UNA. Segons “El Periodico”, el president de l’Associació Espanyola d’Internautes, Víctor Domingo, considera que l’obtenció del domini .cat suposa “un èxit” per a la comunitat catalana, però en la xarxa ha produït “un cert ressentiment”, ja que, amb el .cat de primer nivell, aquesta comunitat lingüística “es deslliga completament” de l’espanyola. El senyor Domingo hauria de saber que aquest deslligament el van començar ells ja fa molta d’estona. Fet i fet, devers l’any 96 -o potser abans- vaig intentar donar d’alta el meu flamant web que tenia al servidor de Readysoft a un cercador espanyol. La resposta que vaig obtenir deixava poc marge al dubte: Sentimos no poder dar de alta su página web porque no està en español. Durant un temps vaig tenir aquest missatge a l’entrada del web. I ara es queixen que ens deslliguem perquè podrem identificar-nos amb el .cat? De què van?
DUES. Diuen que en Samuel Goldwyn -sí, el de la Metro Goldwyn Mayer- era conegut per les ficades de pota que acostumava a fer, entre les quals destaca amb llum pròpia la que va fer quan va quedar entusiasmat per un guió que li van presentar, el qual volia convertir en pel·lícula. Eren el temps de la cacera de bruixes i un dels seus ajudants li va fer notar que les dues protagonistes eren lesbianes. La resposta de Goldwyn ha quedat per a la història dels despropòsits: No hi fa res. Les farem americanes!. Sembla que el portaveu del Govern de les Illes Balears ha optat per imitar Goldwyn ja que ha dit que no adoptaran el .cat per a les webs oficials de les Illes perquè les Illes Balears són part d’Espanya i no de Catalunya. La qual cosa demostra la ignorància -si és que no és una altra cosa- del govern, a través del seu portaveu, atès que hi ha la mateixa relació entre el .cat i la resposta del portaveu que la que hi pugui haver entre l’orientació sexual de les protagonistes de la història i la resposta de Goldwyn. Tanmateix, no calia que ho diguessin: ja n’hi ha prou a mirar el que han fet amb els nivells de Català o IB3. I tot això sense oblidar la clausura de SomRàdio.
10 pensaments quant a “Dues sobre el .cat”
Els comentaris estan tancats.
endesa.cat ja!
molt bo això d’endesa.cat! xD
Em pareix que t’has passat un poquet i parle desde la ignorancia perque està clar que no se per que no et van deixar tindre aquella pàgina. Pero això no justifica un deslligament tan clar com iniciar un domini .cat que en la meua propia opinió y soc valencià (parle un dialecte de la llengua oficialment reconeguda com a català igual que tu) no està llens consensuat.
Pareix que per a molta gent això de ser l’única llengua que te un domini de primer nivell sense pertanyer a un pais siga sintoma de estar ben orgullós i per a mi no ho es. Si açò fora igual per a totes les llengues que estigueren en el mateix cas que la nostra em pareixeria perfecte . Després d’ aquest article i mira que jo t’he defensat fins a la mort el meu volgut Valverde em pareix una pedanteria, com si fos una venjança després de no deixarte tindre una pàgina en català (cadascú posa les seues regles en les seues pàgines) que no ve al cas i mira que ho sent.
Em pareix perfecte que hi haja un domini .cat però tal i com tu el plantetges he de dir que no, si es que te he entés.
Cheli
http://cheli.immoprestigi.com
Sobre el nou domini ‘puntcat’ i el que ha dit el Govern Balear:
El que ha dit aquest govern no és res si ho comparem amb el que declarava el conseller de la Generalitat Valenciana, González Pons, en què sense demanar-li ningú donava fe del seu patriotisme que es defineix amb aquell vers de l’himne valencià: “Para ofrendar nuevas glorias a España…”
Hola Cheli,
Em sembla que no m’has entès i podria ser perquè jo no m’hagi explicat bé. Mira, jo no vull el domini .cat per deslligar-me de res ni de ningú. El vull per poder tenir una identitat a Internet que altres vegades m’ha estat negada. El que vull dir és que no som jo qui no vulgui ser espanyol: són ells -els altres- els que no m’hi consideren. I de tant en tant se’ls hi veu el llautó. És el cas del cercador quan em van dir que la meva web no estava en espanyol perquè estava en català, o si en vols un exemple més recent, el de l’Esperanza Aguirre quan es lamentava que la seu d’Endesa pogués abandonar el territori nacional (per anar a Barcelona).
Efectivament, el cas del .cat és el primer d’un domini lingüístic i cultural d’una llegua sense estat. Però no té perquè ser l’únic. I no, no es tracta de cap revenja, està clar que cadascú pot tenir les seves regles, però fixa’t bé que em digueren que la meva web no estaba en español i no que no estaba en castellano, raó aquesta que era indiscutible, però són ells els que no ens consideren espanyols, és a dir, són ells els separatistes, ja que -contràriament al que reconeix la Constitució- neguen la diversitat d’Espanya. Per a ells només es pot ser espanyol d’una determinada manera que, mira per on, no és la meva. I pel que dius, tampoc no és la teva.
Llorenç
Cheli: Jo també tenc la carta negant la meva plana al cercador en qüestió.
No és un cas qualsevol, el que explica en Llorenç. Hi estava posada la Generalitat, en aquell moment ben perfumada i fent aclucades d’ull a un PP recent arribat –o a punt d’arribar– al poder.
Jo havia visitat pocs mesos abans la seu d’un proveïdor d’Internet que es deia CINET. Estava muntat per la Generalitat a través de la «Fundació Catalana per a la Recerca» (FCR). CINET estava a un edifici de la FCR, prop de l’Arc de Triomf –Barcelona.
Ens van portar a una habitació petita i ens van mostrar un monitor amb la portada d’un cercador carregat al navegador Netscape 1. Es deia «Olé» i ens van dir, cofois, «l’hem fet nosaltres, és el “Yahoo” d’aquí. Està en proves, el presentarem aviat».
Olé estava fet amb els nostres diners, i per això em va estranyar que el presentés una empresa. La Generalitat d’aleshores feia despotisme il·lustrat amb Internet: pel poble sense el poble [però amb els diners del poble].
Tant que ni volia planes en català.
Bé, la resta d’Olé és història i molta paperassa als jutjats.
Per tot plegat, que va des d’aquest episodi de CINET fins al darrer energumen que em va enviar un missatge insultant-me perquè no escric en cristiano al bloc, el domini .cat serveix per a fer justícia. Per descomptat, jo no vaig a cap web en cap idioma a insultar a cap webmestre. Sempre són ells, els que no ens volen.
Com diu una amiga, na Mercè Molist, el .cat és un hack. Els hack es fan per alterar les realitats que no funcionen prou bé. També ho veig com un hack inspirat en la Declaració d’independència del ciberespai.
El que tu expliques em recorda més al que diuen a aquest altre article.
Miren señores, son ustedes unos capullos españa es una nacion no una tierra de pueblos independientes ni poyas
me haceis reir,weno por cierto yo soy d madrid,bien, decia que me haceis reir todos vosotro los independentistas catalanes gallegos vascos….etc
cataluña no aguantaria sola ni un dia, por que os creeis q francia os proporciona ayuda?
no aguantariais ni un año sin depender de alguien.
LA ÚNICA COMUNIDAD QUE PUEDE INDEPENDIZARSE ES MADRID LA MAS ECONOMICA PERO CON ESFUERZO
A pml (#7): ets tu qui aquí parla per primer pic d’independència. Si és el que vols per Madrid, endavant amb la independència, tens el meu suport si és una decisió escollida pels representants votats per la majoria. Sobre els insults i la forma d’escriure que assassina (o reflecteix) la teva cultura escrita, no res a dir. Aquí són com a exemple del que surt del teu cap. Sempre serveix, encara que sigui per a fer regles de tres al bloc d’un catedràtic en matemàtiques.
‘Deslligament’? Ben a l’inrevés!
El domini .cat pot servir -ja veurem si ho aconseguim- per lligar-nos més estretament entre nosaltres!
Recordem l’exemple de la mata de jonc…
A pml (#7): Ja veus que tenia raó el Cheli (#6) quan deia que sempre ha de sortir algun facha insultant…
Aquí no hem insultat ningú, des de la primera linea de text; només hem expressat la nostra opinió sobre el fet que tenim finalment hi hagi un reconeixament internacional més de la nostra cultura (que ningú ha mai considerat ni superior ni inferior a la espanyola, només una cultura més), però que senzillament és una realitat…
El català existeix i no li fa mal a ningú, qui vol parlar-ho que ho faci, de la mateixa manera que hi ha qui prefereix una poma o una pizza… el fet que a una persona li agradi una cosa no té perquè fer-li despreciar qui en prefereix una diferent.
Al final, si molts catalans no s’hi senten pas, espanyols… és just per la conducta de gent així.