He pogut anar a la inauguració de FesInternet, la festa d’Internet que organitza la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del DURSI, destinada a recollir la tradició de les primigènies “24 hores en la vida del Ciberespai” i que està formada per tot un seguit d’activitats que es perllongaran fins el proper 6 de març. L’acte inaugural ha estat una interessant conferència de Manuel Castells amb el títol “Serveix per res Internet?”. He apuntat algunes de les coses que ha dit en Castells, la major part de les quals són conclusions derivades de les seves investigacions sobre el tema:
La meva generació té una esperança de vida tan llarga que per quan anem a sortir de l’escena ja ens haurem carregat la Societat de la Informació. (Després de comentar l’elevat percentatge de persones majors de 50 anys que rebutgen Internet)
La gent només fa servir la tecnologia per a allò que li és realment útil i, sovint, per a coses molt diferents que les que havien pensat els seus creadors. Això vol dir que és la societat la que controla la tecnologia i no és la tecnologia que condicioni la societat. (Desprès d’esmentar que la velocitat d’acceptació d’Internet, mesurada per l’increment dels usuaris, és la segona en tota la història de la tecnologia, només superada per la velocitat de propagació del mòbils)
Internet es fa servir, essencialment, per: correu electrònic, pel lleure (música, jocs, …), feina, usos pràctics (viatges, informacions diverses, …), usos educatius (consulta, informació, …), com a complement -que no substitució- de les relacions socials.
Mites sobre els usos d’Internet: No es fa servir gaire per a comprar, tampoc per a activitats político/sindicals (en l’esfera individual), no es fa servir tant com diuen per a la pornografia, els xats només en el sector adolescent i tampoc no són gaire freqüents les identitats falses.
Internet és un instrument de feina i vida quotidiana que topa amb les formes d’organització que s’adapten malament a l’existència d’Internet. Per contra, en aquelles estructures flexibles i adaptades a la cultura de la cooperació, Internet es un clar factor d’augment de la productivitat i de l’eficàcia.
Com exemple: L’escola. En mitjana només s’hi dediquen dues hores al mes a Internet, en tant que els alumnes s’hi connecten devers deu hores cada setmana a ca seva.
Els moviments socials tenen amb Internet una extraordinària eina d’organització, un fet que està canviant la dinàmica de la societat civil.
Internet també ha demostrat la seva importància en la construcció de l’autonomia personal. I com a prova la por mostrada pels governs -com el del PP- amb la promulgació de lleis com la LSSI, que té per objectiu limitar totes aquestes possibilitats d’Internet. No està clar que l’actual govern tengui la més mínima intenció de derogar-la o canviar-la.
Com a frase final ha dit una cosa com ara En definitiva, Internet és una eina que serveix per a reforçar la nostra autonomia personal i la nostra llibertat i, també, per saber qui som tot mirant-nos en aquest mirall de la llibertat que és i representa.
Puc dir que, amb això d’avui, m’he tret l’espina de no haver pogut escoltar el que va dir a Porto Alegre.
Per cert, també avui en el context de FesInternet, s’ha presentat la traducció al català del llibre Free Culture de Lawrence Lessig. La web, no podia ser altrament, té per nom Cultura lliure. Apa, a disfrutar!