Nothing is certain but death and taxes

bitllet de 100 dòlars
Ja ho deia Benjamin Franklin, devers el 1789: En aquest món tot és incert, llevat de la mort i dels impostos. Una clarivident afirmació feta en una carta adreçada a Jean-Baptiste Leroy, un físic i escriptor francès. Franklin en aquell moment tenia 83 anys i mantenia correspondència amb moltes figures internacionals del seu temps. Moltes d’aquestes cartes contenien simplement màximes d’aquest estil. La de l’encapçalament formava part d’una reflexió sobre el temps que duraria la constitució americana, de la qual ell n’havia estat un dels inspiradors en tant que signant de la declaració d’independència. La frase venia a dir una cosa com ara: sembla que durarà -la constitució- però en aquest món no hi ha res segur, excepte la mort o els impostos.
Benjamin Franklin va ser un home polifacètic: polític, diplomàtic, escriptor, científic i inventor. És conegut per les seves recerques en electricitat i que va ser l’inventor dels parallamps. Per demostrar la natura elèctrica dels llamps, va fer volar un estel al bell mig d’una tempesta fins que n’hi va pegar un. També va inventar les ulleres bifocals i una llar de foc que du el seu nom. Les barroeres maniobres polítiques i militars d’ençà de l’11S han posat de moda una altra frase genial de Franklin, és la que assegura que una societat que estigui disposada a sacrificar una mica de llibertat per tenir una mica més de seguretat, no mereix cap de les dues i perdrà les dues:

Any society that would give up a little liberty to gain a little security will deserve neither and lose both.

La setmana passada, el 17 d’abril va fer 217 anys de la mort de Benjamin Franklin.

Els bitllets de cents dòlars dels Estats Units duen el seu retrat. La imatge que acompanya aquest apunt està treta d’aquí. La veritat és que n’hauria pogut escanejar un de més modern que tinc per casa, però no sé cert si no es tracta d’una acte penat per la llei.

Ara que s’acosta Sant Jordi


Doncs això, ara que s’acosta Sant Jordi és un bon moment per treure a rotllo aquest vell -i antològic- titular de El País. Això sí que és enginyeria genètica i no allò de l’ovella. Si feu clic sobre la imatge en podreu obtenir una imatge més gran i podreu llegir la notícia. Possiblement arribareu a la mateixa conclusió que jo: el titulista devia estar enfadat per haver de treballar en dissabte -es tracta de l’edició del diumenge 15 d’octubre de 1995- i el subconscient el va trair (o no). El que s’acosti Sant Jordi no deixa de ser una excusa com qualsevol altra.

Ja sé el què de les 4 “S”

Avui, a wired.com, hi ha un article que explica la possible raó de les 4 “S” amb les quals vaig ser obsequiat a l’aeroport de Boston:

If you only occasionally get an SSSS on your boarding pass, you likely aren’t on a watch list — you’ve just been elected for random screening, or for buying a one-way ticket. (Real Americans fly roundtrip.) (*)

M’he quedat descansat (el meu bitllet era només d’anada de Boston a Santo Domingo), però per si de cas, em guardo l’article amb les instruccions per ser eliminat d’aquestes llistes de “vigilància” del govern americà. I, ja ho sabeu: si heu d’anar als Estat Units i no comprau un bitllet d’anada i tornada, us cauran les 4 “S”: avisats esteu 😉

(*) Més o menys, això diu que “Si només li posen les SSSS de tant en tant, segurament no està en una llista de vigilància – només heu estat triat per l’examen especial a l’atzar, o per comprar un bitllet només d’anada. (Els americans de debò fan viatges d’anada i tornada).”

La necessitat i la invenció (II)

foto del cdplayer
Vaig fer aquesta foto quan era per Cuba, a mitjans de febrer. I és just el que sembla: un lector de cd’s hàbilment adaptat a la ràdio del cotxe, alimentació inclosa. Es tracta d’un cotxe del a UCI, la Universidad de Ciencias Informáticas de La Habana: amb més de 10.000 alumnes que segueixen -en règim d’internat- els estudis d’una de les 10 especialitats d’enginyeria informàtica que allà s’imparteixen. En poques setmanes sortirà la primera promoció de graduats: devers 1300 nous enginyers informàtics, que s’han format a partir de projectes: teoria i pràctica tot plegat. La foto parla per ella sola, especialment si hom té en compta les terribles condicions de falta de recursos per mor del bloqueig americà.

El Papa i els creacionistes

acudit
Parlant de la teoria de l’evolució, el Papa opina -segons Reuters– que la ciència havia limitat la forma d’entendre els orígens de la vida i que els cristians s’haurien de decantar cap a una visió més ampla de la qüestió. Va argumentar que la teoria darwinista de l’evolució no és completament demostrable perquè les mutacions de centenars de milers d’anys no es poden reproduir en un laboratori. La notícia també deia que no va donar suport al disseny intel·ligent. L’acudit que acompanya aquest apunt i que també manifesta dubtes, va sortir, temps enrere en el “Chicago Tribune”.

Un sospitós de 4 “S”

tarja marcada

Què té de bonic aquesta tarja d’American Airlines? Doncs que m’acredita com un sospitós de 4 “S” pels controls de seguretat de l’aeroport de Boston. El fet és que les magnífiques 4 “S” que hi ha just per sobre del meu nom i, també, a l’angle inferior dret són la senya que els va indicar que havia de ser sotmès a un “additional security screening” quan vaig passar el control de seguretat al dit aeroport. Em van mirar exhaustivament les butxaques -les meves i les de la motxilla- a més de passar un tocament -més o manco- general. Pensava que ho havien fet pel meu aspecte de sospitós, però no: ja venia marcat des del “check-in”. En dec haver fet alguna? O, és realment aleatori? Cas que em torni a tocar, crec que aquesta darrera opció quedaria descartada. No?

Per altra banda, no em puc estar de preguntar si aquest apunt deu contravenir alguna llei: cal recordar que hi ha una llei americana que penalitza fer bromes als controls de seguretat dels aeroports. Que consti que això no és cap broma.

Podeu trobar més detalls sobre la seguretat als aeroports americans en aquesta llista d’enllaços.

Per cert: les marques amb rotulador fluorescent sobre les “S” les van fer els del control.

El poder dels signes de “punteria”

reproducció de l'anunci
Les Luthiers, en una de les seves obres, presenten un magnífic gag en el qual un pèssim lector dóna la culpa de les seves desventures lectores al fet que el text és ple de “faltes de punteria”. Fa molts anys -devers cinc- que va caure a les meves mans l’anunci per paraules que reprodueix la imatge. Es tracta de l’edició del 21 i 22 d’abril del 2002 del diari “Última Hora” i no, no estic parlant del venedor de matalassos que reclama als candidats “mallorquín imprescindible”, sinó del que està encerclat en vermell: un encarregat d’obres inútil i sense referències, la coma indica això: les dues coses. La veritat, és que vists els resultats de les construccions per aquí no hauria de resultar sorprenent aquest requisit en els encarregats d’obres. Ara bé, el que resulta molt difícil d’entendre és la part “sense referències” perquè, com pot demostrar un candidat que és inútil sense les corresponents referències?

Manipulació? Resum?

Aquest és el vídeo-resum (o manipulació, segons algunes opinions) de la meva intervenció el dia del debat sobre el futur del llibre. Estaria millor la versió completa, però això és el que hi ha: podeu comprovar les dues versions, la del vídeo tallat-manipulat i el que explic al meu article del Diari de Balears. que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. O no. (Cliqueu sobre la imatge, si voleu veure el vídeo)

entrada del vídeo

Amb neu al MIT

dues fotos al MIT

Vaig arribar dimecres a Boston, ahir dijous i avui divendres tenia reunions al MIT i demà hauria de partir cap a Santo Domingo. Dic que hauria de partir perquè devers les onze del matí ha començat a nevar i la cosa va augmentant. Ja hi ha centenars de vols suspesos i la majoria d’escoles de la zona no han obert aquesta tarda. A l’esquerra una foto mentre estava al laboratori d’Affective Computing del Media Lab on ens hem reunit amb Rosalind Picard. A la dreta, una estona més tard, després de caminar sota la tempesta de neu, davant l’entrada principal del MIT.