Se n’afluixen

màquina d'escriureDiu aquesta notícia de Los Angeles Times que comença a haver-hi un nombre considerable de persones que estan retornant a fer servir els ordinadors com les velles màquines d’escriure ja que se n’aflueixen de connectar-se a Internet, per mor dels problemes vinculats als virus, als programes espia, i al caramull de spam que reben. Com és habitual en els diaris americans, l’article està confegit a partir de diverses històries concretes, a les quals cal afegir opinions d’experts sobre la matèria, per acabar amb algunes conclusions. Tanmateix, l’autor de l’article falla estrepitosament en el diagnòstic i, sobre tot, en aconsellar aquests frustrats usuaris. Identifica dos culpables d’aquesta situació: primer, l’arquitectura oberta d’Internet i, segon, errors en el disseny del windows. Fins i tot no s’està d’esmentar que el mateix Bill Gates ha estat víctima de spyware. Però ignora olímpicament que els ordinadors amb programari lliure, tot i estar exposats a l’arquitectura oberta d’Internet, no tenen aquests problemes, la majoria dels quals són només culpa del windows. Dit altrament, el problema no és la xarxa, els virus o els programes d’espionatge, sinó el windows. Tots els usuaris que descriu l’article deixarien immediatament de sentir-se frustrats si l’abandonassin i fessin servir programari lliure en els seus ordinadors. Fins i tot, podrien reduir considerablement els problemes relacionats amb el correu spam. Només ho han de provar i ho veuran clar. Per altra banda, no puc entendre com algú pot haver pagat, com s’assegura a l’article, devers 3000 dòlars per fer-se llevar spyware del seu ordinador: Això sí que és costar més el pa que el peix.

La imatge està agafada d’aquí.

Auster i l’obediència dels pobles

Portada de La Nit de l'OracleLa nit de l’oracle és el títol de la darrera novel·la de Paul Auster que he llegit (avui l’he acabada). M’agrada com escriu i, des que vaig gaudir de Vaig creure que el meu pare era Déu, procur no deixar passar cap llibre seu sense llegir. M’ha impressionat la següent reflexió que, a La nit de l’oracle, Auster posa en boca d’un dels seus personatges. Va així:

La idea és que els governs sempre necessiten enemics, fins i tot quan no estan en guerra. Si no tens un enemic real, te n’inventes un i fas córrer la veu. Això espanta la població, i quan la gent està espantada tendeix a obeir.

Més que una reflexió, sembla que és tracta d’una crònica real com ella sola o, millor, d’una màxima de Maquiavel. La primera edició americana d’aquesta novel·la data del 2003.

Burocràcia a l’era digital

fotocòpiaEm va passar no fa gaires dies. vaig anar a entregar uns papers a una conselleria del govern autònom i em varem pegar un cop de “llei de registre” que em va deixar bocabadat. La cosa era que havia aconseguit el formulari que havia de presentar a Internet (un gran avanç!) i com que me’n volia quedar una còpia segellada, per comptes d’escanejar el full emplenat i tornar-lo a imprimir, vaig optar per una solució més eficaç com era tornar a emplenar -amb les mateixes dades- un altre full. Continua la lectura de Burocràcia a l’era digital

Cap al 2005

calaixos per somnis

Tot i córrer el risc de semblar poc original i repetitiu, he de confessar que per encarar el nou any no he trobat res millor que aquest poema de Miquel Martí i Pol:

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.

Serem allò que vulguem ser.

Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.

Aquí podeu escoltar com el canta el grup Espiral d’Embulls.

Per molts d’anys!

El cosí d’en David i l’accés a la cultura

DBravo a l'Anselm TurmedaÉs només una de les històries que explica en David Bravo en el decurs de la seva conferència La mentiras más famosas sobre la pirateria. És el que diu que li ha passat al seu cosí de disset anys afeccionat a veure pel·lícules d’en Bud Spencer i escoltar cançons de na Cristina Aguilera i similars. La seva cultura s’alimentava únicament d’aquestes fonts. Tot va canviar un bon dia, quan el cosí d’en David va descobrir les xarxes p2p d’intercanvi d’arxius. Des d’aleshores el cosí d’en David veu pelis d’en Woody Allen, escolta en Bob Dylan i, fins i tot, parla de Noam Chomsky. I ara que preguntin quins són els beneficis de les noves formes d’accés a la cultura que propicien les tecnologies digitals en general, i aquestes xarxes en particular. Continua la lectura de El cosí d’en David i l’accés a la cultura

El màster del moix

ClapadaLa Trinity Southern University era fins fa pocs dies una universitat que estava ben orgullosa de poder oferir als seus alumnes “la possibilitat de fer servir la seva experiència i educació prèvies per a obtenir titulacions acadèmiques, per comptes d’haver d’assistir a classes.” Un concepte revolucionari que, gràcies a una hàbil utilització d’Internet havia procurat a molts professionals la felicitat de veure recompensada la seva llarga i dura carrera de feina amb el reconeixement d’un títol universitari, el qual podia anar des d’una simple diplomatura fins a un màster, entre els quals, el més preuat és el mític MBA, Master in Business Administration. La idea, simple i brillant consistia a demanar el currículum dels candidats i, previ pagament de les taxes, expedir el corresponent títol d’acord amb els mèrits esgrimits. I no era gaire car, tanmateix que són 300 o 400 euros, si el que es tracta és de reconèixer tot allò que s’ha hagut d’aprendre a base d’esforç i suor i no assistint simplement a avorrides classes. El problema, ja s’ho poden imaginar, ha sortit quan el fiscal general de l’estat de Pennsylvania va decidir matricular el seu moix Continua la lectura de El màster del moix

És millor educar que reprimir

Acudit
El govern australià ha demostrat tenir seny i ha rebutjat imposar als proveidors d’Internet l’obligatorietat de posar filtres per tal de parar la pornografia infantil. Això, al menys és el que diu aquesta notícia, la qual m’ha arribat a través de Slashdot. La ministra de comunicacions ha dit que el seu govern ha estudiat camins per a prevenir la pornografia infantil, entre els quals ha considerat la imposició d’un filtre nacional com el que sembla que hi ha a Anglaterra, però l’han rebutjat. Primer perquè seria molt car sense que això garantís la solució al problema. Per contra diu que el que seu govern propugna és una major informació i la supervisió dels pares, per la qual cosa ha dotat amb 30 milions de dòlars australians un programa destinat a educar els pares.

I aquí, per si no estava clar que som a les antípodes, el govern autònom Continua la lectura de És millor educar que reprimir

El Cangur 2005 i un concurs de relats amb contingut matemàtic

Logo CangurLa Societat Catalana de Matemàtiques ha convocat les proves Cangur 2005. Com ha estat habitual en les darreres edicions, a les Illes Balears tenen cura del desenvolupament d’aquestes proves la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern i el Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB, amb el patrocini de la Banca March i d’altres entitats. Estem acabant els detalls de la convocatòria i està previst que, ben aviat, tots els centres de les Illes rebran una carta de la Direcció General d’Innovació convidant a la participació i amb les instruccions concretes per a la inscripció. El dia triat per fer les proves és el dimecres sis d’abril de 2005.

A més, enguany, per celebrar el desè aniversari que la SCM organitza aquestes proves, també ha convocat un concurs de relats amb contingut matemàtic. Les bases d’aquest concurs són aquí i, com podeu comprovar, està obert a tots els alumnes de segon cicle d’ESO i Batxillerat de parla catalana, ja que, Els relats han de ser redactats en català, la llengua de les terres on la gent diu “Bon dia!”. Per a aquest concurs de relats, a diferència del que passa amb el Cangur, la convocatòria és única per tots els Països Catalans i, una vegada més, oberta a tots els centres. Així si coneixeu algú que estigui en edat de participar-hi, animeu-lo. El premi s’ho paga: un ordinador portàtil.

Salvem els iPods


Segons una informació de Wired, aquest és el crit de guerra d’un moviment d’estudiants universitaris americans que s’han organitzat a l’entorn del moviment Free Culture, nom agafat de l’extraordinari llibre del mateix títol de Lawrence Lessig, professor de dret de la Universitat de Stanford, impulsor del Creative Commons, una forma flexible de copyright, i defensor aferrissat de la cultura no comercial, la qual està essent ofegada pels representants dels mitjans de producció de la cultura comercial amb la seva barroera lluita contra les possibilitats de creació i comunicació que les tecnologies actuals ofereixen. Els arguments i fets de Lessig, molt ben documentats, vendrien a quedar ben resumits en aquesta mena de sil·logisme, el qual subscric amb entusiasme:

1.- La creativitat i la innovació sempre es construeixen sobre el passat.
2.- El passat sempre tracta de controlar la creativitat que munta en ell.
3.- Les societats lliures possibiliten el futur tot limitant aquest poder del passat.
4.- De cada dia que passa, la nostra és una societat menys i menys lliure.

Salvem els iPods és també el nom d’una web muntada per aquests estudiants, en la qual expliquen les raons de la seva oposició als abusos de les constants reformes de les lleis que, amb l’excusa de protegir la propietat intel·lectual, estan esdevenint ridícules barreres per a la creativitat. Els iPod s’han convertit en un símbol del que podria passar si tira endavant un projecte de llei que responsabilitza els fabricants de les pràctiques il·legals que es puguin fer amb els seus productes.

Des d’aquí hom es pot descarregar una versió .pdf del llibre original de Lessig, i aquí hom pot trobar una versió en castellà del llibre en diferents formats.