Darrerament, no han estat poques les vegades que he escoltat queixes de gent adulta respecte d’un comportament que sembla habitual dels infants i adolescents dels nostres dies. Diuen aquests adults -mares i pares essencialment- que no entenen com, desprès de passar tot el dia a l’escola amb els companys, el primer que fan els seus fills quan arriben a ca seva és afuar-se a l’ordinador per continuar intercanviant missatges amb els mateixos que tot just acaben de deixar. No fa gaire vaig trobar una resposta, diguem-me tranquil·litzadora, per aquesta queixa/preocupació. El fet és que aquest comportament no és gaire diferent del de la nostra infantesa: arribaves de l’escola, llençaves la maleta onsevulla, agafaves el berenar i anaves a jugar, justament amb els mateixos amb els quals havies passat tot el dia. La única diferència és que nosaltres, o al manco aquells que vivíem a un poble, podíem fer això: sortir al carrer a jugar amb els amics. Ara ho tenen més complicat, però l’instint continua essent el mateix i el satisfan amb el que tenen a mà: el programa de missatgeria, ja que el carrer ja fa estona que ha deixat de ser un espai on puguin jugar o desenvolupar les seves relacions.
Justament aquests dies he tingut accés a un estudi sobre l’ús que fan els al·lots de les Illes Balears de les tecnologies de la informació. Aquest estudi que serà publicat aviat, s’ha realitzat en el context de la iniciativa XarxaSeguraIB, que té per objectiu aconseguir que els nous espais que aquestes tecnologies han creat siguin espais segurs per als menors, tot i que, sigui dit de passada, alguns dels resultats indican que, per ventura, seria més necessari oferir seguretat per als majors, al manco per a alguns sectors, com deixa entreveure, per exemple, que prop d’una tercera part dels infants enquestats consideren que, a ca seva, són ells el que més en saben de tot aquest embolic, la qual cosa no ens tocaria venir gens de nou, ni una mica. L’estudi ens il·lumina sobre diferents aspectes del que fan els infants entre 6 i 14 anys amb les tecnologies i, en la seva major part, ofereix resultats que han de ser llegits de forma positiva: essencialment els nostres infants fan, amb les tecnologies, el mateix que fan els infants d’altres contrades. I això és bo, encara que seria molt millor que en algun dels indicadors mesurats anàssim per davant. Destaca entre tots aquests indicadors que al·lots i al·lotes fan servir les tecnologies per moltes de coses, essencialment lleure i relació, però no són gaire presents en el context escolar. Això ja ho sabíem i és un vell repte a superar, especialment per part de les autoritats educatives, ja que em fa tot l’efecte que, en això, els al·lots ja tenen els deures fets o, si més no, van per davant.
Per altra banda, sí he de dir que hi ha algun resultat que m’ha sorprès, com el que fa referència a les preferències dels infants respecte de la televisió, l’ordinador i el mòbil. El fet és que mai no he arribat a saber del cert si la vella contarella de pescadors sobre llagostes, morenes i pops era un mite o un fet científicament comprovat, però si els puc dir que aquest punt de l’enquesta recorda la història que explica que si un hom posa junts dins una peixera un pop, una morena i una llagosta no es fan res, i això és així perquè el pop és capaç de xuclar la llagosta, la llagosta li pot a la morena, però la morena se’n du el pop. Dit altrament, es produeix una situació d’equilibri, ja que qualsevol atac desequilibraria la situació en contra de l’atacant. Doncs bé els al·lots enquestats diuen que entre Internet i la tele, triarien Internet; que entre el mòbil i Internet triarien el mòbil; però entre la tele i el mòbil, triarien la tele: ben igual que en el cas de la contarella, no hi ha un guanyador absolut, la qual cosa no deixa de ser un indici ben tranquil·litzador sobre el seny col·lectiu d’aquestes generacions, tot i que si em demanessin que els doni arguments sobre aquest punt, no sé si en tinc de bons. Per ventura tot està en que m’agrada més aquesta situació que no en la que hi hagués un clar guanyador, fos aquest quin fos, la tele, el mòbil o Internet.
Deixarem per a un altre dia comentar quines són les preferències de pàgines visitades, però sàpiguen que la que guanya -i de llarg- és YouTube. En resum, els resultats d’aquest estudi també venen a confirmar l’encert d’aquella frase de Groucho Marx a “Duck Soap”: “Això és tan fàcil que fins i tot un nin de cinc anys ho entendria. Per favor, que algú vagi a buscar un al·lot de cinc anys!”