El número 121 de Le Monde Diplomatique publica un article d’Ignacio Ramonet sobre le control d’Internet, un dels grans temes a tractar a la segona fase de WSIS, la cimera mundial de la Societat de la Informació que s’ha de fer a Tunísia la setmana que ve. Ramonet analitza la qüestió de qui ha de controlar la ICANN, l’organització encarregada de gestionar els noms de domini i que, ara per ara, depèn en última instància del govern dels Estats Units, a través del seu Departament de Comerç. Les raons de Ramonet no estàn malament, tot i que n’hi ha de molt de pes a favor de no tocar res -com les que argumenta, per exemple, Amadeu Abril, amb la seva autoritat i experiència- en el sentit que les alternatives proposades regiren més que la situació actual. Tanmateix, és imperdonable que una veu autoritzada i amb prestigi com la de Ramonet, insisteixi en la llegenda urbana dels inicis d’Internet vinculats a un atac nuclear. Escriu Ramonet que:
La red de Internet es una invención estadounidense de la época de la Guerra Fría. El Pentágono buscaba entonces poner a punto un sistema de comunicación indestructible, que pudiera resistir un ataque atómico, y que permitiera a los responsables políticos y militares que sobrevivieran retomar contacto entre ellos para lanzar el contraataque.
Potser ja passa d’hora que el Ramonet -i tota la resta- sàpiguen que aquest sistema “indestructible” no era Internet i que la intenció no era del Pentàgon, sinó de Paul Baran, de la Rand Corporation, que buscava fer un sistema telefònic -veu- basat en commutació de paquets que pogués superar les limitacions de la feble topologia de la xarxa telefònica americana de l’AT&T, que la feia vulnerable no tant a un atac nuclear com a unes estisores hàbilment emprades en el lloc oportú. Ho explica molt bé Lawrence Lessig a “The Future of Ideas”, però hi ha una multitud de fonts addicionals per a poder-ho comprovar.
Per cert, fa una partida de mesos que en Ramonet i en Ramon Chao (el pare d’en Manu Chao) varen venir a la UIB a presentar el seu llibre Abecedario (subjetivo) de la globalización (Seix Barral, 2004). Hi vaig anar a aquesta presentació i després d’escoltar amb interès i atenció el discurs d’aquests dos militants , líders i no sé si fundadors dels importants i necessaris moviments antiglobalització, vaig tenir l’oportunitat de demanar (va ser la última pregunta del col·loqui) quin sistema operatiu tenia en els seus ordinadors. La resposta de Ramonet va ser un compungit Desafortunadamente, todavía no tengo Linux, i jo no em vaig poder estar de dir-li una cosa com ara Pues hay que empezar por el principio.
Veu autoritzada i amb prestigi la de Ramonet? Mmm. Més aviat jo diria, i generosament, que és un esperit de segon ordre que ajuda els esperits de primer ordre a mantenir-se. A mantenir-se polidament anti-americans, s’entén.
Bon dia!
Podem llegir aquest article en català aquí.
Salutacions
Senyor Valverde… vós també podrieu començar pel principi: com a director del FOBSIC, i en consonància amb la vostra trajectòria, us hauríeu d’haver assegurat que la web del FOBSIC és compatible amb tots els estàndards de la web… però, apalis… resulta que no valida: en 100 línies de codi, 13 errors. Criticar als altres era molt fàcil, però ser consecuent… no, oi?
Estimat Bv, Sí s’ha demanat que la web complís les normes WAI. Però el dissenyador, que és bo però lent, s’ha retardat tant en lliurar-nos el material -pots veure que encara no tenim la web principal-, que en arribar la data de llançament de la campanya, li va venir just per lliurar el que veus. Ara que tenim el material -que hem hagut de penjar “tal qual”- l’anirem millorant fins que compleixi wai, no es preocupi.
P. Moreno, Cap d’Unitat FOBSIC
Sembla que la societat necessiti alimentar-se de llegendes urbanes com aquesta de que internet la van inventar els militars yankees. Encara que la gent sapi que no és certa i ha gent que amolla aquesta mena d’informacions i es queda tan ample. I el més trist és que hi ha un gruix de gent que s’ho creu.