Les bases “científiques” del disseny intel·ligent

Paul Mirecki és un professor del Departament d’estudis religiosos de la Universitat de Kansas que havia proposat incloure -dins l’oferta docent del seu departament pel proper semestre- un curs titulat Temes especials en religió: Creacionisme, Disseny Intel·ligent i d’altres mites religiosos. Es tractava d’una bona resposta a la decisió de la comissió d’educació de l’estat de Kansas de fer donar el mateix tractament “científic” a la teoria de l’evolució de Darwin i a la nova disfressa creacionista que, amb el nom de “Teoria del Disseny Intel·ligent”, nega l’evolució tot assegurant que hi ha d’haver un ésser superior -un déu o un extraterrestre- que ha guiat el procés de la formació de l’Univers. Segons informacions d’ahir, Mirecki ha hagut de ser hospitalitzat per una pallissa que li han donat, aparentment dos creacionistes americans, ja que entre cop i cop li retreien la seva posició sobre aquest tema. El disseny intel·ligent és una disfressa pseudocientífica dels creacionistes que han vist com les seves pretensions -d’igualar les seves creences i el darwinisme a les escoles americanes- han perdut tot quan plet han posat, per mor de l’argument -incontestable -que una cosa és la religió i les creences i una altra de ben diferent són les evidències científiques. Tanmateix, Mirecki havia decidit de posposar aquest curs atès l’escàndol que va generar la filtració d’un correu electrònic seu enviat a la llista de correu de l’associació d’ateus i d’agnòstics de la Universitat de Kansas, en el qual explicitava -amb raó- que donar aquest curs seria una bona galtada als fonamentalistes creacionistes. No hi cap casta de dubtes que, en qualsevol cas, aquesta pallissa serveix per demostrar que aquest és un bon camí -segurament l’únic- per assegurar els “fonaments científics” del disseny intel·ligent.

La caricatura està agafada del web de l’associació d’agnòstics i d’ateus de la Universitat de Kansas, de la qual Mirecki n’és professor assessor.

El meu article de la setmana passada al Diari de Balears estava dedicat justament a aquest tema. Si el voleu llegir, aquí el teniu:

El nylon i els creacionistes
L’any 1935 va ser el del descobriment d’una fibra sintètica que va esdevenir una icona de modernitat -i d’altres coses- a mesura que el seu ús es va anar popularitzant. El primer producte que l’incorporava era un raspall per les dents, comercialitzat a partir del 1938. Dos anys més tard, el 1940, va aparèixer un dels productes més emblemàtics: les mitges de les dones. Durant la segona guerra mundial va servir per substituir també la seda dels paracaigudes i avui és present per tot. Fins i tot hi ha una llegenda urbana, classificable dins de les teories de la conspiració, que asseguren que el cannabis fou declarat il·legal per la competència que el cànem li feia a aquesta fibra. Estic parlant, ja ho hauran endevinat, del nylon. Per inversemblant que pugui semblar, aquests dies, el nylon ha esdevingut també essencial com a argument contra l’ofensiva desencadenada pels creacionistes americans per tal d’aconseguir que les seves creences tinguin la mateixa consideració a les escoles que la teoria de l’evolució de Darwin. La cosa ve d’enrere, des del famós judici a Scopes del 1925 contra un mestre que havia gosat explicar als seus alumnes la teoria de l’evolució, contravenint una llei de l’estat de Tennessee promulgada aquell mateix any, que prohibia ensenyar qualsevol cosa que posàs en qüestió la versió bíblica de la creació. Des d’aleshores ençà, els atacs dels creacionistes han estat continuats malgrat que el tribunal suprem americà ha acabat fallant contra ells. L’argument sempre ha estat el mateix: una cosa és la religió i les creences i una altra de ben diferent són les evidències científiques. Per la qual cosa, paradoxalment, ells mateixos també han evolucionat i ara es presenten sota una disfressa pseudocientífica que en diuen la teoria del disseny intel·ligent. Argumenten que no potser fruit de l’atzar arribar a un món tan complex com el nostre i, per consegüent, hi ha d’haver per força algun ésser superior -un déu o un ser d’un altre planeta- que ha dirigit tot aquest procés fins el més petit detall. Segons aquesta teoria, un gen nou amb informació nova que li proporcionés una funció completament nova, no podria existir sense la intervenció d’aquest dissenyador intel·ligent. Una teoria que el nylon ha vengut a desbaratar de forma subtil atès que el 1975 uns científics japonesos varen descobrir un bacteri que s’alimentava de nylon, és a dir amb una proteïna que era capaç d’atacar aquesta fibra. Un fet pel qual només hi ha tres explicacions possibles. Així, d’una banda, podria ser que aquesta proteïna existís des d’abans de la invenció del nylon, la qual cosa seria inútil, o fins i tot contraproduent, pel bacteri. De l’altra banda, també podria ser que aquesta proteïna fos fruit de la intervenció posterior del dissenyador suprem modificant el gen corresponent, però aquesta possibilitat no deixaria en gaire bon lloc la seva intel·ligència, atès que la proteïna modificada seria molt més ineficient que l’original. Per consegüent, l’única resposta plausible seria la que considera l’aparició de la nova proteïna com el fruit d’una mutació que s’aprofitava d’un nou recurs que abans no existia, és a dir, tot a favor de l’evolució i en contra dels creacionistes. Malgrat tota l’evidència i els arguments en contra, els creacionistes han aconseguit victòries parcials, especialment a l’estat de Kansas, on les autoritats educatives han aprovat recentment que la teoria de l’evolució i la del disseny intel·ligent siguin considerades com dues possibilitats científiques en peu d’igualtat. La consolació ha vengut de mans de la decisió presa per la Universitat de Kansas que ha decidit oferir el proper semestre un curs -a càrrec del seu departament d’estudis de religió- amb el no gens ambigu títol de «Temes especials en Religió: Disseny Intel·ligent, Creacionisme i d’altres mites religiosos», i que posa els creacionisme i derivats en el lloc que els pertoca, és a dir, entre els mites, i no entre els coneixements científics que propugnen els seus defensors. Ja ho poden veure, per més que segons diuen les Sagrades Escriptures que Jesús va dir allò que calia donar al Cèsar el que era del Cèsar i a Déu el que era de Déu, encara n’hi ha molts -curiosament entre els que s’autoqualifiquen com els seus seguidors més fidels- que s’entesten en mesclar les dues coses. Allà i aquí. I és que, per si no s’havien adonat, aquí no estem gaire enfora d’aquesta invasió, com demostra una bona part del batibull que s’ha armat contra la llei del govern espanyol que, justament, separava aquestes dues coses.
Llorenç Valverde Diari de Balears, 30-11-05