El responsable de recerca i desenvolupament de la General Motors acaba d’anunciar que d’aquí a deu anys ja hi haurà -per les carreteres americanes- cotxes sense conductor. Ha aprofitat la major fira anual d’electrònica de consum, que es fa cada any a Las Vegas, per assegurar que, fins i tot, aquests cotxes podran aparcar ells sols i, també, que aquest no és un anunci de ciència ficció, atès que les tecnologies necessàries per arribar a assolir aquest objectiu estan madurant al ritme necessari. Diu que amb aquesta casta de vehicles autònoms hom podrà reduir els embussos de trànsit i, sobretot, augmentar la seguretat de les carreteres. I és que, segons afirma un dels investigadors de la Universitat de Stanford involucrat en el projecte, el 95 per cent dels accidents de trànsit són deguts a errors humans i, per consegüent, conclou que reduint o eliminant la intervenció humana en la conducció dels cotxes, el nombre d’accidents toca minvar almanco un 50 per cent. Cal suposar que la meitat restant seria imputable a la tecnologia.
No deixa de ser ben curiosa aquesta argumentació en favor dels cotxes sense conductors humans i és que la curolla per eliminar els errors presents arreu deguts a la intervenció humana es remunta, pel cap baix, a Ramon Llull, el qual amb la seva Ars Magna -tal com explica molt bé Ton Sales- perseguia un sistema que fes possible la mecanització dels processos de raonament per tal d’evitar els errors humans que es produïen en la seva aplicació, especialment en els debats entre musulmans i cristians sobre quina era la religió vertadera. Per això Ramon Llull és considerat com el precursor de la informàtica i, també per això, és el patró dels informàtics. La influència de Ramon Llull arriba -a través de Descartes i Leibniz, entre d’altres- fins a Charles Babbage, el qual amb les seves màquines -primer la de diferències i després l’analítica- perseguia un sistema de producció per les taules astronòmiques de navegació que estigués lliure d’errors humans. En aquestes taules, fetes a mà, hi apareixien essencialment dues castes d’errors: els derivats dels càlculs i els de transcripció. Ambdós podien tenir greus conseqüències, especialment els primers, ja que es tractava de càlculs encadenats i un error en un punt es propagava a tots els que venien darrere. Per tal de realitzar el seu somni, Babbage va idear -vers la meitat del segle dinou- una màquina que pogués fer tot això, calcular i imprimir, una màquina que ja tenia l’estructura dels ordinadors actuals, tot i que amb tecnologies molt més primitives. Les màquines de Babbage no varen arribar a funcionar en el seu moment per diverses raons, però fa una vintena d’anys va quedar demostrat que eren viables i que podien haver arribat a funcionar.
I encara un altre invent dels nostres dies amb el qual també es perseguia aquest lloable objectiu d’eliminar els errors mitjançant l’eliminació de la intervenció dels humans: es tracta del rentaplats, inventat i patentat -el 1896- per una dona, Josephine Cochrane, la qual estava preocupada per la integritat física d’una antiga i valuosa vaixella de porcellana xinesa, atès que cada vegada que la feien servir, en el moment de netejar-la sempre se’n rompien algunes peces. Josephine, néta de l’inventor del vaixell de vapor, va idear una màquina per reduir aquests riscs que venia a ser el primer prototipus de rentaplats, mogut -això sí- a tracció manual ja que encara no hi havia electricitat.
Segur que hi ha més invents que perseguien aquest objectiu de reduir o eliminar la intervenció humana i, per consegüent, els errors inherents, però per avui ja n’hi ha prou per fer-nos una idea del que podem esperar d’aquests cotxes sense xofer. Tanmateix, encara falten deu anys perquè ens n’hàgim de començar a preocupar. Metrestant, i no sé si és una coincidència, han aparegut anuncis que ja hi ha a la venda, en suport dvd, els episodis d’aquella sèrie -força impresentable, per cert- que tenia com a veritable protagonista en Kit, el cotxe fantàstic, un cotxe que a més de conduir-se ell, també parlava: si hem de fer cas de l’anunci de la General Motors, d’aquí a deu anys començarem a veure’n circular antecessors de bon de veres. O no.
Per mi que tardarà aixó de que els cotxes no necessitin conductor. A més, els accidents es produeixen a causa de la velocitat. Abans, quan anaven en carro, no n’hi havia d’accidents, i menys mortals. Encara que a les noves tecnologíes els queda molt per avançar. Si fa 30 anys quasi no n’hi havia d’aixó de tecnologia! Just ara acabam de començar.