Avui, que els diaris venen plens dels resultats de diversos sondeigs d’opinió sobre el projecte d’Estatut de Catalunya, resulta convenient recordar el que diu Neil Postman a la pàgina 151 de Technòpoli:
En general, els sondeigs no fan cas del que les persones saben dels temes sobre els quals se’ls pregunta. (…) imaginem-nos que pensaríem dels sondeigs si les preguntes es fessin per parelles, indicant el que les persones “creuen” i el que “saben” sobre els temes. Si se’m permet d’inventar-me unes xifres, suposem que llegim el següent: “El darrer sondeig indica que el 72% del públic americà creu que hauríem de retirar l’ajut econòmic a Nicaragua. Dels que han expressat aquesta opinió, el 28% creia que Nicaragua era a l’Àsia central, el 18% creia que era una illa prop de Nova Zelanda i el 27,4 % creia que “els africans s’han d’ajudar ells mateixos”, evidentment confonent Nicaragua amb Nigèria. És més, dels enquestats, el 61,8% no sabia que donàvem ajut econòmic a Nicaragua i el 23% no sabia què és “l’ajut econòmic”. Si els enquestadors donessin aquesta informació, el prestigi i el poder dels sondeigs es reduiria força.
La pregunta ara és, quantes de les persones que han donat la seva opinió en aquest sondeig han llegit o s’han informat, encara que només sigui un poc, sobre el contingut d’aquest projecte d’Estatut?
A què és una bona pregunta?
Referència: Postman, N. (1994). Technòpoli. Llibres de l’Índex, Barcelona.
If you take any world problem, any issue on the planet, the solution to that problem certainly includes education
Amb el segon correu a Iberia Plus he tingut més sort que amb el primer. Avui mateix he obtingut resposta i, en una primera aproximació, jo diria que és prou satisfactòria. Ara veurem si la cosa passa de les bones intencions. Aquest és el text del correu:
Diuen els d’Iberia Plus que és molt fàcil fer servir el seu sistema de chek in on line. Diuen també que només per ser membre del programa de punts, ja hi tens dret. I les dues coses són mentida: ja que, a més de ser membre d’Iberia Plus, t’obliguen a ser membre de la secta dels usuaris de windows. I fins aquí podíem arribar. El fet és que cada vegada que he d’agafar un vol d’Iberia rep un correu com el de la imatge. Amb la freqüència que ho faig, això ho s’acosta bastant a spam. Com el de l’estafa nigeriana/espanyola. Per això mateix els hi he enviat aquests dos correus. Potser algú dirà que el que he de fer és deixar de volar amb Iberia i/o esborrar-me d’Iberia Plus: usuari de windows no, però idiota tampoc. 
UNA. Segons “El Periodico”, el president de l’Associació Espanyola d’Internautes, Víctor Domingo, considera que l’obtenció del domini .cat suposa “un èxit” per a la comunitat catalana, però en la xarxa ha produït “un cert ressentiment”, ja que, amb el .cat de primer nivell, aquesta comunitat lingüística “es deslliga completament” de l’espanyola. El senyor Domingo hauria de saber que aquest deslligament el van començar ells ja fa molta d’estona. Fet i fet, devers l’any 96 -o potser abans- vaig intentar donar d’alta el meu flamant web que tenia al servidor de Readysoft a un cercador espanyol. La resposta que vaig obtenir deixava poc marge al dubte: Sentimos no poder dar de alta su página web porque no està en español. Durant un temps vaig tenir aquest missatge a l’entrada del web. I ara es queixen que ens deslliguem perquè podrem identificar-nos amb el .cat? De què van?
“En Baleares” és el títol d’una secció que ocupa, els diumenges, la darrera pàgina de l’edició de Catalunya de “El País” que es distribueix a les Illes. N’Andreu Manresa, n’és el responsable d’aquesta pàgina dedicada a explicar històries de la vida i dels miracles de la gent de les Illes. He de dir que totes les vegades que m’ha esmentat -la qual cosa fa tot sovint- ho fa d’una manera amable i elogiosa per a aquelles coses que motiven la cita. Particularment, em va impressionar -i molt- les dues vegades que em va esmentar amb relació a l’homenatge -en forma d’article recollit a La Seducció de les Noves Tecnologies– que vaig fer al meu pare quan va morir. Fet i fet, n’Andreu va tenir el llibre a les seves mans abans que jo mateix i per això mateix li vaig demanar que en fes la presentació a Palma, la qual cosa va fer extraordinàriament bé. Tot això ve a rotllo perquè l’article d’avui està dedicat llistar un grapat (“un parell” o “una partida” que diríem per aquí) de blocs de les Illes. El títol és justament “Un puñado de ‘blogs’” i el subtítol és “Algunas sugerencias para un menú no exhaustivo de navegación en Internet por una parte de la realidad balear”. Fa una repassada molt interessant i, tot i que algú hi pot trobar mancances notables, com la del 
La Universitat de Massachussets acaba d’anunciar que dos dels seus investigadors -una candidata a doctora i el seu director de tesis- han trobat un algorisme que confirmaria la hipòtesi (o efecte) del 
A Kurtztown, de Pennsylvania, un grup de tretze alumnes de batxillerat -tots ells al voltant dels 15 anys- estan acusats de greus crims comesos amb els ordinadors dels seu institut. L’acusació els pot costar passar per centres de detenció juvenils, llibertat condicional i treballs comunitaris. El crim: haver esbrinat el password de l’administrador del sistema i fer-ne ús per a canviar les limitacions d’accés a Internet que aquest els havia posat. Els perillosos delinqüents han pogut, d’aquesta manera, fer servir l’ichat (un missatger instantàni d’Apple) i poca cosa més. Què com havien esbrinat el password? Primer, amb un sofisticat crack: el password estava escrit davall d’un ordinador. Desprès, quan van canviar aquest password en alguns dels ordinadors, varen fer servir un programa ad-hoc que varen trobar a Internet. 
