Per alguna raó -de moment oculta- el Diari de Balears d’avui no inclou en la seva edició digital el meu article, el qual sí apareix a l’edició de paper. Aquí va:
Mones pirata
Setmanes enrere, la Guàrdia Civil de Barcelona i voltants va arrestar -requisar- unes dos mil mones de Pasqua per vulnerar les lleis del copyright. Encara que no està confirmat completament, tot indica que no es tracta de cap conseqüència de l’aplicació de la llei Sinde, atès que no consta que les mones s’estiguessin descarregant arxius protegits i tampoc que continguessin enllaços d’arxius d’aquesta casta. No, el copyright que vulneraven tenia molt més a veure amb els drets d’imatge de futbolistes i personatges de la televisió. El valor de les mones requisades supera els seixanta mil euros. La Benemèrita va irrompre en obradors industrials i pastisseries i va demanar als responsables les corresponents llicències d’explotació i davant l’absència d’aquestes se’n va endur les mones i prop d’un milenar de motllos emprats en la seva confecció. Arribats aquí no resulta gens sobrer assegurar que no es tracta d’una broma i si ho és, hi ha molta de gent que també se l’ha empassada, diaris estatals i agències de notícies com Europa Press entre elles. Tanmateix, el que resulta preocupant de debò és que l’actual situació pugui arribat a fer creïble una notícia com aquesta. No serà que no estiguéssim avisats, la cosa va començar amb la música, desprès van venir les pel·lícules i ara ja hem arribat a les mones de Pasqua. La veritat és que em resulta difícil imaginar què o qui serà la propera víctima d’aquest afany desmesurat per a protegir, més enllà de qualsevol cosa raonable, els drets de còpia o els d’imatge, encara que, posats a donar idees, no em vindria gaire de nou que els propers Nadals hi hagués una operació similar respecte dels caganers dels betlems, els quals també vulneren sovint els drets d’imatge.Els pastissers deuen haver-se quedat de pasta de moniato -o de pa de pessic- quan s’han assabentat d’aquesta manera tan traumàtica que, com un internauta qualsevol, ells també eren tractats com a pirates i que la seva activitat anava en contra dels creadors i posa en perill la seva existència -la dels creadors- per manca de sustent. Tot això sense tenir en compte que podria ser que la mateixa idea de mona de Pasqua estigui patentada o registrada i que cal pagar els corresponents royalties per a la seva confecció. Fet i fet, això hauria pogut passar si els antics egipcis i etruscs -dels quals hi ha referències que ja obsequiaven ous de Pasqua- haguessin tingut la pensada de registrar la propietat intel·lectual d’aquest costum de rebre la primavera amb ous decorats com a símbol de la fertilitat desprès del dur hivern. Algú els va començar a decorar, d’altres a fer-los de xocolata i, al Principat i a d’altres indrets, van adquirir la forma tradicional d’envoltar l’ou amb un pastís, que arreu va evolucionar cap a autèntiques obres d’art fetes amb xocolata i que, sovint, fan referència a personatges i fets de l’actualitat. Entre els segles nou i divuit, l’església va prohibir menjar ous durant la quaresma com si fossin carn, per això la gent els bullia per poder-los conservar i els decorava per diferenciar-los dels frescos. Acabada la quaresma, el Diumenge de Pasqua eren consumits, de tal manera que la tradició va sobreviure i va adquirir carta de naturalesa. Ara està per veure si les mones de Pasqua -i els caganers- podran suportar l’aplicació estricta de les lleis de protecció de la propietat intel·lectual i dels drets d’imatge.
En qualsevol cas, i com que una ma renta l’altra, podria ser que la feta tingui alguna cosa de positiva, com seria ajudar a trencar amb el fatídic costum d’engaltar-nos arreu personatges de la televisió. Aquesta pot ser una oportunitat per a fugir del colonialisme cultural que també s’havia apoderat de les mones de Pasqua -i dels caganers- i estimular la creativitat, tot recuperant de passada una iconografia més nostrada i lliure de copyrights absurds. És allò, que ens repeteixen a tort i a dret en aquests temps difícils, de convertir qualsevol situació de crisi en una oportunitat.
La foto està agafada d’aquí.