pugui ser en Nostradamus. Continua la lectura de Pronòstic pel 2007: “En aquests anys es veuran molts de lladres”

Un dels grans inconvenients que té el telèfon fix és que hi ha guies, d’accés públic, en les quals hi surt el teu nom i l’adreça i és una autèntica feinada aconseguir no sortir-hi. Aquestes guies són emprades per gent -no sempre tan honrada com seria necessari- per intentar vendre alguna cosa. Bé, estic segur que no dic res de nou amb això, ja que no em puc imaginar un abonat que no hagi rebut mai una telefonada d’aquestes. Però sí volia contar que he trobat un mètode -que ha resultat ser infal·lible- per sortir-ne bé i aviat d’aquestes telefonades inconvenients. Avui mateix l’he provat i ha estat definitiu. El cas és que després de devers mitja dotzena llarga de telefonades per intentar aconseguir parlar amb mi, un d’aquests serveis de venda telefònica ho ha aconseguit i tot plegat era per oferir-me per 10 euros els mateixos serveis que tenc ara d’Internet i telèfon i que em costen devers 50 euros. Era ben clar, un any amb aquest preu i el doble, 20 euros, pel segon. Un mes a prova sense compromís i, si no m’agradava, tornàvem enrere la barrina i ja està. La veritat és que l’oferta era llaminera, feta per una veu de dona agradable, que em tractava de vostè i pel meu nom. Tot ben preparat per caure en el parany. Però, quan estava a punt d’engrunar-m’hi, he recordat una estratègia que m’havia funcionat d’altres vegades i que és una cosa tan simple com, amb l’excusa que som d’una altra generació, d’aquelles que troba que les paraules se les emporta el vent i que m’agradava llegir les coses sobre paper, a veure si em podien enviar la proposta per escrit per tal de poder-la analitzar poc a poc i pensar-hi. En resum, li he dit que no tenia per costum comprar res per telèfon, sense poder estudiar les condicions poc a poc. Oli en un llum: la veu agradable, la mateixa que m’havia telefonat més de mitja dotzena de vegades fins que no m’ha aplegat, de cop en sec, s’ha excusat, s’ha acomiadat i ha penjat. Fantàstic!. No devia ser gaire clara aquesta oferta que no em podien passar per escrit. Així que ja ho sabeu: si us volen vendre res per telèfon, primer demaneu que us facin arribar la proposta per escrit. Poden passar dues coses: que us enviïn a pastar -com m’ha passat a mi- i tot això que hi heu guanyat, o que us facin cas i us enviïn la proposta per escrit. Si és així, ja depèn de les vostres capacitats lectores per prendre la decisió correcta. Tot això mentre l’autoritat (in)competent no reguli i sancioni aquesta casta de pràctiques. No podran dir que no estiguin avisats.
(Escrit per a El Felanitxer)

P.S.: Mentre cercava una imatge per il·lustrar aquest apunt, he trobat aquest web amb una llarga i interessant llista de respostes útils a telefonades d’aquest estil

Fet i fet, no m’ho havia acabat de creure. Ahir vaig tenir un breu intercanvi de correus amb en Vint Cerf en els quals em deia que avui el podria reconèixer fàcilment a la conferència plenària d’Educause perquè portaria el vestit acadèmic de la UIB. I, efectivament, avui -dimarts 10, en la meva referència aquí a Dallas- ha sortit a fer la conferència inaugural d’aquest congrés amb el vestit acadèmic de Doctor Honoris Causa per la UIB. És inconfusible -i únic- per mor del birret, inspirat en el de la Universitat Lul·liana que es conserva a la UIB i que té representats tots els colors corresponents als estudis que en ella s’impartien. Ha començat per fer una referència al vestit -la qual cosa ha emprat com a excusa per anomenar-me a mi i la UIB- i després ha fet una interessant conferència que ha començat per demanar-se si el terme “Computer Science” -Ciències de la Computació- no és un oximoron i ha acabat per reivindicar un pla de contingència -com el que van desenvolupar a rel del llançament de l’Sputnik- per tal de tornar atreure els joves als estudis científics, després de passar per diversos aspectes clau que han d’encarar els professionals de les tecnologies de la informació en general i, molt en particular, els involucrats en tots els nivells educatius. Mentre anava progressant en la seva xerrada, he vist que els colors del birret de la UIB s’adiuen amb els del logo de Google i, certament, el vestit també s’esqueia amb la seva feina actual: vice-president de Google i evangelista d’Internet en cap. Naturalment, els últims moment de la seva presentació han estat dedicats a parlar de l’estat actual de la seva cabòria de fa anys com és la Internet extraplanetària, de la qual, ha dit, ja està a punt de les primeres proves reals.
Naturalment, després de la conferència l’he saludat i ens han fet aquesta foto.

Per difícil que pugui semblar encara queden lectors d’aquest bloc semi abandonat, com ho demostra el fet que, ahir, un d’aquests lectors (i nogensmenys, amic) em va enviar un sms per dir-me que el seu antivirus l’indicava que el meu blog li volia carregar un troià. El vaig creure i em vaig regirar i vaig intentar esbrinar que passava: ben aviat en Benjamí em va dir que no hi havia res de res i avui he descobert que cPanel -el tauler d’administració del web- em permet passar un antivirus a tot el lloc: ho he fet i res de res. Quin descans! (si l’antivirus carbura).

De part del meu fill: que enllaci els seus blogs (en té dos per falta d’un) i que demani excuses per no actualitzar el blog ja que, sempre segons ell, estic embarcat en un projecte molt prometedor. Aquí van els enllaços:

Joan Genís i El Racó

Queda dit.

P.S.: Pels que no estiguin al cas: això de nogensmenys, amic ve d’un famós encapçalament d’una carta del matemàtic Don Julio Rey Pastor: Querido colega, y no obstante amigo. També li atribueixen a Don Julio una frase molt càustica: Son unos matemáticos muy serios. No se rien nunca.